Catalunya per equips 2º ronda,es millor estudiar obertures o finals?

Én el darrer llibre d'en Victor Moskalenko, "The perfect Pirc-Modern", al pròleg, el Gm ucranià, Ivanchuk,admet l'advertència de Capablanca, de començar a aprofondir en el joc, per l'estudi dels finals,però, encara que al estar  escrit en anglés,no en ucranià,jo tradueixo, al català,:
"Es fa dificil, d'imaginar, com es pot sobreviure en un final,sense al menys una lleugera noció, dels principis de la  teoria d'obertures"
Això va pasar ahir al nostre local del Congres Chess Club,on aquesta vegada si el futbolí, apareixia, orgullosament descobert,ja que no tenim perqué avergonyr-nos,de la nostra afició secreta,no cal tapar-lo,i així en Frank Marshall i en Sammy Reshevsky, no tindrien problemes de mobil.litat,tot i que el que va patir un atac de cor el set de Març de 1942,mentre "pipejaba", a uns socis del club,el Manhattan Chess, no el nostre; va ser el cámpió mundial, Capablanca,que  va morir el dia següent.
Jo en principi, estic molt d'acord, amb Ivanchuk, del que tothom sap, que té un coneixement, enciclopédic, de les obertures.
Peró ahir com que coneixia perfectament, quasi diria, profundament, l'obertura,vaig jugar les vuit primeres jugades en 30 segons,mentre el meu rival les jugaba en 30 minuts, bé direu no passa  res si te les saps.........
Si el que pasa que el ordre no era el correcte,i vaig quedar perdut a la jugada nou..........
Mentre que l'Hector, el nostre delegat i candidat, enguany a assolir el primer tauler, si segueix amb aquesta eficàcia ; encara que no conegués la variant, contra un rival cent punts de rating,superior, aplicant la llògica,va conseguir seguir impecablement una variant fins  a la jugada 14,en una Siciliana¡¡¡¡¡¡¡¡,i no n'era una principal, i l'unic il.lustre referent que he trobat  a L'enciclopèdia d'obertures a la jugada 14, amb negres es el Gm Salgado Lopez, que va entaular contra un rival, dos cents punts d'elo inferior.
En Bañon, havia perdut, i els demés estaven en la lluita, el Sadurni el nostre solidíssim primer tauler, entaulaba,aquesta vegada el rival, "només" tenia 140 punts més.
En Sadurni, jugaba com sempre ni prioritzant  l'obertura,ni el final ni el mig joc, taules contra més elo,gust de victòria,2,5-1,5, els nostres s'escapolien de l'escomessa,( tenia ganes d'escriure-ho), força bé,fins que primer en Marco,que havia sortit bé de l'obertura,perdia una torre i en Jordi Rodriguez, malgrat la resistència, es rendia poc després.
En Sorribes resistia amb peó de menys al seu rival, l'Echarri,més fort que el seu Elo marca en aquest moment, i en Andreu, com sempre conservador,confiem més en el seu talent de finalista que en imposar-se a l'obertura, el seu rival encara que més veterà que el de la setmana pasada, va caure en els mateixos destrets de temps, i taules.
En Jordan, ultimament prioritzant l'obertura, per la responsabilitat de defensar taulers alts de l'equip,on només et treun 150 o 200 punts de rating......
Perdia un final d'alfils del mateix color, els mateixos peons,però molt dificil de defensar, 7-2.
I ara un petir comentari,sobre el nostre jugador més naif, en Xavier Gonzalez Muelas, molt talent natural,es un "ni.ni", ni obertures ni finals, només escacs.
Despre´s de resistir la pressió del MC Miralles en l'obertura, equilibra el mitg-joc va  arribar a tenir un final molt favorable,però el seu instint, no arribar per evitar els coneixements del jugador del Maragall, en els finals, que després de salvar-se,intentar la victòria, però el nostre company ja no va cometre més errors, i el seu 1/2 punt, no l'hi sapigué a victoria,però jo començaré a estudiar finals amb aquest de torres,i peons a sexta i doblats sobre la columna,dos centrals pasats contra un a cada columna de torre,majoria al flanc de rei contra majoria al flanc  de dama,tot un manual en una sola partida¡¡¡¡¡¡¡¡
Els estereotips, també tenen un risc, generalitzem,els jugadors d'escacs, no juguem al mateix equip,i si ho fem,no juguem de la mateixa manera,i aixó es raó de que uns poden guanyar mentre que els altres perden,
Total derrota dura,pero les matemàtiques, el dodtor Arpad Elo ens diría que era d'esperar:
Congrés B   1812 fcde,  Maragall  2120 fcde.
No ens jugarem els calers, amb aquest desavantatge,ehh.
La setmana vinent a Esplugues no estarem tant desnivellats,però podem perdre,empatar o fins i tot guanyar,
si no no hi jugo.......

 

Catalunya per equips 1º ronda,"Els escacs no son una questió de vida o mort,son molt més que tot aixó"

Parafrasejant en Bill Shankly,mìtic manager del gloriós Liverpool,manifesto la meva visió,en el nostre petit món dels escacs catalans, 7319 frikis,bé frikis amb llicència,dels altres moltissims més.
Diumenge al mati, al local del Club d'escacs Congrés, es reflectia, aquesta sensació,i ho dic perqué només empenyer la porta del local, em trobo, al nostre Delegat, l'Hector mòvil en má per trucar-me, eren les 9 i 33 minuts, ni tard ni mol d'hora,ja sabeu......."si ens llevem ben d'hora,ben d'hora,serem imparables....."

Els que es varen llevar aviat,si ben aviat en Bañon i el Marco Antonio,per la seva tan esperada,incorporació al equip B,gairebé la dels dos,perqué la darrera temporada d'en Bañon no va ser gaire reeixida,per contra en aquest primer matx, boníssima, dos a cero en hora i mitja,contra l'equip B, de la Escola de Escacs de Barcelona.
Una nota destacada del nostre equip de enguany,que algú em correigeixi,però crec que a la nostra plantilla,el unic jugador del campionat sense "Elo buñuelo",expresió copyright del amic Xavier Robla,que de pas si s'en recorda de com funciona el escalafó,ja sabeu,mandonguilla,tonyina,etc..que m'ho comenti que riurem una mica.
El nou company en Montes, només te elo fide,2039, cap rating més ni feda ni Fcde ni el FMI,  el que em fa pensar, que suplirá amb garanties a la nostra piconadora de Bulgaria, que ens ha deixat, vist la partida de boa constrictor,en una Caro-Kann,variant de l'avanç.que va arrasar al seu rival Manel Arellano.
Un altre detall d'en Montes,es que si fins ara, els equips rivals ja veien amb "carinyo",que a la nostra alineació,titular,la presencia d'en Jordan, incorporaba un arbitre en els taulers,ara en tindrem dos,i aquest internacional¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Mourinho's dream,i com deia l'Hector, el nas de l'Andreu,per trobar jugadors perque el club no s'enfonsi en les categories,del per equips,es remarcable.
El propi Hector ens donaba el tercer punt, en el que ell anomena obertura flexible,flexible per dilatar alguna cosa més que el flanc de Dama o de Rei.el Hector malgrat la seva joventut,es un jugador de la vella escola,jo ja maduret,maduret no,no se qui ho va dir ,però es veritat,jo no he vist mai cap home madur,podrit si,però madur........
Com deia es de la vella escola,en el sentit de que es pesimista,i sempre veu en l'obertura del rival,la jugada que liquidara la partida,com ahir,vaig tenir el privilegi,de combatre el seu exagerat pesimisme amb el meu,no gens menys, exagerat optimisme, en l'obertura.
La veritat es que només van competir en una linea bastant habitual de la francesa,quan ells es pensaven que era una Siciliana,i la jugada que el feia patir s'ha jugat algunes vegades i no dona res mes que taules.
El cert es que el rival a la travesia entre, Sicilia i Corsega,va naufragar,i tercer punt pel Congrés.Bé Hector,bé.

El 5-0,el conseguir un,dels dos arbitres del equip,l'internacional,en Montes.
Previament, jo havia el conseguit el 4-0,sense sacrificis,ni patiments inùtils, per un joc excesivament profilàctic del meu rival, en contra del desenvolupament,perqué jo no vaig fer cap joc espectacular,que es el caracteristic meu,jejejejejeje

Tot aixó mentres a la sala annexa,(en realitat només una amb un esglaó al mitg,però dit així ,pot semblar que ets al Manhattan Chess Club,el que pasaria molt sovint, es  que en  Frank Marshall s'estabellaria  de cap contra el futbolin, al que per cert no van caure a convidar als participants a la prova del Circuit de ràpides a probarlo.l,any vinent segur que ho trobarem.
Deia que  a la sala annexa, perqué la nostra es la principal,els companys del A rebien un correctiu per part del Tordera, una vegada varen sortir victoriosos el MA i en Bañon, tot va ser punts en contra dels nostres colors, es el rovell del que parlava l'Hector.
Hi havia una dura lluita en la Escola de Escacs,per evitar les taules que ens donaven,la victòria,fins que en Ricardo Nadal una promesa dels nostres escacs,es va adonar que per combatre la Pirc del nostre Presi,l'Andreu, havia consumit moltissim temps i al observar,les xocolatines,del presi,intactes damunt la taula,permés per favoritisme arbitral,evidentment,i calcular deu minuts per xocolatina contra parella d'alfils em queden,deu minuts,mes l'increment,va óferir taules,i lAndreu ni s'inmuta,tot aixó amb preséncia,meva, i jo pensant, com deia Nigel Short,si el rival t'ofereix taules ,abans d'aceptar,pensa perqué creu estar pitjor que tu, però que,va que va, es que sordeja moltissim, i el nostre delegat, el Hector com un llamp va emergir d'entre les xocolatines,Andreu taules¡¡¡¡¡¡¡¡
I la resta fou sil.lenci, excepte per en Sorribas,un puntal que va patir una desfeta en un altra Pirc, però es que l'altre jove valor dels Escacs catalans,en Max Orteu,te una certa semblança amb Magnus Carlsen, fisica i escaquistica.
I en Sadurni,com sempre aguantant el primer tauler,contra els més forts rivals i en Xavier Gonzalez i en Jordan,també com de costum,conseguin bones posicions que no aconsegueixen rematar,
guardem forces,aixó no ha fet més que començar,si més no per els desempats que ni entenc ni vull entendre,
a empatar ni als escacs¡, 7 a 3 es una bona primera victoria.
fins la setmana que ve,que tindrem que desempotrar del futboli a en Frank Marshall un altre cop........tornem a jugar a casa,de donde es el arbitro?
del Club d'Escacs Congrés.