L'esperança,es l'ultim que es perd,un match d'escacs ,el primer.
Fracás total.
Colapsats als escaquers on gairebé sempre som teoricament superiors,no arribarem enlloc.
En Xavi Gonzalez i un servidor fatal,bé jo més,es evident que amb rivals suposadament inferiors,en quan sortim de l'obertura,els nostres plans de joc son com els anticrisis del govern Zapatero,ara endavant,
ara endarrera,ara a l'esquerra,ara a la dreta i després,
"fuese y no hubo nada"que deia el clàssic.
La incompareixença d'en Petar,només afegia un clau al taüt d'el equip;a les 12 ben tocades,derrota d'en Jordan al tercer,4-0,m'en vaig anar a casa a plorar,bé no a fer al dinar, al menys que la dona estigués contenta.
El presi va disfressar la derrota ,de encontre disputat perqué en Viñals i en Sorribas,i en menys nivell en Jordi Climent ens havien donat 2 punts i mig de tres taulers,mentre que al primer,en Dominguez malgrat que en una conversa de "baño de caballeros",.quan l'hi vaig ajudar a trobar-lo,en les amplisimes estàncies del Ateneu Barcelonés,va comentar que ell estava acostumat a categories superiors,potser menystenint una miqueta als rivals,amb equip de gala per llista,es trobar amb el consecuent rosco per ell.
Bé no fem més sang,podem rendir a un nivell més competitiu,significativament als cinq darrers escaquers,si ho fem així aconseguirem l'objectiu,si no,patirem força.
La setmana que vé,més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada