dilluns, 19 de març del 2018

Nowhere to run,nowhere to go...Congres up

Aquest cap de setmana,he canviat els escacs,per el millor soul que mai han  vist els vostres ulls.
Quan Martha Reeves,va apareixer al escenari del Auditori de Girona,amb una pandereta,si de charanga
y pandereta.
Esa España inferior que ora y bosteza,vieja y tahur,zaragatera y triste,esa España inferior que ora y embiste,
cuando se digna usar de la cabeza.
Si nois,Martha Reeves an the Vandellas,76 Anys,magnetisme sense rival.
elsn seus èxits,omplen els cors del public,la nostàlgia dels vells temps,Fischer,Talh,Petrosian,Kortchnoi,Stein,Bronstein,etc,etc,etc,
La Motown,a Girona,al Hilton hotel,però com una escena de Ewdard Hooper,només la meva dona i jo,tres cambrers,i el mite,bé el meu entrecot de vedella gironina,poc fet,que vaig deixar abandonat cinc minuts,per intentar recollir un autograf de la banda de suport de la DIVA.
Bé,no estaven autoritzats a signar autografs,sense el permis de la titular del cartell,una cosa semblant,a André Gomes,no pot signar autografs,sense el permis de MESSI
Em van dir,esperat a la estrella,i firmarem:,amb un anglés macarronic,els vaig fer avinent,que els hi demanava a titol individual.
Res,esperat,fins i tot imperatiu.
Bé jo estimo a l'estrella,fins i tot més que vosaltres,amb  vincle sanguini,i malgrat la intervenció del Road Manager,semblant a quan en Bruce Springsteen i en Steve Van Zandt,varen saltar la tanca de Graceland,a la caça de la firma del King,ells van enfrontar un segurata,de aquells,que sembla que han arrasat els Burger King de la ciutat,jo no.
Vaig renunciar voluntariament
Però,el meu premi,my beautiful reward,es una interpretació a capella de la gran Martha Reeves,al menjador del Sargantana,del hotel Double tree hilton Girona,la cançó no la conec;peró el tiramisú va aterrar amb  el só de Detroit,en la veu de la veritable reina del soul amb permis de l'Aretha,li preguntaré via facebook,quina cançó era.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada