Catalunya per equips,primera,l'espiga i el lleó,"I have faith,in this desolated times"

Primer, el que pronuncia la frase,del tìtol del meu anterior escrit,a  un episodi de Star Trek,la inmortalitat......etc,es un personatge,anomenat Zefram Cochrane,els autors materials no ho sé.poden ser diversos entre ells,Harlan Ellison o Theodore Sturgeon,reconeguts escritors de ciencia ficció,ja sabem que els guionistes no tenen prestigi,alló de "Diguem que m'estimes encara que sigui mentida",és un exemple,la frase s'atribueix al geni de Nicholas Ray,però ni ell ni el personatge de Sterling Hayden,ni ell mateix son els autors,l'autor es  Philip Yordan,que firma el guió.si el deixen,l'Edgard Hoover de torn.
Priner cap de setmana de combat,al Catalonia teams championship,No Mourinho,amb el seu depurat estil,no l'ha guanyat .Encara¡,el problema final;(Sherlock contra Moriarty),és.......

on és el vehicle,del arbitre?
Spock i McCoy,no el troben,el Enterprise és més gran que el soterrani del Camp Nou,l'arquitecte era el sogre d'un directiu bancari,i mira el va fer més accesible.No hi ha res com estimar la profesió.
El de dalt de tot es Bronstein,no Spock, es la cara que va posar en un post-mortem, a Oviedo,je,je.

Els tres ben concentrats,com el Congrés "B",al seu primer encontre enguany,l'Espiga de les Corts.
Els rivals amb equip de gala,nosaltres fent gala de l'equip.
Chisstttt,je,je.
Bé jo al que m'interessa,el equip "A",impresionant,ja va fer en Rubén bé de fitxar per nosaltres,us puc ben dir,que el que no falta mai al Congrés es el bon humor.
Gran victória,ja sabeu la victòria te molts pares la derrota,cap.
Jo soc raret,la derrota té més pares que la victoria i gairebé cap mare.
Vaig arribar justet,9,29.Weather report van anar sobrats........8,30,i axí va acabar en Pastorius.
M'enfronto al delegat rival,En S.L.,les inicials son la meva cançó protesta,no mencionaré els cognoms,sinó m'ho demanen, res de publicitat gratuita.
Bon jugador d'Escacs,paciencia,sang freda i equanimitat.Molt agradable jugar amb ell.

El problema és el seu joc brut, a la jugada 12 de una aburrida francesa classica,que jugo fins a la extenuació,
del rival,no la meva,clava els colzes,i m'obliga a donar un tomb per la nostra nova sala de joc,adequada per dotze taulers,no vint,però dona molt caliu.

Un cop d'ull,a tots vint taulers de la sala "A" i "B", i només m'interesso per dos.
El nostre delegat i futur director de "La Vanguardia" o l"Ara",depén dels esdeveniments......
L'Hector Hernandez,i la nostra connexió bùlgara,que ara que en Topalov es dedicará al Backgammon....té futur,en Petar Plamenov.
La partida del Hector, m'interessa poc,tantes errades a l'obertura del rival,que per cert és molt bó en els Post.Mortems,els guanya tots, F.M. donen clara superioritat als nostres colors.
I l'Hector,treballa molt pels  nostres colors,blanc i negre ,que us pensaveu?,i es mereix una partida tranquila,
sense destrets de temps.
Però mentres el sol esperavem i els carros veiem passar.............
39 minuts de reflexió del meu rival per jugar Cg5.............
El rival d'en Petar,no posso inicials,que va guanyar......,que pagui.Google ads
Deu o dotze segons a sacrificar una peça,sobraoooooo...................tenin en compte que com a molt eren taules,com em va dir en Roger Salvo,referint-se al meu rival,deixa que pensi,mentres no trobi la bona.
En Petar veia aquesta posició:

Cg5,hxg5 i Ag5,la seguent jugada era clara Ae6,tot aixó en un minut i escaig,no digueu que em capfico en els que reflexionen molt,però sempre m'he fixat en molts jugadors que anoten el temps,per.........?,si no és per fer cròniques.......com jo i "rajar a gusto",no O.M. i  C.B.? el que val "pasta"es el que discurria,per la vostra imaginació aquella nit.
En tot aixó,jo veia al rival d'en Petar i ell mateix,supertranquils,i jo al meu super-amoïnat.en posició de 0,00¡¡¡¡tots quatre.Jo també supertranquil....però en posició de 0,00 noooooooo,no pot ser,CxH2????????

Tomaaaaaaaaaaa,si abans eren nervis,ara Ian Dury and the blockheads,que és el malnom,que rep el germà mes llest del Ruben Hernandez Funes,blockhead,no Dury.

Sacrifici d'aburriment que no porta enlloc,només al rival a jugar una posició complicada amb catorze o setze minuts de rellotge.

No faig més analisi,perqué  "No hay mas dios que  Fritz i  Rybka es su profeta",i en primicia,us puc dir que Houdini 2.0 es una canya i gratiiiiiiiis,nomès 0,35 per sota meu......
Al Post-Mortem,F.M,deia que els sacrificis eren guanyadors,els jugadors rivals,també però els unics que tenien la raò,eren l'Andreu,la millor peça sacrificada es la del contrari,L'Hector,si el Fritz diu que tens avantage,serà veritat,( no ho deia pas) i per damunt de tot I LOVE THIS GAME,ehh Ricky¡

I have faith in this desolated times,before long the espiga and the lion may lie with the lass in the grass
at dawn

I have faith but for how much longer?

Post scriptum: En Terence Trent D'Arby,no diu espiga,diu lamb,corder,però ovelles no n´hi havien i ahhhhh   alerta    "LASS", no és el del Madrid,vol dir noia n argot,que ahir tampoc n'hi havien.
Les trobo a faltar
La posició d'en Petar es util pel vostre progrés escaquístic,no la desaprofiteu,en el pròxin Post.Mortem,
la posaré d'examen,no sacrificare el nombre de Fritz en vano.

L'inmortalitat no ès altra cosa,que un aburriment perpetuo,Copa Catalana 2012

Les Cotxeres,diumenge, les nou del matí,"I'm Waiting for my Team", no es el carrer 125 amb la Lexington Avenue,però....s'hi assembla.....,de fet crec que els antics barris de Barcelona,s'assemblen cada vegada més al Soho o al Bronx novaiorquesos,segons la evolució econòmica dels seus habitants.

Adivineu quin es qui?

Aquesta es molt més maca.

Tornant a Lou Reed,estic esperant al meu equip,però no am vint i sis dòlars a la má, però el "presi  L'Andreu,porta aproximadament 9 euros amb 80 cts, el import de la bossa de croissants,jugadors no porta,però aliments....

Tornant a la Velvet,(Reed i Cale)

"It's just a restless feeling by my side
early dawning,sunday morning"

En realitat jo mateix vaig decidir jugar el divendres al matì,no puc retreure l'escassa participació,dels companys,i a l'habitual improvisació, s'afegeix, la formació del exèrcit,abans del reclutament.
Bè en qualsevol cas,disposem de vuit jugadors i la promesa de l'incorporació del nostre nº1 el mestre Ruben,
a l'estil dels films iankis,on el cap de escamot , organitza fins i tot el desembarcament de Normandia,o l'atac al Reichstag,ab el corneta i la mascota,cabres no si us plau.....
El sargent veterà de "Les cotxeres del alfil d'acer",o "El turò de les patates braves",o"Tres lanceros Congresistas",l'Hector Hernandez,va disenyar la tàctica,ell el numero 21 de la llista del Congrés,es el limìt en l'ordre de forces,on comença l'equip "C",que després de la derrota a "LLavarenopoli"en la darrera Gran Guerra,( per equips 2011),milita,mai millor dit a la 2º Categoría provincial.juntament amb el caporal,Xavier Gonzalez Muelas,decideixen reclutar per la força, al corneta Marco Antonio Gonzalez Muelas,i de mascota, un servidor,Kamikaze retirat,que malgrat les ferides rebudes en anteriors campanyes,i disposant de un ull mit sà,només 1,25 de astigmatisme i una mà, la dreta amb tres dits semi-rigids per atrapar la fusta, (en el nostre cas el plàstic),s'incorpora sense ductes a la conquesta del objectiu final un poblet de una provincia,llunyana,no en l'emoció,es la meva "Homeland",sinò en l'anim dels ministres consellers o nyaps d'obres pùbliques,que consegueixen la fita de que a  l'historia dels transports de tota la humanitat,en avançar els segles,les distancies per mitjans que no siguin de tracció a sang, s' allarguen contes d'escurçar-se .

Comença el combat:

En primera ronda el escamot, amb municions,(els croissants) i la moral intacta, se enfronta al Montcada B,
en teoría superior el enemic dona mostres de debilitat i el comandant i la mascota es llancen per ell,malgrat
la seva escomesa, han de ser el caporal i el corneta que igualin el matx,2-2.
Segona trinxera,Castellar del Vallés A:
Ara la moral és molt alta,especialment al caporal i el corneta,que toca a la carga,sense pensar que les ferides dels companys encara obertes,en el cas de la mascota,més,per la derrota,malgrat haver capturat un niu de ametralladora i un tanc enemics,sense veurel's reflectits al mapa de la victoria.
Malgrat  aixó torna amb una emboscada el seu rival,que  cau amb moltes baixes,sumant a la victoria del escamot. 2,5-1,5.contra el Castellar del valles A.

Enfortida la moral,ara si dels quatre militars,afrontem amba enteresa,la captura de la fortalesa del Maragall A,
La mascota amb la incerta missió de eliminar al General Miralles,Mc de reconeguda solvencia en un frec a frec agossarat,perd un dels dos dits que li restaven per empunyar l'arma,només el corneta resisteix,amb valentía entregant-se al final de la batalla. 4-0.
En la quarta ronda es el Caporal Javi Gonzalez que llençat una arenga per a mi errònea,dedicada més aviat a superar el nostre regiment germà,que encara sense l'incorporaciö de  la nostra tropa d'èlit,(Mariscal de camp,Rubén Hernandez) ens superaba en la ofensiva,per la bona prestaciò del Coronel en la reserva Cecili Dominguez.
Si més no va servir per  entaular un ferotge combat,contra els Molins,no de vent, sinò de Rei el equip A,no entraré en detalls,taules 2-2.
La mascota ,el "Kamikaze" Codina,malgrat una baixa prestació militar,encoratjaba als companys cap a la victoria final,i s'en fotia de les maniobres dilatories del escamot germà.convertides en victories pírriques,de Pirro, no de "Pirri".
Amb una forta escomesa contra la trinxera del Tres Peons "C",rebutjada apuradament per aquest,2-2
En la pausa del combat,ens visita un espía de la coalició internacional.o força de interposició,que ens interroga, per la posició de les seves tropes,No vaig entendre bé la denominació,perô sembla ser integrada per Barcelona,Uga,Barceloneta,Vulcá i dos o tres mercenaris més.la resposta era clara per separat si,hem vist algù, però aixi tots junts en ordre de combat,no.
En aquests moments una fort contraatac del Ripollet A-1,a més de les ferides habituals ens deixà al caporal Javi Gonzalez amn una forta "Fatiga de combat",al mateix temps el nostre comandament Hèctor mostraba la seva millor versió,i el Corneta M.A.Gonzalez,ja combatía cos a cos sense defallir ni un instant,multiplicant-se als baluarts,per evitar la defallida,amb éxit doncs ens va donar el punt guanyador contra un jove soldat femení del Sant Andreu "C",tot l'equip molt per sota de l'edat de reclutament. Victoria 2,5-1.5,i derrota  amb el Ripollet 3-1.
Ja la victoria final era impossible però superada la fatiga de combat,del caporal,i el el lògic cansament del corneta,en Hector i el Kamikaze,provocaren la forta desfeta del ultim escamot enemic,Masnou A2,3,5-0,5.
Mentrestant la mascota consultant els serveis d'inteligència del Estat Major,el Mossad,la Cia,i per fi la xarxa secreta del Andreu,esbrinar amb horror,que el estat Major per enfortir la moral de la tropa,ens facilitaba informació,com "Garbo",bé més aviat com Torrente.completament falsa.
El Hector Hernandez en la llista de ordre de forces del exèrcit Congresista,es el numero 20 i no el 21,suposem que en una maniobra, de la pagaduria militar,o la jubilació de la Tinent Coronel,Teresa Canela,i si conquistem l'objectiu final,una vegada,formats els tribunals de la Força de interposició,amb la Uga o sense;
el consell de guerra sumarísim ens hagués descalificat........i al Kamikaze Codina li seria completament inùtil,el dit sencer restant,per penjar la medalla,obtinguda.
Els que tingueu l'honor de visitar el Congres Headquarter,en la molt propera campanya,trobareu la nova estatua del corneta Marco Antonio Gonzalez Muelas,heroi de la campanya de "Les cotxeres de Gloria".
El titol de aquesta crònica pertany a un personatge de Star Trek,però per atribuir correctament la cita ,entro a la Wikipedia, i está en negre i sona el pasodoble  "Y Viva España",sera competència del conseller Puig?
en quan tingui les dades,l'adjudico.

Ah i jo vui,que m'àrbitrin sempre la Beatriz Alfonso i el Daniel Leiro,si pot ser,el tiempo, lo permite y la  autoridad(militar,por supuesto) no lo impide.

I'm Turning japanese,(The vapors)

No sex,no drugs,no wine,no women
no fun,no sin,no you,no wonder it's dark.

no chess,shogi

That's Why,i'm turning japanese

Avui han visitat el blog desde el Japó,un dels companys,de turisme?,un català,buscant noticies d'escacs?un japonés que ha escrit malament Maaku?
Un mestre de shogi confós amb els blogs d'escacs, d'aquesta zona del planeta?
Es igual,tot plegat una excusa,quan el grup britànic,va editar el album "New clear days",amb aquest single,d'èxit mundial,sobre tot, a Australia i al Japó es clar.,jo vaig disputar la meva ultima competiciò escaquistica fins a la meva tornada al per equips,de 2004.
Any 1980,Open del Catalonia de Manresa,valid per ascendre de categoria,jo un tercera mediocre,vaig fer un torneig decent,4 de set i a l'ultim aparellament,el sorteig,si,si el sorteig,m'adjudica un rival del meu propi club,amb un punt menys,sense posibilitats d'ascens,no cal dir que jugant-se el dissabte a  la tarda,es va  a dedicar,a concentrarse,per anar a la nit al Karma o als Enfants,que no pas a Manresa,a fotre-li l'ascens,al
company.
Encara no acabt esta digresiò "japonesa",no tan brillant com la dels germans Coen a "FARGO".
Observo a les llistes de la Fide que el jugador de més rating es un Mf de 2297,ja ho deia Fischer,a la seva estància per terres Japoneses,es dediquen al Shogi.

que es aixó, amb el meu domini del japonés,tradueixo:

que millor?


Amb nou peons,una opciò més de coronar,i per un servidor una opció de sacrifici en l'obertura més.
i el rei es torna mormó i amb dones més joves.....
Els hi agrada més que els escacs,de fet diuen que deriven del Shogi.
A la pàgina de chessbase,trobareu un reportatge d'en Kasparov,fent una partideta.
la cançoneta està força bé,el Shogi no ho sé

Foc a la bandera

Hi havia una vegada,uns escaquistes,a la Sala de joc del Tres Peons....
El Presi,el director del torneig i l'arbitre principal,els motiven,el primer que salti per la finestra i demani una canya al bar del centre,tindrà 641,40 euros de premi.
El primer El Mathew Sadler,diu: jo soc"amateur",no jugo per diners,passi-ho-bé.
El segon el Hillarp "Tiger" Person,diu: a Suecia amb el 56% de marginal al IRPF,no val la pena.
El tercer el també suec Ulf Andersson: jo si fos per fer taules encara, pero per diners,passo.
El Cuart,qualsevol escaquista "espanyol",jo per la bandera em llenço,i crashhhh.
El cinqué,un letó,jo per la pàtria,em llenço i xoooof damunt de l'anterior.
El ultim del Club d'escacs Congrés:jo pel meu club, baixo per l'escales i els 641,40 euros els inverteixo en lotería,que es el que funciona millor al club.
Bon any escaquistic als 193 països amb bandera nacional oficial .i als que no, també

En memoria d'en Jaume Sans Badia

Recordant al Jaume,he trobat una partida seva, en unes simultànies,contra el GM  Oleg Korneiev,gràcies a la tasca de documentaciò del Josep Sadurní.
Disposem, dels butlletins del Congrés a la seva pàgina aquí en la seva web que s'esforça en preservar l'història del Club, la present,però cada vegada més els vell i gloriosos temps.
Properament ampliaré l'informació de les partides d'aquesta simultània del Gm Korneiev,(el que recordin els meus companys) 2590 elo en aquell any 1996.en el nostre club,però el que si conec,es la disputa amb els dos colors,en taulers alternatius,en aquesta porta les blanques el nostre company.

L'obertura preferida d'en Jaume una anglesa,amb fintes de peo de rei i a veure que fa el rival,aixó sempre més peons a tercera horitzontal que a la quarta,jo amb negres contra ell,de tres partides nomès vaig guanyar una,
en Korneiev, ninguna,je,je, bé es penja una peça a la jugada trenta en posició lleument superior,a lo millor eren amb rellotge,ja ho esbrinaré.

Posarem el llistó ben alt,fins que poguem pasar per sota.(Nadja Wittman,chessbase)

El que diu que entén els escacs,es que no entén res.
(Robert Hübner)

Ultima ronda a Gràcia
Bé vaig conseguir,per accident,aixó si,el peó i la compensació,promesos.I dic accident,perqué si parles de sort en escacs,tothom arrufa el nas.
Bé no tothom,el gran  Illescas,el primer Gm que vaig presenciar desde que va neixer quan era un projecte,allà pel 1977,en el local del meu primer club,La Associació Barcinona,quan vaig jugar una partida amb el seu pare,que em va guanyar,malgrat que no com pasa en l'actualitat, el MC LLuis Coll,m'agafés literalment per les orelles,i em donar una lliço,jo tenia 15 anys, era passerell,ara no en tinc 50,segueixo sent passarell, "quan tens una torre a setena has de doblar en horitzontal,no en vertical".
Bé deia qu'en Illescas a la seva columna de la Vanguardia,deia  que Aronian tenia "sort",en les seves habilitats defensives.
Bueno,pues,eso.
No comentaré gaire la meva ùltima partida del Vila de Gràcia, tinc els programes informàtics treballant amb ella,estic amb +2,però no hi ha manera de passar al #1,o sigui que,ja era lògic,que no guanyés.
El cas es que tot i la mediocritat del meu joc i els errors de pes, estic amb quatre punts,lluitant pel tram d'Elo.lluitant tant que em vaig quedar l'últim,més que els que lluitaven per guanyar el torneig.....quan el tram ja se l`'havia endut el Xavier Colom,i el segon lloc el Joan Grifell.Potser per aixó rebutjo les taules oferides per el jugador del Jake, el que tinc que fer,es reflexionar, el que deia Steinitz: "La captura del rei,es la finalitat,però no el primer objectiu de la partida".Bè en teoria el rival era  superior,el pròxim final d'alfil contra cavall el jugare mitllor.

Tots els jugadors d'escacs haurien de tenir un passatemps
(Tartakower)

El que no vaig endevinar es, la lluita als primers taulers de 7,5 per Alfons Jerez,res.Tots amb el ganivet entre les dents,lluitant aferrissadament.
Quatre en taules a set punts.
Sembla ser que tots els desempats previstos,eren favorables al MI Jerez,malgrat perdre amb un dels seus rivals directes,el MC Barbero,el tema resultadista, el deixarè aquí,si no entenc de finals........,de desempats,com el "Butscholz trilero"menys.

"Els escacs moderns,estan massa preocupats per coses com l'estructura de peons,oblideu-lo,el escac i mat acaba la partida"
(Nigel Short)

El meu preferit dels quatre primers es el Mc Marc Gonzalez del Tres Peons,primer dels "amateurs",per la valentia que demostra,en les seves partides,(entrega de peça en l'obertura,contra el Mi Orelvis) i  la  partida contra el Mi Muñoz,crec fruit,d'una exhaustiva  preparació, personalitzada contra el ja, GM.peruà, i ho dic,
perqué el Mateix Muñoz en jugar la mateixa variant ,conra el company d'en Marc,l'Alex Gonzalez a Barbera del Vallés,ja va demostrar no renovarla amb noves idees,malgrat guanyar.
En resum,fluixet torneig,per part meva,molt bé,els Mc Gonzalez i Barbero,extraordinaria, Laura Boulan,com sempre,millorable el dels companys del Congrés,en general,i com sempre regulars incluides les desfetes,els MI Muñoz,Jerez,Mitjans i Asis,i com als escacs no juga la sort,pues sorteig de desempat i tal dia farà un any,
a veure si Lucas Podolsky tenía raò...................