dilluns, 27 de febrer del 2012

No es pot respirar,tot es olor de victòria.Congrés "B" 5,5-Molins de Rei 4,5

Aixó diuen que va comentar Elias Canetti,parlant del desembarcament de Normandia;el matx d'ahir,no era tant important,peró la nostra "Omaha beach" particular,(la permanència),está més accesible.
Tot que les primeres andanades del Molins de Rei,ens produien gairebé la desbandada general.Perdien,primer en Lucas,que havia arribat a obtenir un peó d'avantatge,en Sorribas i el Xavier que aquesta setmana,transmitia sensacions negatives de la seva posició i la partida en general,fins la derrota.
3-0,i no es veia cap tauler on tinguèssim posició molt dominant.
Però aquesta setmana el "Presi"i el Petar,han compensat el descarrilament de Castelldefels,i en Bañon s'ha anotat la seva segona victoria consecutiva,igualant el matx.
En Cecili,en posició inferior,es lamentar,després de la desfeta,del seu repertori d'obertures,i que els rivals en saben més,de teoria.......i anuncia canvis per propers encontres.
Amb el 4-3 en contra,restaven el Jordan amb qualitat de més el Hector,que després d'una obertura plácida,era inmers en un final de cavalls i peons igualat,i jo mateix,que amb negres,m'allunyava del meu caòtic joc habitual,ull,sempre en busca d l'iniciativa a gairebé qualsevol preu.....i en una variant del canvi de la francesa,els rivals a mi no m'entren en debats teòrics,no se si es bó o dolent....la questió es que en una posició dinamica,amb lleuger avantatge per mi,el rival va cometre una imprecisió,i vaig aprofitar per anotar la primera victòria del per equips d'enguany,era l'empat a quatre,i en Jordan i l'Hector,es barallaven amb el pestell de la lantxa de desembarcament,i en guanyar en Jordan,l'hector va plantar l'ensenya al formigó,del bunker del local del Congrés;ja ho deien al Maig del 68,"sous les pavés,c'est la plage",la platja on l'olor de la victòria,ens ofega els nostres pulmons.
la setmana vinent,parlarem del Congrés,no el de mòbils ehhh......

dijous, 23 de febrer del 2012

Terres Llunyanes (the Far Country)




Malgrat que no va ser el primer film d'Anthony Mann que vaig disfrutar,i tampoc el visualitzat en les millors condicions;els lladres varen fer una visita de cortesia,la tarde de Sant Esteve de 1986, i es van endur el televisor i el video Betamax,per cert amb una copia de Alicia al pais de les meravelles dins,Disney és clar,(deu volgués que la Reina de Cors,els tallés el cap);el vaig visionar en una tele de 17 polsades en blanc i negre,i um so a mig camí,entre un disc de 78 r.p.m. i un esquellot rovellat.





Malgrat aixó deia, va colpir la meva percepció de forma contundent, atret pel seu inici trepidant,la brillant planificació,i potser lo més atractiu,com amb quatre pincellades defineix magistralment,els personatges,arquetípics i a l'hora originals en els seus comportaments.



Filmada amb l'elegància dels cineastes clássics,es a dir,sense rebuscar en els plans, enquadraments artifcials,filmant amb sencillesa i molta energía,en el moviment dels actors.


El personatge de James Stewart,es ja un "indignat",amb l'economia neo-liberal d'un Montesquieu,a l'inversa,
els poders ,legislatiu,executiu i judicial en una sola persona, i corrupta¡,el jutge,interpretat per un espléndid John Mcintire,amb una "performance",digna de tots els elogis,brillants,també la resta dels actors,fins i tot Ruth Roman,habitualment freda i amb poca flexibilitat interpretativa,está bé en el seu rol d'oportunista-romántica,guió excelent d'en Borden Chase,i extraordinària prestació del gran operador de càmara,William Daniels,en resum no deixeu escapar qualsevol oportunitat de veure-la,en qualsevol circunstància i qualsevol mitjà técnic,la PlayStation,també reprodueix Dvd,homee....

dimecres, 22 de febrer del 2012

Descarrilant pel corredor Mediterrani (1).Castelldefels 6,5-Congrés "B" 3,5

Iniciavem,el diumenge el nostre particular corredor mediterrani,no,no,no pasa per Toledo,sra ministra,amb



els rivals del grup IV de Preferent,el Prat,Castelldefels i Sitges "B".Matx amb el Castelldefels,feia dos anys que varem jugar al mateix escenari,un matx del per equips.Amb victòria,i curiosament jo jugant al mateix tauler al 8 amb blanques.També amb victòria,ara ja no puc dir el mateix.Però la realitat,es que la referencia del Elo,al  Catalunya per equips,es mes inutil que el paraxocs del "Costa Concordia"
Exemples en el promitg d'Elo dels nostres quatre rivals:en els encontres en que erem superiors,un,contra el Cornellá,1974-2020, patiem per empatar,en els altres tres,erem inferiors i contra quasi exactament el mateix elo promitg.2060 per 2020 nostre.un empat i dos derrotes.Aquesta es la part negativa,la positiva pot ser que tendriem que estar 3 derrotes a una victòria,la part neutra es que tenim els mateixos punts :un i tercers per la cua,baixem.
Però el lider. L'Espiga,2062 promitg,derrota,primer amb quatre de quatre.el Sant Marti B,2061  promitg,empat i només amb 0,5 punts més que nosaltres.1,5 punts.
Bé en aquest encontre,la locomotora,en Cecilio,vell però no rovellat,es el que ens aguanta els encontres per dalt,i el vagó de suministres en Petar,(sembla ser que Pere,en bulgar,però com l'hi va recordar el seu rival,si et dius Maçanet de Cabrenys,no ets Demasiado limpio de cabritos.al anotar el nom a la planella..
El que va ocorre,es que el Petar,estaba agobiat perqué tenia que arribar  a la feina a les dues i,potser no era a la situació ideal per mostrar la seva habitual,prestació de joc contundent,aqui teniem mitg punt,el "presi" i en Jordán,el mateix a l'inrevés, 0,5 per nostre titulat,arbitre,.
Als vagons de primera classe.avui el cap de tren,no va tenir sort,malgrat una bona obertura,la perdúa d'un peó,fonamental,va fer activar el fré d'emergeència al Hector.però segueix impecable amb la logística.



En Sorribas,feia taules,merescudes amb un rival teoricàment superior.
I en el vagó restaurant,en Xavi Gonzalez Muelas,ens mantenía a la via,apuradament,el rival no sabía que al encontre amb el Cornellá, havia lluitat contra la mateixa obertura,una variant agressiva de la escocesa,i punt sencer per ell.4,5-2,5
I arribem als vagons de segona,on la lluita era aferrissada.teniem, l'incorporació de un Cristian Aguado,que juga molt poc,però te un bon nivell,en Bañón,feia una bona partida,guanyant,i un servidor,que no recordaba la recepta contra una Najdorf,no massa complicada,que després de complicar,vaig esgarrar totalment,i el Cristian perdía un final que havia portat bastant bé,suposo que per l'inactivitat.
Total :fora de la via,i les pròximes estacions,hem de mirar que estiguin a recer,i no com les de la linea nou,o rodalìes.
Les imatges,son d'un torneig de semi-ràpides en un tren,entre Praga,Budapest,i altre vegada Praga;
imagineu un torneig, a la linea Barcelona Puigcerdá i tornar..............
Ritme de joc?.....el dels escacs postals¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

dilluns, 13 de febrer del 2012

Zambia,on my mind,Catalunya per equips,tercera,Congrés"B" 5,Sant Martí "B" 5




Comprobant les visites del blog,aquesta setmana, tachaaaaan..... Zambia 13¡¡¡¡,empatada amb Alemania y Rusia,i a curta distancia Usa.
Interrogatori a Mr google,el silencioso.........conclusió,la combinació de paraules a la cronica de la Copa catalana, barretjant, anglés,castellá i catalá i argot militar,que es a la llengua,com la música militar,a la mùsica.....va despistar als seguidors de la selecció africana,campiona continental,i (te felicito fill....)no se quines conclusions treurien de la pseudo.crònica,parte de guerra,etc..,però l'unic que era pertinet es la paraula copa.
La conclusió que vaig treure jo al veure com Drogba,"l'indignat de Stamford Bridge",penjant als nuvols el penal decissiu,de la final,es que no es pot cantar victoria fins a que pita l'arbitre,o el rellotge d'escacs es posa a 0,00.....
Gairebé a zero el tenia l'Elena Casset,quan feia estona que amb  peça de menys,el nostre company Javi Gonzalez,lluitaba per complicar la posició,4 a 5 pels Martinencs,dotze minuts al rellotge,uns 47 segons al de la jove promesa del Sant Martí.
i en aquests 40 segons i escaig,es començar a resoldre un problema d'aquells que m'agraden tan a mi,amb aquesta posició quina es la jugada més dolenta?,aquesta?,no.ni ha de haver alguna pitjor,i tant,que sigui l'instint que decideixi,efectivament ni havía una de pitjor,i un altra?.aixi ens posem en xarxa de mat i no perdem per temps.Jo ho he fet,es comprensible que amb el "zeitnot",(amb aquesta paraulota, el buscador tremolará i amb llegirán desde les illes Feroe......) la jove jugadora s'atabalés,i aixó es podria ajudar més a evitar el descens,que la "Mourinhistica",intervenció d'un co-equipier,indignat amb l'actuació,per altra banda llegitima,d'en Jordi Sabater,que a la seva partida amb en Jordan,arbitre¡¡¡¡¡,en torn de joc i posició de taules,
s'aixecar a recorre els taulers en joc,i va arribar a la conclusió de que podia concedir taules,tenien posicions ventatjoses en tres dels quatre taulers,restants.
L'interessant es saber,quina sanció volia aplicar el nostre company?un alfil al ull?,un tauler contra el peu dret?
En tot cas oferim disculpes públiques,a més de les privades,ja ofertes.Es que li agrada jugar amb el tauler sec,i a nosaltres ens agrada més,la gespa curta i ben mullats,sobretot per dins.....
El més destacable,dels tres primers encontres d'enguany,per a mi com humil "amateur" es la prestació del nostre delegat,l'Hector, tres de tres,i l'atzar,com deia aquell no juga  als escacs.
La setmana vinent,cambio de ciclo,que ja toca.....no serà gens fàcil......
Ganar?',debe ser la Hostia¡¡¡¡.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Nos cubre la losa,en la Ciudad Satelite.Catalunya per equips segona.Cornellá "B" 5-Congrés "B" 5

No ens va cobrir,gairebé,però no.......
En Hector,amb un final de torres de cinquanta jugades,amb 30 segons al rellotge per 21 minuts del rival.la va aturar a la ciutat de La Banda Trapera del Rio,per ells :

"Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc"

De FOC¡¡¡¡¡ , -1, el diumenge,quan vaig aparcar,sota un termometre municipal.Foc diuen.
Es clar que el meu vehicle,fabricat al nord d'Europa,en tranquilitzar,amb un 2 al seu,que no seria premonitori de la quiniela.
En començar,en Javi Gonzalez, no va solucionar bé els problemes d'obertura,que l'hi plantejar,el veterá
Joaquim Peris,i abandonar a la primera hora del matx.
Jo vaig tenir una posició molt favorable,i en intentar rematar per la via ràpida,vaig descarrilar,2-0.
Igual que la temporada pasada a Badalona, a l'inrevés,ja es veia venir el paleta amb la silicona a segellar.
El rival d'en Jordan,perdía peça i malgrat la resistència va abandonar,2-1.
En el reste de partides,les posicions eren equilibrades,més aviat,amb un desequilibri estable,que no ens donava gaire tranquilitat.
Amb l'excepció,d'en Petar,que en posició complicada ens donaba el punt numero 2.
El "presi",l'andreu,gaudia de una posició controlada,però en la jugada decisiva,a cara o creu,malgrat la seva intensa reflexió,entre dos xecs a la primera fila,va triar el dolent,la creu,i ja veig venir el marmolista,per escolpir l'epitafi.

"Aquest es el moment,
 en que ha mort la vida,
no m'importa el ponent,
puc caminar sense guia"

En Sorribas lluitant per evitar les taules es trobar que al iniciar un final de alfil i cavall amb igualtat,el rival es penjar l'alfil, per fer cas dels consells, de que en els finals s'ha d'apropar el Rei,si si,sempre que no ens donguin un xec amb descoberta..........4-3
En Bañon,com a qualsevol de les seves partides i les meves,també,en posició complicada deixar de remar en el moment més inoportú,i en Lucas lluitant per les taules en un final d'alfils de diferent color,optar per entregar el seu,en la desesperació,5-3,el marmolista ja havia pulit la creu,i començar a preguntar on és cobra....
Retaven el Cecilio,en posició superior i l'Hector de taules però  només amb 45 segons al rellotge.
En Cecilio s'imposa amb col.laboració del rival,i ja donàvem per perdut el matx,quan sorprenent-nos a tots el rival del Hector,en lloc de jugar a assegurar les taules, començar a fer llargues pensades,per anar a guanyar,ja ho diu l'Hector,amb distrets de temps la cagada es menys grossa.....
Ningú del seu equip li transmet,tranquilitat i tots asistim a un llarguisim final de torres,en que les alternatives,ens deixen succesivament,am la boca,oberta,tancada,esbufegant i finalment cridant,el Hector canta bandera del rival,que sembla ser que confonia les taules de partida amb les del encontre,perqué sinó no s'entén....
El Hector despatxa al marmolista i deixa la llosa  a mig tancar fins les properes jornades,ho podem fer mitllor,ja ho veureu.

"Ciutat podrida
ciutat podrida
ciutat podrida."
(La banda trapera del rio)