En aquest per equips, em sorprenía no trobar ni maratons ni mitges maratons, ni pedalem pels arbres o cursa de sacs,per una Barcelona amb més arbres,o que els arbres siguin més verds, amb una botifarrada amb fusta d'alzina, al bell mig de l'autopista....etc,etc..
Que no sabeu que el diumenge al matí, es per "frikis"?
Al arribar al club,clavat a dos quarts de vuit, sempre que juguem a la "banlieu", quedem així,vaig recordar que si que hi havia mitja marató, anunciada només amb poca antelació, per evitar el cabreig, dels esportistes de veritat,nosaltres.
rapidament conbinem una consulta a google maps, amb el gps del MA, el nostre heroi d'avui,i conseguim arribar al Prat aparcant i trobant un lloc per esmorzar en menys de 25 minuts.
Però després dels croissants i cacaolats,etc, de sobte el mòbil del Ma a 150 metres del objectiu,va "gripar",, a dos quarts clavats, vaig interrogar diversos transeunts, una inmigrant xinesa, que considera el Prat com Shangai, virtuts de la globalització, no coneixia el barri, ni cap avinguda de Shanghai tampoc, el seguent interrogat, era un invident, que va
millorar la prestació de la xinesa, però de forma insuficient,i per ultim uns ciclistes,(vestits de ciclistes,si més no, perqué les bicis no hi eren.....,ens assenyalen amb el dit de "Mou",el cami correcte.
Al final els pratencs, havien posat en marxa els rellotges, després dels cinc minuts de cortesía, perqué n'aprengui la Fide, i avui repetiem arbitre,aquest cop,l'internacional,en Jordan lluitant a Reus amb el primer equip, en Montes pujant un tauler com tots,i per darrere de nou repetia en J.R. Batuecas,aquesta vegada amb un rival més assequible, aparellament que ens va donar el primer punt.
En tots esl taulers s'establir una lluita aferrissada, tot i que l'alineació rival, en teoria, i segons les llistes era la més fluixa de la temporada........
I molt ràpidament jo vaig quedar molt millor a la meva partida i en Xavier Gonzalez, molt malament a la seva, coses de les obertures.....
Degut al meu lamentable estat de forma,en dos jugades vaig perdre tot el meu avantatge,i després en dos més completament perdut.
En Xavier aguantant en situació desesperada, consumint molt temps, però irreversiblement perd.
Afortunadament, el que si es el jugador més en forma,diria que de tots els equips del Congrés, l'Hector, em sorprenia en un atac demolidor, dintre d'una obertura, de prestigi "tranquil", un giuoco pianísimo, en la que el piano va caure al cap del seu rival.
I en Montes, a una Siciliana, que vaig tenir que mirar la variant a la Enciclopédia d'obertures, 2 Ac4.....també engaltant un atac demolidor en 22 o 23 jugades,tres punts per nosaltres,dos per al rival.
A la resta dels taulers, en Marco lluitaba en igualtat material, però en lleugera inferioritat, en Bañon, en una partida ultra-tàctica reeixía a collar al rival,en Lucas en una Siciliana molt académica, massa, per al estat de forma del nostre company, només competeix al per equips amb tres o quatre partides al any...., i patint per equilibrar.
David Garcia Ilundain, nascut a el Prat, comprobant que es la de tercera categoría, somio en que jo vaig començar a federar-me amb 17 anys, y als dinou era segona categoria, i ara es pot dir que encara ho soc, perqué em va faltar mitg punt en el ultim torneig que vaig jugar per assolir la primera catalana, i al reprendre la meva carrera, ara fa vuit anys es pot dir que estic al punt de partida no avancem, com la democracia a l'Estat Espanyol, que encara esta a 1931.
Tot aixó ho rumiaba, mentre el Bañon ,guanyava la seva partida i el Andreu, ens comenta al Hector i a mi ,que es creu guanyador, jo per mi si que era avantatge decisiu, però vaig fer cas de la decisió del delegat, més prudent, de comunicar estrictament ,
la situacio real que era un 4-2, i a la resta de partides només una, era molt inferior, excloent la d'en Josep Sadurní, que jo veia aquesta vegada si inferior, però lluitant;evidentment si pots fer taules no seré jo el que ho recrimini, quan sempre vaig del +- al -+, pero sense pasar per=,je,je.
I aquí es on entra en acció l'esperit d'equip, en MA i en Sadurni,resisteixen molt en posicions inferiors, mentre que l'Andreu en posició superior es confia i perd.I en J.Antoni Lucas, definitivament per una peça i també perd.
Ja estem en la nostra salsa......
En Josep Sadurni, quan jo creia que feia estona que perdiá un altre peó,el rival presionat per no se un habitual del primer tauler, al pactar taules, deixa al Josep amb la feina feta, i el pes del matx al gran Ma gonzalez que ara ja es troba inmers en un final de torres molt inferior, però el seu rival, que malgrat les seves dificultats, audio visuals, i de parla també però aixó serviria per inspirar als Who, de Tommy, als escacs no es un problema....; comet una errada "Made in Codina" i pert el punt,set i matx.
Felicitats Marco i Josep en un sol encontre es possible que mantingueu al equip a Preferent, en Xavier i jo algun dia guanyarem i l'Hector ja pot fer el que vulgui.
Próxima estació, Tres Peons C a casa.
Tornarem a lluitar,tornarem a sofrir, tornarem a vencer, ..............o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada