dimecres, 12 d’octubre del 2011

Vila de Gràcia segona,I wanted play Chess for the coach

Aixó deia Lou Reed,a la inmortal "Coney Island Baby",amb frases com......
"Quan estas tot sol i solitari,a la mitjanit,i trobes que la teva  ánima està llesta per
ser venuda".
"I estás començant a pensar,en les coses que has fet,i estás començant a odiar,sencillament tot."

Doncs si nois,així em sento jo,a la sala del tres peons,als volts de l'una,després d'una obertura brillant,un migjoc imaginatiu,defensant un final miserable,inferior,patétic, a conseqüencia d'una combinació de transició al final  falsa.....
No,no de moment encara no,ja arribará,ja,peró de moment la sala del Tres peons, resulta més acollidora que el Manhattan chess club.
I a sobre vaig guanyar,contra una siciliana dragó,que per molt que sigui estudiada i s'avanci en moviments de teoria fins  a la jugada 30 o més,mai acaba de estar clarament definit,qui está mitllor o qui está pitjor,o si tots dos.....,deia que aquesta entre dos jugadors modestos com un servidor i en Antoni Esteve,la vaig guanyar,si bé perque el jugador del Tres Peons es va aborrir de la teoría i al  intentar avançar més rápid i en sortir de l'obertura va quedar perdut.
He de dir que la penúltima que vaig jugar,contra el company seu de equip, en Jordi Cort,que curiosament seia  a la nostra esquerra,en aquesta ronda,la vaig perdre, em va fer el comentari......"Venga que el Dragó tèl coneixes.....",just quan el meu alfil de blanques es desplaçava  a la casella c4,que es la variant jugada contra ell,al Tupinamba,d'aquesta primavera,on vaig ser derrotat,tot i la precipitació en les primeres jugades i tenir avantatge,després de l'obertura.
Bé,l'ultima posició teórica assolida es:










On el precedent trobat  a la meva base de dades casolana,en suport original de la megadatabase 2006,pero tuneada.amb les meves preferències,en una base de 3.500.000 partides,com deia,només surten 10,amb
aquesta posició.
La partida de referència es  del actual MI Marcos Llaneza,a Mondariz,quan era sub-16,amb blanques i va perdre,o sigui que ni tenin 200 punts més de rating, el dragó es guanya sempre.no per culpa de l'obertura,es clar.

Aquí el meu rival va efectuar la prematura Txc3,temática,peró aqui,no funciona,i amb posició inferior es va anar enfonsant.


De la resta de partides,destacar la forta resistència del meu company,Carlos Alonso,devant el MI Asis,la victoria de la noia francesa Laura Boulan,enfront el mestre Barbero.i el final de torres segúent:

Blanques: MC MarquesTaltavull  2208
Negres :   Garcia Marquez           1972



Sembla fàcil, amb negres,portar el rei cap a la torre blanca,i el negre no pot fer res més que mirar.
El que va pasar,al contrari el jugador de negres,començar a moure la torre,perdent un peó i mitg punt,
la posició,es digna de mirar,per alló que diuen,sobre la politica agricola comú,de que " el ganado son vacas",
home,depén,si son gregas o alemanas,crec que aquestes eran de Hamburgo,però,van aterrar a Tesalónica,je,je.
Llàstima,perquè el del Jake,va fer una bona partida i podia haver guanyat,com en Joan Grifell del Sant Josep,
en ell ja és habitual, la victòria enfront de jugadors de més de 200 punts elo,que ell,derrotant al MC Heredia del Foment.
Bon nivell en aquest torneig,i encara podem millorar,divendres vinent,
Glory of chess,Glory of chess,Glory of chess............

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada