dimarts, 19 de febrer del 2013

Catalunya per equips 5º. No diguis "Prat",si no és al sac i ben lligat

Inici de la fase decisiva del per equips, d'enguany,estem on sempre hem de guanyar si o si.
En aquest per equips, em sorprenía no trobar ni maratons ni mitges maratons, ni pedalem pels arbres o cursa de sacs,per una Barcelona amb més arbres,o que els arbres siguin més verds, amb una botifarrada amb fusta d'alzina, al bell mig de l'autopista....etc,etc..
Que no sabeu que el diumenge al matí, es per "frikis"?
Al arribar al club,clavat a dos quarts de vuit, sempre que juguem a la "banlieu", quedem així,vaig recordar que si que hi havia mitja marató, anunciada només amb poca antelació, per evitar el cabreig, dels esportistes de veritat,nosaltres.
rapidament conbinem una consulta a google maps, amb el gps del MA, el nostre heroi d'avui,i conseguim arribar al Prat aparcant i trobant un lloc per esmorzar en menys de 25 minuts.
Però després dels croissants i cacaolats,etc, de sobte el mòbil del Ma   a 150 metres del objectiu,va "gripar",, a dos quarts clavats, vaig interrogar diversos transeunts, una inmigrant xinesa, que considera el Prat com Shangai, virtuts de la globalització, no coneixia el barri, ni cap avinguda de Shanghai tampoc, el seguent interrogat, era un invident, que va
millorar la prestació de la xinesa, però de forma insuficient,i per ultim uns ciclistes,(vestits de ciclistes,si més no, perqué les bicis no hi eren.....,ens assenyalen amb el dit de "Mou",el cami correcte.
Al final els pratencs, havien posat en marxa els rellotges, després dels cinc minuts de cortesía, perqué n'aprengui la Fide, i avui repetiem arbitre,aquest cop,l'internacional,en Jordan lluitant  a Reus amb el primer equip, en Montes pujant un tauler com tots,i per darrere de nou repetia en J.R. Batuecas,aquesta vegada amb un rival més assequible, aparellament que ens va donar el primer punt.
En tots esl taulers s'establir una lluita aferrissada, tot i que l'alineació rival, en teoria, i segons les llistes era la més fluixa de la temporada........
I molt ràpidament jo vaig quedar molt millor a la meva partida i en Xavier Gonzalez, molt malament a la seva, coses de les obertures.....
Degut al meu lamentable estat de forma,en dos jugades vaig perdre tot el meu avantatge,i després en dos més completament perdut.
En Xavier aguantant en situació desesperada, consumint molt temps, però irreversiblement perd.
Afortunadament, el que si es el jugador més en forma,diria que de tots els equips del Congrés, l'Hector, em sorprenia en un atac demolidor, dintre d'una obertura, de prestigi "tranquil", un giuoco pianísimo, en la que el piano va caure al cap del seu rival.
I en Montes, a una Siciliana, que vaig tenir que mirar la variant  a la Enciclopédia d'obertures, 2 Ac4.....també engaltant un atac demolidor en 22 o 23 jugades,tres punts per nosaltres,dos per al rival.
 A la resta dels taulers, en Marco lluitaba en igualtat material, però en lleugera inferioritat, en Bañon, en una partida ultra-tàctica  reeixía a collar al rival,en Lucas en una Siciliana molt académica, massa, per al estat de forma del nostre company, només competeix al per equips amb tres o quatre partides al any...., i patint  per equilibrar.





Fen un cop d'ull per les vitrines del club, observo enmarcada, la llicència federativa de la temporada 84-85 ,del gran
David Garcia Ilundain, nascut a el Prat,  comprobant que es la de tercera categoría, somio en que jo vaig començar a federar-me amb 17 anys, y als dinou era segona categoria, i ara es pot dir que encara ho soc, perqué em va faltar mitg punt en el ultim torneig que vaig jugar per assolir la primera catalana, i al reprendre la meva carrera, ara fa vuit anys es pot dir que estic al punt de partida no avancem, com la democracia a l'Estat Espanyol, que encara esta a 1931.
Tot aixó ho rumiaba, mentre el Bañon ,guanyava la seva partida i el Andreu, ens comenta al Hector i a mi ,que es creu guanyador, jo per mi si que era avantatge decisiu, però vaig fer cas de la decisió del delegat, més prudent, de comunicar estrictament ,
la situacio real que era un 4-2, i a la resta de partides només una, era molt inferior, excloent la d'en Josep Sadurní, que jo veia aquesta vegada si inferior, però lluitant;evidentment si pots fer taules no seré jo el que ho recrimini, quan sempre vaig del +- al -+, pero sense pasar per=,je,je.
I aquí es on entra en acció l'esperit d'equip, en MA i en Sadurni,resisteixen molt en posicions inferiors, mentre que l'Andreu en posició superior es confia i perd.I en J.Antoni Lucas, definitivament per una peça i també perd.
Ja estem en la nostra salsa......
En Josep Sadurni, quan jo creia que feia estona que perdiá un altre peó,el rival presionat per no se un habitual del primer tauler, al pactar taules, deixa al Josep amb la feina feta, i el pes del matx al gran Ma gonzalez que ara ja es troba inmers en un final de torres molt inferior, però el seu rival, que malgrat les seves dificultats, audio visuals, i de parla també però aixó serviria per inspirar als Who, de Tommy, als escacs no es un problema....; comet una errada "Made in Codina" i pert el punt,set i matx.
Felicitats Marco i Josep en un sol encontre es possible que mantingueu al equip a Preferent, en Xavier i jo algun dia guanyarem i l'Hector ja pot fer el que vulgui.
Próxima estació, Tres Peons C  a casa.
Tornarem a lluitar,tornarem a sofrir, tornarem a vencer, ..............o no.

dilluns, 11 de febrer del 2013

4º Ronda,el partit del Barça a l'hora del vermut i ens trobem en un embut

Tota la setmana parlant, de les sensacions de Messi, al jugar a l'hora del vermut,i no  a la de sopar, doncs, Caissa la nostra musa ens va castigar.
Els mes "culers",del equip en Sorribas,jo mateix i en Hector,semblavem força nerviosos,i vist el nostre actual estat de forma, només l'Hector salva un punt en els tres taulers,gairebé simultaneament a les 11,30 h ,teniem temps de veure al Barça, encara.
Déspres del rapid desenllaç de les notres partides,em va quedar una sensació una mica extranya, (si no hagués jugat el Barça, segurament també podia haver perdut), com de culpabil.litat, vaig decidir recuperar el futbol a la mitja part i evaluar les partides dels companys, amb l'habil.litat, caracteristica, quan no tinc que arrossegar la fusta jo, vist desde fora..
Començant  per sota, en Marc Antoni, amb la seva especial Najdorf, es igual el que respongui el blanc al seu c5, totes son una Najdorf, pintaba molt bé, i al final va guanyar; encert.
El Bañon, també gaudia de bona posició, però no estaba clar li dono taules per confiança,va perdre.
En Xavier Gonzalez, jo el veia guanyador, per possibilitats en la posició bastant descoordenada del rival,al final taules.
El "presi", l'Andreu, disfrutant de una anglesa canónica, pintaba punt, i encara que amb més dificultat del previst, encert.
A més aquest diumenge recuperavem al nostre gran valor un  jugador d'estil universal, en Jordi Climent, per la seva tornada es posar la pell de boa constrictor, i en el moment de mossegar, va fer fallida, creia que victòria però va ser derrota.
Es clar que va debutar al tercer tauler, massa dur per la inactivitat.
I els nostres dos primer taulers que com sempre lluitaven amb rivals superiors, al Jordan el vaig veure bé però no per guanyar i al Josep Sadurni, una mica malament però no per perdre.
Calcul optimista, arribem, a cinc punts fàcil,calcul pessimista perdem dos partides i quedem 6-4,doncs no,només vaig veure el final d'en Sadurni, en aquesta posició:





(Rectifico,el diagrama es inexacte,el rei estroba a la casella e1 i sembla que no es pot aturar el peó).
malgrat aixó segons l'analisi del propi Josep creu que igualaba la partida en quan l'alfil esytigués una mica més restringit.....
A veure si aprenc a jugar els finals també de pipa, coi.........
..Total 7 a 3 i estem com totes les temporades,amb la por al cos, dins l'embut dels dels desempats,i les cabòries....
Per cert el Mestre Ruben, va tornar a casa però ni aixi aconseguim puntuar, la setmana vinent suposo.........
No diguis "Prat" si no es al sac i ben lligat......








dilluns, 4 de febrer del 2013

Catalunya per equips 3º,L'obertura desencadenada

Esplugues  7- Congrés "B" 3


Diumenge al mati,prop dels terrenys del estudis cinematogràfics Balcazar,coneguts com Esplugues City......



No no son els jugadors del Congrés,cami del centre cultural L'Avenç,ni un grup d'aficionats,frisant de veure una retransmisió de Divisió d'Honor dissabte  a la tarda.
Son actors als estudis esmentats,al any 1965.




Avui en dia com veieu el asfalt inunda la pols i els taulons.






Temps passat que no tornarà.........




Tot aixó ve a que quan l'Andreu em trucar el divendres a la nit,per convocar-me, i el taulell amb que jugaba.
Jo estaba revisant, un vell spaghetti western, Django, de Sergio Corbucci,amb Franco Nero i el gran José Bòdalo,sòc coleccionista de westerns, i films "noirs",els euro westerns, no m'atrauen gaire però un cientific, ha de superar els seus prejudicis.
Mal presagi, en Django, entrant al poble arrossegant un taüt..............
No em va costar gens enllaçar, Esplugues amb l'euro western, potser no sabieu que abans del famós poblat de Tabernas, (Almeria), existia a la sortida de Barcelona per la diagonal, desde 1964 un decorat del oeste,construit amb un diseny sinuós, i tenin en compte, els angles de la trajectoria solar, per evitar la visual dels edificis moderns de l'entrada de la Diagonal,i els contra-llums.
Bé molt a prop d'aqui hi ha el centre cultural,l'Avenç,local de l'Esplugues, no de l'escola d'escacs esplugues,sembla ser que a la plaça Tirant lo Blanc 3,i no Angel Guimera 27,on erem.
La discusió,que si juguem aquí o allà ens va ocupar l'esmorzar, ara sort que erem al local on jugàvem, que si no...
Començavem el matx, amb l'ausència destacada del nostre delegat emérit, l'Hector Hernandez,al que el seleccionador del Congrés, l'Andreu, veien el seu gran estat de forma, l'alineaba amb l'equip A,i  vaig dedüir,que sense moltes consideracions tècniques, per la conversa al respecte entre el Josep Sadurní,i el "presi",el Josep l'hi deia que potser hagués jugat de gust al "A",i jo també ho creia, perqué mentres l'Hector,
treia el punt senser,contra un rival al seu nivell,en Josep suaba de valent al nostre primer tauler,contra un 2275,je,je.
El nostre equip però registraba més novetats,cambiant un arbitre per un altre, en Jordan, absent, per en Montes,i el retorn d'en Lucas, a les nostres files.
l'evolució de les partides, malgrat que de nou el rating, era ampliament favorable als rivals,era disputada.
En Sadurni que està fent un tancat per MC, segons ell en l'obertura,perdut,jo modestament crec que no,
un atac Trompowski,no molt agressiu, i el nostre company, reeixir a l'obertura, al mitg-joc i al final. merescudes taules.Molt bé Josep,molt bé, el nostre Wyatt Earp, el pacificador dels primers taulers...
I per la cua el nostre "promocionat" a la força J.R.Batuecas, lluitant una Pirc académica per ambdues parts,
una línea secundària, però molt académica i taules,bé Jordi,bé.
En Bañon i jo mateix,mostrarem la part més feble del nostre estil de joc,i encara que l'obertura no ens desequilibra, els plans erràtics, si, 3-1.
A la resta hi havia intensos combats cos a cos,al segon l'Andreu,¿oh sorpresa¡ inmmers en un garbuix tàctic,i quan es disposava a aplicar el seu tractament, del "rellotge tou", per rematar el final,el seu rival es va adonar que al seu rellotge li quedaven 0,47, en Andreu pensant que eren minuts, li deia que pensava que el apurat de temps, era el altre amb 8,30,però això si que eren minuts¡¡¡¡¡.
LLuita aferrissada amb el DGT 2000, algúns comentant, qui collons ha homologat aquest troç de ferralla,no hi va haver més remei, que en Montes,el nostre arbitre internacional, salvés la situació,si més no la del rellotge,perque l'andreu es va veure condemnat, a submergir-se una altra vegada al garbuix tàctic.
Mentrestant, en Xavi Gonzalez, en Sorribas i el nostre retrobat J.Antoni Lucas,lluitaven aferrissadament,per equilibrar el matx.
En Xavier després  de soportar una tortura escocesa,que a mi em sembla més forta que la Espanyola,per part d'en Melchor,arribar a un final, i malhauradament,  va perdre tota opció de taules.
El rival d'en Lucas en posició complicada, perd una peça i la partida,i el Sorribas, en un fort atac,guanya una peça,i malgrat no col.locar massa bé les peces de cara al final,s'acabar imposant.
En Montes després de la batalla del rellotge,s'enfonsar a la seva partida ,resum 6-3, i l'Andreu a Little Big Horn, fins la total inmolació, Axg6+ i mort el corneta, War is over.7-3
La setmana vinent un clàssic de Preferent, el Castelldefels,però aquesta vegada res de corredor mediterrani.
Al intercanviador de la Sagrera, les coses potser aniran diferents.
Com deien els cheyennes abans de la batalla,"Després de tot, avui es un bon dia per morir"