Aquestes encertades parules de Tartakower,del que per cert, vaig coneixer un besnebot,que em va comentar compungit, "no he heretat res,em guanya fins el gat";
em porten cap una reflexió dels encontres per equips, quan el delegat,nerviós visita,tots els taulells intentan evaluar la situació global del match,que apliquem.estratègia o tàctica?.
El match de diumenge amb els veterans jugadors del Centre Aragonés,va començar, saben el que fer,puntuar,tàctica,`però estratègicament,tambè era tàctica,
2191 contra 2048 de promitg Elo.
En Cecili,lluitaba contra el MC Asensio,amb 200 punts d'Elo més.al primer i en Xavier al desé,amb un desavantatge de 90, entre mitg,la resta de congresistes,jo,
"només",lluitaba contra 188,o el Hector,que amb 100 de desavantatge va resistir l'obertura contra Monedero,peró la tàctica provoca la primera desfeta.1-0.
En Climent,amb bona posició,esgotant,la tàctica, va recorrer a l'estratègia,oferint taules,prèvia consulta amb el capitá,i sont aceptades.i poc després el presi,també,en recollir el fruit de, aquesta vegada,si,mantenir els peons rivals a distància suficient per maniobrar les peces pròpies,2-1.
La resta lluitavem, via estratégia com en Moranta i en Sadurni,que varen fer bones partides contra mestres Fide i Nacional,(espanyol,suposo); o via tàctica,com en Xavier o jo mateix,entregant un peó per l'iniciativa,fins que la iniciativa es va esvair,i en Petar que si jugaba al seu millor nivell,i en Jordán que no podia resistir el MC Serrano.
En resum varem arribar a una situació amb derrotes d'en Jordan i en Sadurni,i
victòries d'en Petar i un Cecili,espectacular,recordant els vells temps de GM's ajusticiats sense pietat. i l'empat d'en Xavier que no pugué materialitzar l'avantatge en un final molt tècnic,de torre i alfil amb peó de més.,Moranta revivia i emergia amb avantatge,de les complicacions estratègiques,quan Climent se m'acostar i xiuxiuejant,amb diu "el delegat em diu ,q'has de guanyar",semblava alló de....per aquesta orella,aplica la tàctica i per aquest altra la estratègia,l'hi vaig fer repetir,i li contesto,com?,bé estratègicament segur que no,i com que feia estona que patia en un final amb dos peons de menys,un sacrificat i un altre perdut,ja ho deia el sabi,millor sacrificar les peces del contrari.......,aaahhhh
alerta,com dius Papitu,que aixó també ho va dir Tartakower?,coi quin visionari.
Bé enredar al rival,primer canviar peça,ja ho deia el sabi,si estás millor no passis a un final de torres,aquest sabi soc jo,je,je,je.
Amb el final de torres recupero un peó no se si el sacrificat o el perdut,i provocant les dubtes en l'estratègia del meu rival,quan només tenia que promocionar el peó i recular amb al rei després del meu obligat sacrifici de torre,es queda pensatiu,segurament en les oportunitats perdudes,(aquí nova cita, crec que de Panov,)si et quedes pensan en les posicions,malbaratades i no en les posibilitats de l'actual posició, perdrás la partida.
Efectivament,el rellotge arriva a 0,00 i canto una bandera emocionada,més que res per la frase de .......¡¡¡¡¡¡Tartakower¡¡¡¡¡¡¡¡,"mai es guanya una partida abandonant".el que pasa es que en Moranta va tenir la mateixa sensació,a l'inrevés ,l'hi va caure la bandera.total 5,5-4,5 i cap a casa.
Es de suposar que l'equip es salvará encara que no voldria recorrer a fer-me el suec o el danés no sé, aquest dos,Sonenn berger i bergerferson o Sonnen.Berger,
peró si fos per aquest puntet,al rival d'avui,en Serrate li arrivaria una panera, perqué em va felicitar,dien que havía jugat millor que ell,quan de 85 jugades,només vaig tenir avantatge a les vinticinc primeres,les tàctiques,les restants,estratègiques,es que ni olorar-les,.
Un encontre i a respirar,suposo
Aviat,més
dilluns, 21 de març del 2011
dimarts, 15 de març del 2011
De derrota en derrota fins a la victoria final,LLavaneres 4,5-Congrés C 3,5
Aquest diumenge, vaig tornar als origens,entranyables de l'equip C,per intentar evitar el descens,intentant baixar taulers devant un dels rivals directes pel descens,el Llavaneres,però en la situació actual del nostre Club, les plantilles estan ajustades amb els quatre equips,i no disposem de comodins, que juguin només algunes rondes, més aviat, al contrari, que anem amb un, dos o tres jugadors menys.
El encontre era dels més assequibles,perqué com n'indicaba en Gomez,el etern delegat del C,tots els equips ens superen en més de 100 punts de ranking,en promitg,i aquest només ens superaven en els tres priimers taulers,en el dos seguents estavem igualats,i en els tres ultims erem superiors.
Efectivament el matx,es desenvolupá segons l'estrategia d'en Gomez ,guanyar els 4 taulers inferiors,i esgarrapar quelcom als tres primers,deixant-ne un sempre amb l'incertesa per l'igualtat dels jugadors.
Jo al primer tauler,només tenia l'esperança de resistir posicionalment, al fort jugador Moravich,i resulta que es un jugador d'estil posicional,cagada,anar perden peons fins a la de tres,i rei contra rei 1-0.
Vaig esperar per plegar fins que en Tort i l'Ylla,puntuesin per fer el 2-1 que ens permitia resistir amb la moral intacta,en Andreu Herrerias feia estona que tenia dos peces d'avantatge,pero com es divertia va esperar al mat per posar el 3-1,
en Gomez,mai va disposar d'una posició comoda,potser per jugar una mica més conservador,i no enrocar al mateix costat quel rival,es va anar restringint i finalment un cop táctic,posava el 3-2,i arrivem al punt on es decidir,l'encontre,perqué en Bañon al tercer,en Marco al quart i en Sapiña al cinqué,tenian tots tres bones posicions,peró primer Bañon incomprensiblement,lliurava un alfil per un peó.....doblat¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡,i donat-li aire a la Dama blanca,per les diagonals d'aquest color que es per on ell atacava.Soc el més comprensiu del mon amb els errors del escaquistes en general i dels meus companys en particular,però aquesta temporada l'hi he vist cometre'l tres cops,amb les consequents desfetes,potser que su'ho repensi,els alfils s'inmolen a h2 o a g2 ,sigui l'atac decissiu o especulatiu, no a c4 i contra un peó doblat....................
Posteriorment en Sapiña desaprofitava l'avantatge i només feia taules,en un final de torres mal jugat per ambdues parts,i ho dic desde el coneixement produit l'amarga experiencia pràctica; ens restaba en Marco,al qui havien oferit taules que previa consulta amb el delegat,en Gomez va decidir rebutjar,crec que correctament,no ens serveix el empat, i malgrat tenir lleuger avantatge,i molts destrets de temps,va ser ell el que es var atabalar,una mica com el Hector,la setmana pasada,i per la crónica , sembla ser q'aquesta setmana també,va seguir els passos d'en Bañon i lliura el mateix alfil de caselles blanques,aquesta vegada,no contra un peó,sino contra una casella dominada per la dama rival.
Total 4,5-3,5 i cap a casa i a segona provincial,on la veritat amb elo promitg equilibrat, disfrutem més dels escacs,i jo la proxima setmana suposo que contra un altre 2150,posicional a patir.
Demá més, la primera ronda del Open Tupinamba.
El encontre era dels més assequibles,perqué com n'indicaba en Gomez,el etern delegat del C,tots els equips ens superen en més de 100 punts de ranking,en promitg,i aquest només ens superaven en els tres priimers taulers,en el dos seguents estavem igualats,i en els tres ultims erem superiors.
Efectivament el matx,es desenvolupá segons l'estrategia d'en Gomez ,guanyar els 4 taulers inferiors,i esgarrapar quelcom als tres primers,deixant-ne un sempre amb l'incertesa per l'igualtat dels jugadors.
Jo al primer tauler,només tenia l'esperança de resistir posicionalment, al fort jugador Moravich,i resulta que es un jugador d'estil posicional,cagada,anar perden peons fins a la de tres,i rei contra rei 1-0.
Vaig esperar per plegar fins que en Tort i l'Ylla,puntuesin per fer el 2-1 que ens permitia resistir amb la moral intacta,en Andreu Herrerias feia estona que tenia dos peces d'avantatge,pero com es divertia va esperar al mat per posar el 3-1,
en Gomez,mai va disposar d'una posició comoda,potser per jugar una mica més conservador,i no enrocar al mateix costat quel rival,es va anar restringint i finalment un cop táctic,posava el 3-2,i arrivem al punt on es decidir,l'encontre,perqué en Bañon al tercer,en Marco al quart i en Sapiña al cinqué,tenian tots tres bones posicions,peró primer Bañon incomprensiblement,lliurava un alfil per un peó.....doblat¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡,i donat-li aire a la Dama blanca,per les diagonals d'aquest color que es per on ell atacava.Soc el més comprensiu del mon amb els errors del escaquistes en general i dels meus companys en particular,però aquesta temporada l'hi he vist cometre'l tres cops,amb les consequents desfetes,potser que su'ho repensi,els alfils s'inmolen a h2 o a g2 ,sigui l'atac decissiu o especulatiu, no a c4 i contra un peó doblat....................
Posteriorment en Sapiña desaprofitava l'avantatge i només feia taules,en un final de torres mal jugat per ambdues parts,i ho dic desde el coneixement produit l'amarga experiencia pràctica; ens restaba en Marco,al qui havien oferit taules que previa consulta amb el delegat,en Gomez va decidir rebutjar,crec que correctament,no ens serveix el empat, i malgrat tenir lleuger avantatge,i molts destrets de temps,va ser ell el que es var atabalar,una mica com el Hector,la setmana pasada,i per la crónica , sembla ser q'aquesta setmana també,va seguir els passos d'en Bañon i lliura el mateix alfil de caselles blanques,aquesta vegada,no contra un peó,sino contra una casella dominada per la dama rival.
Total 4,5-3,5 i cap a casa i a segona provincial,on la veritat amb elo promitg equilibrat, disfrutem més dels escacs,i jo la proxima setmana suposo que contra un altre 2150,posicional a patir.
Demá més, la primera ronda del Open Tupinamba.
dimecres, 9 de març del 2011
Maxima Ansietat,minim rendiment. Badalona 7-Congrés B 3
Es evident que la preocupació per romandre a Preferent ens porta per mal camí.
El matx de diumenge a Badalona,no va començar bé.
En Petar i en Xavi van arribar a quinze minuts del control,problemas amb la forma física,la marató i també la oïda,per esbrinar la estació de metro, que corresponía,al barri de la Salut.
En Xavier ho va esmenar rapidament,quan el seu rival Joan Ferre,intentava el mat del "pasillo",i el corredor era cobert per la "mestressa" del nostre company.El ùltim a arribar i el primer a guanyar,crac¡.Bé aquest honor m'hagués corespost a mi,quean feia 10 minuts que el meu rival resolía un problema de mat en tres al revés,es a dir l'havia provocat ell amb la unica jugada que ho feia en la posició equilibrada que apareixía al tauler,Af1 i mat en tres,l'hi va costar una mica però ho va resoldre i va abandonar.
2-0 i pintava bé,perqué en Sadurni poc després feia taules amb el Pablo Diaz,2,5,
i casi respiravem tranquils,ja que només en Cecili i el Jordan tenien posicions compromeses,i la d'en Andreu,es dificil de valorar,perqué darrerament ,prefereix la proximitat al rei, dels peons contraris que dels seus,i aixó no pot ser bo.
Tot es va capgirar quan millor posició tenia en Sorribas,guanyar una torre i ensorrar-se la resta del castell va ser tot una,varen perdre en Petar,en Jordan,l'Andreu, i el mateix Sorribes,amb torre de més¡¡¡¡¡¡¡i només vius en Cecili defensant aferrissadament un final amb qualitat de menys,en Climent final igualat de torres i el nostre delegat el Hector forçant un final de taules desde feia un hora.
En Dominguez va salvar meritoriament el mig punt,i en Climent, en final de torre i dos peons contra torre i dos peons,es penja la torre.6-3.
El damnificat fou l'Hector,que no es mereixia perdre la partida en absolut,peró va ser l'ultim soldat dins la trinxera,per defensar la permanéncia,que realment no sembla en perill,però.............,psicológicameny ens va afectar molt.
Crec sincerament que no perillem,el que caldria es,en encontres en que som superiors,"matar el partit quan anem 2 o 3 a cero,amb un parell de taulers ben plantats com va fer l'Hector el diumenge,i sense preses,veure com evoluciona la situació,i per damunt de tot començar deu el matx,ens queden tres no fallem¡¡¡¡
El matx de diumenge a Badalona,no va començar bé.
En Petar i en Xavi van arribar a quinze minuts del control,problemas amb la forma física,la marató i també la oïda,per esbrinar la estació de metro, que corresponía,al barri de la Salut.
En Xavier ho va esmenar rapidament,quan el seu rival Joan Ferre,intentava el mat del "pasillo",i el corredor era cobert per la "mestressa" del nostre company.El ùltim a arribar i el primer a guanyar,crac¡.Bé aquest honor m'hagués corespost a mi,quean feia 10 minuts que el meu rival resolía un problema de mat en tres al revés,es a dir l'havia provocat ell amb la unica jugada que ho feia en la posició equilibrada que apareixía al tauler,Af1 i mat en tres,l'hi va costar una mica però ho va resoldre i va abandonar.
2-0 i pintava bé,perqué en Sadurni poc després feia taules amb el Pablo Diaz,2,5,
i casi respiravem tranquils,ja que només en Cecili i el Jordan tenien posicions compromeses,i la d'en Andreu,es dificil de valorar,perqué darrerament ,prefereix la proximitat al rei, dels peons contraris que dels seus,i aixó no pot ser bo.
Tot es va capgirar quan millor posició tenia en Sorribas,guanyar una torre i ensorrar-se la resta del castell va ser tot una,varen perdre en Petar,en Jordan,l'Andreu, i el mateix Sorribes,amb torre de més¡¡¡¡¡¡¡i només vius en Cecili defensant aferrissadament un final amb qualitat de menys,en Climent final igualat de torres i el nostre delegat el Hector forçant un final de taules desde feia un hora.
En Dominguez va salvar meritoriament el mig punt,i en Climent, en final de torre i dos peons contra torre i dos peons,es penja la torre.6-3.
El damnificat fou l'Hector,que no es mereixia perdre la partida en absolut,peró va ser l'ultim soldat dins la trinxera,per defensar la permanéncia,que realment no sembla en perill,però.............,psicológicameny ens va afectar molt.
Crec sincerament que no perillem,el que caldria es,en encontres en que som superiors,"matar el partit quan anem 2 o 3 a cero,amb un parell de taulers ben plantats com va fer l'Hector el diumenge,i sense preses,veure com evoluciona la situació,i per damunt de tot començar deu el matx,ens queden tres no fallem¡¡¡¡
dimarts, 1 de març del 2011
El àcid làctic,es innocent,i nosaltres seguirem a preferent
No soc especialista en la glucosis anaeròbica,però Mourinho tampoc i en parla,doncs jo també.
No,es bromaaa...,però del calendari,també en parla i jo també,el calendari ens ha deixat amb
posibilitats de assolir la salvació en la sisena jornada,al nostre encontre a Badalona,si la Marató,habitual,
aquesta sensera,no ho espatlla i estem a temps quan es posin en marxa els rellotges al Club Badaloní.
Per descomptat que si repetim una actuació similar a la dels darrers encontres, sino ja veurem.
El encontre de aquest diumenge,ha estat la victòria del per equips mes ampla de la nostra història recent.
En Cecili va descansar al primer tauler,per incompareixença del rival.
De seguida el Xavi Gonzalez,¡quatre de cinc¡ i jo guanyavem peó,i posteriorment més material,3-0 a les 10,30 y en Climent
a les 10,55 posava el 4-0.
Ho vaig comunicar am rapidesa als companys i tots es varen relaxar i al continuar competint,sense pressió,anaven conseguint posicions interesants,excepte el presi,l'Andreu,que es trobava molt collat,
fins que dos imprecisions del seu rival,i una distracció,li donaren un mat inapelable; i aquesta era la pitjor.
Restaven, quatre finals,dos favorables un equilibrat i un altre lleugerament desfavorable,
aquest darrer a la partida d'en Jordan, es va declarar taules,com em va dir el jugador de la antiga Iluro,vist q'anavem quatre a cero,no valia la pena; i en Petar tenia una posició molt millor,va oferir les taules del 5,5. posteriorment els dos finals igualats:
en Sorribas,d'alfils de diferent color i en Sadurní de torre i dos peons es varen convertir,segurament per raons psicológiques en dos punts sencers per a casa.
En Hector Hernandez, el nostre delegat,en lenta evolució com sempre,(de principiant segurament competía,
amb el rellotge,que es va endur el delegat del Sant Martí,Ricard LLerins,els rivals del nostre equip A,un rellotge históric),com deia, evolució, de posició amb molta inciativa a final apurat i resorgiment amb destrets de temps,per acordar les taules;posiblement el rellotge al compartía amb els seu germá, el mestre
Rubén, aficionat també als destrets de temps.
En resum clara victòria, 8,5 a 1,5 dvant un equip que ja havia assumit el descens,pràcticament desde la primera jornada, per l'absència del seus tres o qutre jugadors més forts.
Ara som a on haviem previst tres punts de cinc,i comptant, que arrivant a quatre punts no baixariem........
però fem com el Guardiola,i no com Mourinho,tots els rivals ens poden guanyar, si el àcid làctic i el calendari els ho permeten.
La setmana que vé,Badalona,match important.fins aviat
No,es bromaaa...,però del calendari,també en parla i jo també,el calendari ens ha deixat amb
posibilitats de assolir la salvació en la sisena jornada,al nostre encontre a Badalona,si la Marató,habitual,
aquesta sensera,no ho espatlla i estem a temps quan es posin en marxa els rellotges al Club Badaloní.
Per descomptat que si repetim una actuació similar a la dels darrers encontres, sino ja veurem.
El encontre de aquest diumenge,ha estat la victòria del per equips mes ampla de la nostra història recent.
En Cecili va descansar al primer tauler,per incompareixença del rival.
De seguida el Xavi Gonzalez,¡quatre de cinc¡ i jo guanyavem peó,i posteriorment més material,3-0 a les 10,30 y en Climent
a les 10,55 posava el 4-0.
Ho vaig comunicar am rapidesa als companys i tots es varen relaxar i al continuar competint,sense pressió,anaven conseguint posicions interesants,excepte el presi,l'Andreu,que es trobava molt collat,
fins que dos imprecisions del seu rival,i una distracció,li donaren un mat inapelable; i aquesta era la pitjor.
Restaven, quatre finals,dos favorables un equilibrat i un altre lleugerament desfavorable,
aquest darrer a la partida d'en Jordan, es va declarar taules,com em va dir el jugador de la antiga Iluro,vist q'anavem quatre a cero,no valia la pena; i en Petar tenia una posició molt millor,va oferir les taules del 5,5. posteriorment els dos finals igualats:
en Sorribas,d'alfils de diferent color i en Sadurní de torre i dos peons es varen convertir,segurament per raons psicológiques en dos punts sencers per a casa.
En Hector Hernandez, el nostre delegat,en lenta evolució com sempre,(de principiant segurament competía,
amb el rellotge,que es va endur el delegat del Sant Martí,Ricard LLerins,els rivals del nostre equip A,un rellotge históric),com deia, evolució, de posició amb molta inciativa a final apurat i resorgiment amb destrets de temps,per acordar les taules;posiblement el rellotge al compartía amb els seu germá, el mestre
Rubén, aficionat també als destrets de temps.
En resum clara victòria, 8,5 a 1,5 dvant un equip que ja havia assumit el descens,pràcticament desde la primera jornada, per l'absència del seus tres o qutre jugadors més forts.
Ara som a on haviem previst tres punts de cinc,i comptant, que arrivant a quatre punts no baixariem........
però fem com el Guardiola,i no com Mourinho,tots els rivals ens poden guanyar, si el àcid làctic i el calendari els ho permeten.
La setmana que vé,Badalona,match important.fins aviat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)