Tota la setmana parlant, de les sensacions de Messi, al jugar a l'hora del vermut,i no a la de sopar, doncs, Caissa la nostra musa ens va castigar.
Els mes "culers",del equip en Sorribas,jo mateix i en Hector,semblavem força nerviosos,i vist el nostre actual estat de forma, només l'Hector salva un punt en els tres taulers,gairebé simultaneament a les 11,30 h ,teniem temps de veure al Barça, encara.
Déspres del rapid desenllaç de les notres partides,em va quedar una sensació una mica extranya, (si no hagués jugat el Barça, segurament també podia haver perdut), com de culpabil.litat, vaig decidir recuperar el futbol a la mitja part i evaluar les partides dels companys, amb l'habil.litat, caracteristica, quan no tinc que arrossegar la fusta jo, vist desde fora..
Començant per sota, en Marc Antoni, amb la seva especial Najdorf, es igual el que respongui el blanc al seu c5, totes son una Najdorf, pintaba molt bé, i al final va guanyar; encert.
El Bañon, també gaudia de bona posició, però no estaba clar li dono taules per confiança,va perdre.
En Xavier Gonzalez, jo el veia guanyador, per possibilitats en la posició bastant descoordenada del rival,al final taules.
El "presi", l'Andreu, disfrutant de una anglesa canónica, pintaba punt, i encara que amb més dificultat del previst, encert.
A més aquest diumenge recuperavem al nostre gran valor un jugador d'estil universal, en Jordi Climent, per la seva tornada es posar la pell de boa constrictor, i en el moment de mossegar, va fer fallida, creia que victòria però va ser derrota.
Es clar que va debutar al tercer tauler, massa dur per la inactivitat.
I els nostres dos primer taulers que com sempre lluitaven amb rivals superiors, al Jordan el vaig veure bé però no per guanyar i al Josep Sadurni, una mica malament però no per perdre.
Calcul optimista, arribem, a cinc punts fàcil,calcul pessimista perdem dos partides i quedem 6-4,doncs no,només vaig veure el final d'en Sadurni, en aquesta posició:
(Rectifico,el diagrama es inexacte,el rei estroba a la casella e1 i sembla que no es pot aturar el peó).
malgrat aixó segons l'analisi del propi Josep creu que igualaba la partida en quan l'alfil esytigués una mica més restringit.....
A veure si aprenc a jugar els finals també de pipa, coi.........
..Total 7 a 3 i estem com totes les temporades,amb la por al cos, dins l'embut dels dels desempats,i les cabòries....
Per cert el Mestre Ruben, va tornar a casa però ni aixi aconseguim puntuar, la setmana vinent suposo.........
No diguis "Prat" si no es al sac i ben lligat......
dilluns, 11 de febrer del 2013
dilluns, 4 de febrer del 2013
Catalunya per equips 3º,L'obertura desencadenada
Esplugues 7- Congrés "B" 3
Diumenge al mati,prop dels terrenys del estudis cinematogràfics Balcazar,coneguts com Esplugues City......
No no son els jugadors del Congrés,cami del centre cultural L'Avenç,ni un grup d'aficionats,frisant de veure una retransmisió de Divisió d'Honor dissabte a la tarda.
Son actors als estudis esmentats,al any 1965.
Avui en dia com veieu el asfalt inunda la pols i els taulons.
Temps passat que no tornarà.........
Tot aixó ve a que quan l'Andreu em trucar el divendres a la nit,per convocar-me, i el taulell amb que jugaba.
Jo estaba revisant, un vell spaghetti western, Django, de Sergio Corbucci,amb Franco Nero i el gran José Bòdalo,sòc coleccionista de westerns, i films "noirs",els euro westerns, no m'atrauen gaire però un cientific, ha de superar els seus prejudicis.
Mal presagi, en Django, entrant al poble arrossegant un taüt..............
No em va costar gens enllaçar, Esplugues amb l'euro western, potser no sabieu que abans del famós poblat de Tabernas, (Almeria), existia a la sortida de Barcelona per la diagonal, desde 1964 un decorat del oeste,construit amb un diseny sinuós, i tenin en compte, els angles de la trajectoria solar, per evitar la visual dels edificis moderns de l'entrada de la Diagonal,i els contra-llums.
Bé molt a prop d'aqui hi ha el centre cultural,l'Avenç,local de l'Esplugues, no de l'escola d'escacs esplugues,sembla ser que a la plaça Tirant lo Blanc 3,i no Angel Guimera 27,on erem.
La discusió,que si juguem aquí o allà ens va ocupar l'esmorzar, ara sort que erem al local on jugàvem, que si no...
Començavem el matx, amb l'ausència destacada del nostre delegat emérit, l'Hector Hernandez,al que el seleccionador del Congrés, l'Andreu, veien el seu gran estat de forma, l'alineaba amb l'equip A,i vaig dedüir,que sense moltes consideracions tècniques, per la conversa al respecte entre el Josep Sadurní,i el "presi",el Josep l'hi deia que potser hagués jugat de gust al "A",i jo també ho creia, perqué mentres l'Hector,
treia el punt senser,contra un rival al seu nivell,en Josep suaba de valent al nostre primer tauler,contra un 2275,je,je.
El nostre equip però registraba més novetats,cambiant un arbitre per un altre, en Jordan, absent, per en Montes,i el retorn d'en Lucas, a les nostres files.
l'evolució de les partides, malgrat que de nou el rating, era ampliament favorable als rivals,era disputada.
En Sadurni que està fent un tancat per MC, segons ell en l'obertura,perdut,jo modestament crec que no,
un atac Trompowski,no molt agressiu, i el nostre company, reeixir a l'obertura, al mitg-joc i al final. merescudes taules.Molt bé Josep,molt bé, el nostre Wyatt Earp, el pacificador dels primers taulers...
I per la cua el nostre "promocionat" a la força J.R.Batuecas, lluitant una Pirc académica per ambdues parts,
una línea secundària, però molt académica i taules,bé Jordi,bé.
En Bañon i jo mateix,mostrarem la part més feble del nostre estil de joc,i encara que l'obertura no ens desequilibra, els plans erràtics, si, 3-1.
A la resta hi havia intensos combats cos a cos,al segon l'Andreu,¿oh sorpresa¡ inmmers en un garbuix tàctic,i quan es disposava a aplicar el seu tractament, del "rellotge tou", per rematar el final,el seu rival es va adonar que al seu rellotge li quedaven 0,47, en Andreu pensant que eren minuts, li deia que pensava que el apurat de temps, era el altre amb 8,30,però això si que eren minuts¡¡¡¡¡.
LLuita aferrissada amb el DGT 2000, algúns comentant, qui collons ha homologat aquest troç de ferralla,no hi va haver més remei, que en Montes,el nostre arbitre internacional, salvés la situació,si més no la del rellotge,perque l'andreu es va veure condemnat, a submergir-se una altra vegada al garbuix tàctic.
Mentrestant, en Xavi Gonzalez, en Sorribas i el nostre retrobat J.Antoni Lucas,lluitaven aferrissadament,per equilibrar el matx.
En Xavier després de soportar una tortura escocesa,que a mi em sembla més forta que la Espanyola,per part d'en Melchor,arribar a un final, i malhauradament, va perdre tota opció de taules.
El rival d'en Lucas en posició complicada, perd una peça i la partida,i el Sorribas, en un fort atac,guanya una peça,i malgrat no col.locar massa bé les peces de cara al final,s'acabar imposant.
En Montes després de la batalla del rellotge,s'enfonsar a la seva partida ,resum 6-3, i l'Andreu a Little Big Horn, fins la total inmolació, Axg6+ i mort el corneta, War is over.7-3
La setmana vinent un clàssic de Preferent, el Castelldefels,però aquesta vegada res de corredor mediterrani.
Al intercanviador de la Sagrera, les coses potser aniran diferents.
Com deien els cheyennes abans de la batalla,"Després de tot, avui es un bon dia per morir"
Diumenge al mati,prop dels terrenys del estudis cinematogràfics Balcazar,coneguts com Esplugues City......
No no son els jugadors del Congrés,cami del centre cultural L'Avenç,ni un grup d'aficionats,frisant de veure una retransmisió de Divisió d'Honor dissabte a la tarda.
Son actors als estudis esmentats,al any 1965.
Avui en dia com veieu el asfalt inunda la pols i els taulons.
Temps passat que no tornarà.........
Tot aixó ve a que quan l'Andreu em trucar el divendres a la nit,per convocar-me, i el taulell amb que jugaba.
Jo estaba revisant, un vell spaghetti western, Django, de Sergio Corbucci,amb Franco Nero i el gran José Bòdalo,sòc coleccionista de westerns, i films "noirs",els euro westerns, no m'atrauen gaire però un cientific, ha de superar els seus prejudicis.
Mal presagi, en Django, entrant al poble arrossegant un taüt..............
No em va costar gens enllaçar, Esplugues amb l'euro western, potser no sabieu que abans del famós poblat de Tabernas, (Almeria), existia a la sortida de Barcelona per la diagonal, desde 1964 un decorat del oeste,construit amb un diseny sinuós, i tenin en compte, els angles de la trajectoria solar, per evitar la visual dels edificis moderns de l'entrada de la Diagonal,i els contra-llums.
Bé molt a prop d'aqui hi ha el centre cultural,l'Avenç,local de l'Esplugues, no de l'escola d'escacs esplugues,sembla ser que a la plaça Tirant lo Blanc 3,i no Angel Guimera 27,on erem.
La discusió,que si juguem aquí o allà ens va ocupar l'esmorzar, ara sort que erem al local on jugàvem, que si no...
Començavem el matx, amb l'ausència destacada del nostre delegat emérit, l'Hector Hernandez,al que el seleccionador del Congrés, l'Andreu, veien el seu gran estat de forma, l'alineaba amb l'equip A,i vaig dedüir,que sense moltes consideracions tècniques, per la conversa al respecte entre el Josep Sadurní,i el "presi",el Josep l'hi deia que potser hagués jugat de gust al "A",i jo també ho creia, perqué mentres l'Hector,
treia el punt senser,contra un rival al seu nivell,en Josep suaba de valent al nostre primer tauler,contra un 2275,je,je.
El nostre equip però registraba més novetats,cambiant un arbitre per un altre, en Jordan, absent, per en Montes,i el retorn d'en Lucas, a les nostres files.
l'evolució de les partides, malgrat que de nou el rating, era ampliament favorable als rivals,era disputada.
En Sadurni que està fent un tancat per MC, segons ell en l'obertura,perdut,jo modestament crec que no,
un atac Trompowski,no molt agressiu, i el nostre company, reeixir a l'obertura, al mitg-joc i al final. merescudes taules.Molt bé Josep,molt bé, el nostre Wyatt Earp, el pacificador dels primers taulers...
I per la cua el nostre "promocionat" a la força J.R.Batuecas, lluitant una Pirc académica per ambdues parts,
una línea secundària, però molt académica i taules,bé Jordi,bé.
En Bañon i jo mateix,mostrarem la part més feble del nostre estil de joc,i encara que l'obertura no ens desequilibra, els plans erràtics, si, 3-1.
A la resta hi havia intensos combats cos a cos,al segon l'Andreu,¿oh sorpresa¡ inmmers en un garbuix tàctic,i quan es disposava a aplicar el seu tractament, del "rellotge tou", per rematar el final,el seu rival es va adonar que al seu rellotge li quedaven 0,47, en Andreu pensant que eren minuts, li deia que pensava que el apurat de temps, era el altre amb 8,30,però això si que eren minuts¡¡¡¡¡.
LLuita aferrissada amb el DGT 2000, algúns comentant, qui collons ha homologat aquest troç de ferralla,no hi va haver més remei, que en Montes,el nostre arbitre internacional, salvés la situació,si més no la del rellotge,perque l'andreu es va veure condemnat, a submergir-se una altra vegada al garbuix tàctic.
Mentrestant, en Xavi Gonzalez, en Sorribas i el nostre retrobat J.Antoni Lucas,lluitaven aferrissadament,per equilibrar el matx.
En Xavier després de soportar una tortura escocesa,que a mi em sembla més forta que la Espanyola,per part d'en Melchor,arribar a un final, i malhauradament, va perdre tota opció de taules.
El rival d'en Lucas en posició complicada, perd una peça i la partida,i el Sorribas, en un fort atac,guanya una peça,i malgrat no col.locar massa bé les peces de cara al final,s'acabar imposant.
En Montes després de la batalla del rellotge,s'enfonsar a la seva partida ,resum 6-3, i l'Andreu a Little Big Horn, fins la total inmolació, Axg6+ i mort el corneta, War is over.7-3
La setmana vinent un clàssic de Preferent, el Castelldefels,però aquesta vegada res de corredor mediterrani.
Al intercanviador de la Sagrera, les coses potser aniran diferents.
Com deien els cheyennes abans de la batalla,"Després de tot, avui es un bon dia per morir"
dimarts, 29 de gener del 2013
Catalunya per equips 2º ronda,es millor estudiar obertures o finals?
Én el darrer llibre d'en Victor Moskalenko, "The perfect Pirc-Modern", al pròleg, el Gm ucranià, Ivanchuk,admet l'advertència de Capablanca, de començar a aprofondir en el joc, per l'estudi dels finals,però, encara que al estar escrit en anglés,no en ucranià,jo tradueixo, al català,:
"Es fa dificil, d'imaginar, com es pot sobreviure en un final,sense al menys una lleugera noció, dels principis de la teoria d'obertures"
Això va pasar ahir al nostre local del Congres Chess Club,on aquesta vegada si el futbolí, apareixia, orgullosament descobert,ja que no tenim perqué avergonyr-nos,de la nostra afició secreta,no cal tapar-lo,i així en Frank Marshall i en Sammy Reshevsky, no tindrien problemes de mobil.litat,tot i que el que va patir un atac de cor el set de Març de 1942,mentre "pipejaba", a uns socis del club,el Manhattan Chess, no el nostre; va ser el cámpió mundial, Capablanca,que va morir el dia següent.
Jo en principi, estic molt d'acord, amb Ivanchuk, del que tothom sap, que té un coneixement, enciclopédic, de les obertures.
Peró ahir com que coneixia perfectament, quasi diria, profundament, l'obertura,vaig jugar les vuit primeres jugades en 30 segons,mentre el meu rival les jugaba en 30 minuts, bé direu no passa res si te les saps.........
Si el que pasa que el ordre no era el correcte,i vaig quedar perdut a la jugada nou..........
Mentre que l'Hector, el nostre delegat i candidat, enguany a assolir el primer tauler, si segueix amb aquesta eficàcia ; encara que no conegués la variant, contra un rival cent punts de rating,superior, aplicant la llògica,va conseguir seguir impecablement una variant fins a la jugada 14,en una Siciliana¡¡¡¡¡¡¡¡,i no n'era una principal, i l'unic il.lustre referent que he trobat a L'enciclopèdia d'obertures a la jugada 14, amb negres es el Gm Salgado Lopez, que va entaular contra un rival, dos cents punts d'elo inferior.
En Bañon, havia perdut, i els demés estaven en la lluita, el Sadurni el nostre solidíssim primer tauler, entaulaba,aquesta vegada el rival, "només" tenia 140 punts més.
En Sadurni, jugaba com sempre ni prioritzant l'obertura,ni el final ni el mig joc, taules contra més elo,gust de victòria,2,5-1,5, els nostres s'escapolien de l'escomessa,( tenia ganes d'escriure-ho), força bé,fins que primer en Marco,que havia sortit bé de l'obertura,perdia una torre i en Jordi Rodriguez, malgrat la resistència, es rendia poc després.
En Sorribes resistia amb peó de menys al seu rival, l'Echarri,més fort que el seu Elo marca en aquest moment, i en Andreu, com sempre conservador,confiem més en el seu talent de finalista que en imposar-se a l'obertura, el seu rival encara que més veterà que el de la setmana pasada, va caure en els mateixos destrets de temps, i taules.
En Jordan, ultimament prioritzant l'obertura, per la responsabilitat de defensar taulers alts de l'equip,on només et treun 150 o 200 punts de rating......
Perdia un final d'alfils del mateix color, els mateixos peons,però molt dificil de defensar, 7-2.
I ara un petir comentari,sobre el nostre jugador més naif, en Xavier Gonzalez Muelas, molt talent natural,es un "ni.ni", ni obertures ni finals, només escacs.
Despre´s de resistir la pressió del MC Miralles en l'obertura, equilibra el mitg-joc va arribar a tenir un final molt favorable,però el seu instint, no arribar per evitar els coneixements del jugador del Maragall, en els finals, que després de salvar-se,intentar la victòria, però el nostre company ja no va cometre més errors, i el seu 1/2 punt, no l'hi sapigué a victoria,però jo començaré a estudiar finals amb aquest de torres,i peons a sexta i doblats sobre la columna,dos centrals pasats contra un a cada columna de torre,majoria al flanc de rei contra majoria al flanc de dama,tot un manual en una sola partida¡¡¡¡¡¡¡¡
Els estereotips, també tenen un risc, generalitzem,els jugadors d'escacs, no juguem al mateix equip,i si ho fem,no juguem de la mateixa manera,i aixó es raó de que uns poden guanyar mentre que els altres perden,
Total derrota dura,pero les matemàtiques, el dodtor Arpad Elo ens diría que era d'esperar:
Congrés B 1812 fcde, Maragall 2120 fcde.
No ens jugarem els calers, amb aquest desavantatge,ehh.
La setmana vinent a Esplugues no estarem tant desnivellats,però podem perdre,empatar o fins i tot guanyar,
si no no hi jugo.......
"Es fa dificil, d'imaginar, com es pot sobreviure en un final,sense al menys una lleugera noció, dels principis de la teoria d'obertures"
Això va pasar ahir al nostre local del Congres Chess Club,on aquesta vegada si el futbolí, apareixia, orgullosament descobert,ja que no tenim perqué avergonyr-nos,de la nostra afició secreta,no cal tapar-lo,i així en Frank Marshall i en Sammy Reshevsky, no tindrien problemes de mobil.litat,tot i que el que va patir un atac de cor el set de Març de 1942,mentre "pipejaba", a uns socis del club,el Manhattan Chess, no el nostre; va ser el cámpió mundial, Capablanca,que va morir el dia següent.
Jo en principi, estic molt d'acord, amb Ivanchuk, del que tothom sap, que té un coneixement, enciclopédic, de les obertures.
Peró ahir com que coneixia perfectament, quasi diria, profundament, l'obertura,vaig jugar les vuit primeres jugades en 30 segons,mentre el meu rival les jugaba en 30 minuts, bé direu no passa res si te les saps.........
Si el que pasa que el ordre no era el correcte,i vaig quedar perdut a la jugada nou..........
Mentre que l'Hector, el nostre delegat i candidat, enguany a assolir el primer tauler, si segueix amb aquesta eficàcia ; encara que no conegués la variant, contra un rival cent punts de rating,superior, aplicant la llògica,va conseguir seguir impecablement una variant fins a la jugada 14,en una Siciliana¡¡¡¡¡¡¡¡,i no n'era una principal, i l'unic il.lustre referent que he trobat a L'enciclopèdia d'obertures a la jugada 14, amb negres es el Gm Salgado Lopez, que va entaular contra un rival, dos cents punts d'elo inferior.
En Bañon, havia perdut, i els demés estaven en la lluita, el Sadurni el nostre solidíssim primer tauler, entaulaba,aquesta vegada el rival, "només" tenia 140 punts més.
En Sadurni, jugaba com sempre ni prioritzant l'obertura,ni el final ni el mig joc, taules contra més elo,gust de victòria,2,5-1,5, els nostres s'escapolien de l'escomessa,( tenia ganes d'escriure-ho), força bé,fins que primer en Marco,que havia sortit bé de l'obertura,perdia una torre i en Jordi Rodriguez, malgrat la resistència, es rendia poc després.
En Sorribes resistia amb peó de menys al seu rival, l'Echarri,més fort que el seu Elo marca en aquest moment, i en Andreu, com sempre conservador,confiem més en el seu talent de finalista que en imposar-se a l'obertura, el seu rival encara que més veterà que el de la setmana pasada, va caure en els mateixos destrets de temps, i taules.
En Jordan, ultimament prioritzant l'obertura, per la responsabilitat de defensar taulers alts de l'equip,on només et treun 150 o 200 punts de rating......
Perdia un final d'alfils del mateix color, els mateixos peons,però molt dificil de defensar, 7-2.
I ara un petir comentari,sobre el nostre jugador més naif, en Xavier Gonzalez Muelas, molt talent natural,es un "ni.ni", ni obertures ni finals, només escacs.
Despre´s de resistir la pressió del MC Miralles en l'obertura, equilibra el mitg-joc va arribar a tenir un final molt favorable,però el seu instint, no arribar per evitar els coneixements del jugador del Maragall, en els finals, que després de salvar-se,intentar la victòria, però el nostre company ja no va cometre més errors, i el seu 1/2 punt, no l'hi sapigué a victoria,però jo començaré a estudiar finals amb aquest de torres,i peons a sexta i doblats sobre la columna,dos centrals pasats contra un a cada columna de torre,majoria al flanc de rei contra majoria al flanc de dama,tot un manual en una sola partida¡¡¡¡¡¡¡¡
Els estereotips, també tenen un risc, generalitzem,els jugadors d'escacs, no juguem al mateix equip,i si ho fem,no juguem de la mateixa manera,i aixó es raó de que uns poden guanyar mentre que els altres perden,
Total derrota dura,pero les matemàtiques, el dodtor Arpad Elo ens diría que era d'esperar:
Congrés B 1812 fcde, Maragall 2120 fcde.
No ens jugarem els calers, amb aquest desavantatge,ehh.
La setmana vinent a Esplugues no estarem tant desnivellats,però podem perdre,empatar o fins i tot guanyar,
si no no hi jugo.......
dilluns, 21 de gener del 2013
Catalunya per equips 1º ronda,"Els escacs no son una questió de vida o mort,son molt més que tot aixó"
Parafrasejant en Bill Shankly,mìtic manager del gloriós Liverpool,manifesto la meva visió,en el nostre petit món dels escacs catalans, 7319 frikis,bé frikis amb llicència,dels altres moltissims més.
Diumenge al mati, al local del Club d'escacs Congrés, es reflectia, aquesta sensació,i ho dic perqué només empenyer la porta del local, em trobo, al nostre Delegat, l'Hector mòvil en má per trucar-me, eren les 9 i 33 minuts, ni tard ni mol d'hora,ja sabeu......."si ens llevem ben d'hora,ben d'hora,serem imparables....."
Els que es varen llevar aviat,si ben aviat en Bañon i el Marco Antonio,per la seva tan esperada,incorporació al equip B,gairebé la dels dos,perqué la darrera temporada d'en Bañon no va ser gaire reeixida,per contra en aquest primer matx, boníssima, dos a cero en hora i mitja,contra l'equip B, de la Escola de Escacs de Barcelona.
Una nota destacada del nostre equip de enguany,que algú em correigeixi,però crec que a la nostra plantilla,el unic jugador del campionat sense "Elo buñuelo",expresió copyright del amic Xavier Robla,que de pas si s'en recorda de com funciona el escalafó,ja sabeu,mandonguilla,tonyina,etc..que m'ho comenti que riurem una mica.
El nou company en Montes, només te elo fide,2039, cap rating més ni feda ni Fcde ni el FMI, el que em fa pensar, que suplirá amb garanties a la nostra piconadora de Bulgaria, que ens ha deixat, vist la partida de boa constrictor,en una Caro-Kann,variant de l'avanç.que va arrasar al seu rival Manel Arellano.
Un altre detall d'en Montes,es que si fins ara, els equips rivals ja veien amb "carinyo",que a la nostra alineació,titular,la presencia d'en Jordan, incorporaba un arbitre en els taulers,ara en tindrem dos,i aquest internacional¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Mourinho's dream,i com deia l'Hector, el nas de l'Andreu,per trobar jugadors perque el club no s'enfonsi en les categories,del per equips,es remarcable.
El propi Hector ens donaba el tercer punt, en el que ell anomena obertura flexible,flexible per dilatar alguna cosa més que el flanc de Dama o de Rei.el Hector malgrat la seva joventut,es un jugador de la vella escola,jo ja maduret,maduret no,no se qui ho va dir ,però es veritat,jo no he vist mai cap home madur,podrit si,però madur........
Com deia es de la vella escola,en el sentit de que es pesimista,i sempre veu en l'obertura del rival,la jugada que liquidara la partida,com ahir,vaig tenir el privilegi,de combatre el seu exagerat pesimisme amb el meu,no gens menys, exagerat optimisme, en l'obertura.
La veritat es que només van competir en una linea bastant habitual de la francesa,quan ells es pensaven que era una Siciliana,i la jugada que el feia patir s'ha jugat algunes vegades i no dona res mes que taules.
El cert es que el rival a la travesia entre, Sicilia i Corsega,va naufragar,i tercer punt pel Congrés.Bé Hector,bé.
El 5-0,el conseguir un,dels dos arbitres del equip,l'internacional,en Montes.
Previament, jo havia el conseguit el 4-0,sense sacrificis,ni patiments inùtils, per un joc excesivament profilàctic del meu rival, en contra del desenvolupament,perqué jo no vaig fer cap joc espectacular,que es el caracteristic meu,jejejejejeje
Tot aixó mentres a la sala annexa,(en realitat només una amb un esglaó al mitg,però dit així ,pot semblar que ets al Manhattan Chess Club,el que pasaria molt sovint, es que en Frank Marshall s'estabellaria de cap contra el futbolin, al que per cert no van caure a convidar als participants a la prova del Circuit de ràpides a probarlo.l,any vinent segur que ho trobarem.
Deia que a la sala annexa, perqué la nostra es la principal,els companys del A rebien un correctiu per part del Tordera, una vegada varen sortir victoriosos el MA i en Bañon, tot va ser punts en contra dels nostres colors, es el rovell del que parlava l'Hector.
Hi havia una dura lluita en la Escola de Escacs,per evitar les taules que ens donaven,la victòria,fins que en Ricardo Nadal una promesa dels nostres escacs,es va adonar que per combatre la Pirc del nostre Presi,l'Andreu, havia consumit moltissim temps i al observar,les xocolatines,del presi,intactes damunt la taula,permés per favoritisme arbitral,evidentment,i calcular deu minuts per xocolatina contra parella d'alfils em queden,deu minuts,mes l'increment,va óferir taules,i lAndreu ni s'inmuta,tot aixó amb preséncia,meva, i jo pensant, com deia Nigel Short,si el rival t'ofereix taules ,abans d'aceptar,pensa perqué creu estar pitjor que tu, però que,va que va, es que sordeja moltissim, i el nostre delegat, el Hector com un llamp va emergir d'entre les xocolatines,Andreu taules¡¡¡¡¡¡¡¡
I la resta fou sil.lenci, excepte per en Sorribas,un puntal que va patir una desfeta en un altra Pirc, però es que l'altre jove valor dels Escacs catalans,en Max Orteu,te una certa semblança amb Magnus Carlsen, fisica i escaquistica.
I en Sadurni,com sempre aguantant el primer tauler,contra els més forts rivals i en Xavier Gonzalez i en Jordan,també com de costum,conseguin bones posicions que no aconsegueixen rematar,
guardem forces,aixó no ha fet més que començar,si més no per els desempats que ni entenc ni vull entendre,
a empatar ni als escacs¡, 7 a 3 es una bona primera victoria.
fins la setmana que ve,que tindrem que desempotrar del futboli a en Frank Marshall un altre cop........tornem a jugar a casa,de donde es el arbitro?
del Club d'Escacs Congrés.
Diumenge al mati, al local del Club d'escacs Congrés, es reflectia, aquesta sensació,i ho dic perqué només empenyer la porta del local, em trobo, al nostre Delegat, l'Hector mòvil en má per trucar-me, eren les 9 i 33 minuts, ni tard ni mol d'hora,ja sabeu......."si ens llevem ben d'hora,ben d'hora,serem imparables....."
Els que es varen llevar aviat,si ben aviat en Bañon i el Marco Antonio,per la seva tan esperada,incorporació al equip B,gairebé la dels dos,perqué la darrera temporada d'en Bañon no va ser gaire reeixida,per contra en aquest primer matx, boníssima, dos a cero en hora i mitja,contra l'equip B, de la Escola de Escacs de Barcelona.
Una nota destacada del nostre equip de enguany,que algú em correigeixi,però crec que a la nostra plantilla,el unic jugador del campionat sense "Elo buñuelo",expresió copyright del amic Xavier Robla,que de pas si s'en recorda de com funciona el escalafó,ja sabeu,mandonguilla,tonyina,etc..que m'ho comenti que riurem una mica.
El nou company en Montes, només te elo fide,2039, cap rating més ni feda ni Fcde ni el FMI, el que em fa pensar, que suplirá amb garanties a la nostra piconadora de Bulgaria, que ens ha deixat, vist la partida de boa constrictor,en una Caro-Kann,variant de l'avanç.que va arrasar al seu rival Manel Arellano.
Un altre detall d'en Montes,es que si fins ara, els equips rivals ja veien amb "carinyo",que a la nostra alineació,titular,la presencia d'en Jordan, incorporaba un arbitre en els taulers,ara en tindrem dos,i aquest internacional¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Mourinho's dream,i com deia l'Hector, el nas de l'Andreu,per trobar jugadors perque el club no s'enfonsi en les categories,del per equips,es remarcable.
El propi Hector ens donaba el tercer punt, en el que ell anomena obertura flexible,flexible per dilatar alguna cosa més que el flanc de Dama o de Rei.el Hector malgrat la seva joventut,es un jugador de la vella escola,jo ja maduret,maduret no,no se qui ho va dir ,però es veritat,jo no he vist mai cap home madur,podrit si,però madur........
Com deia es de la vella escola,en el sentit de que es pesimista,i sempre veu en l'obertura del rival,la jugada que liquidara la partida,com ahir,vaig tenir el privilegi,de combatre el seu exagerat pesimisme amb el meu,no gens menys, exagerat optimisme, en l'obertura.
La veritat es que només van competir en una linea bastant habitual de la francesa,quan ells es pensaven que era una Siciliana,i la jugada que el feia patir s'ha jugat algunes vegades i no dona res mes que taules.
El cert es que el rival a la travesia entre, Sicilia i Corsega,va naufragar,i tercer punt pel Congrés.Bé Hector,bé.
El 5-0,el conseguir un,dels dos arbitres del equip,l'internacional,en Montes.
Previament, jo havia el conseguit el 4-0,sense sacrificis,ni patiments inùtils, per un joc excesivament profilàctic del meu rival, en contra del desenvolupament,perqué jo no vaig fer cap joc espectacular,que es el caracteristic meu,jejejejejeje
Tot aixó mentres a la sala annexa,(en realitat només una amb un esglaó al mitg,però dit així ,pot semblar que ets al Manhattan Chess Club,el que pasaria molt sovint, es que en Frank Marshall s'estabellaria de cap contra el futbolin, al que per cert no van caure a convidar als participants a la prova del Circuit de ràpides a probarlo.l,any vinent segur que ho trobarem.
Deia que a la sala annexa, perqué la nostra es la principal,els companys del A rebien un correctiu per part del Tordera, una vegada varen sortir victoriosos el MA i en Bañon, tot va ser punts en contra dels nostres colors, es el rovell del que parlava l'Hector.
Hi havia una dura lluita en la Escola de Escacs,per evitar les taules que ens donaven,la victòria,fins que en Ricardo Nadal una promesa dels nostres escacs,es va adonar que per combatre la Pirc del nostre Presi,l'Andreu, havia consumit moltissim temps i al observar,les xocolatines,del presi,intactes damunt la taula,permés per favoritisme arbitral,evidentment,i calcular deu minuts per xocolatina contra parella d'alfils em queden,deu minuts,mes l'increment,va óferir taules,i lAndreu ni s'inmuta,tot aixó amb preséncia,meva, i jo pensant, com deia Nigel Short,si el rival t'ofereix taules ,abans d'aceptar,pensa perqué creu estar pitjor que tu, però que,va que va, es que sordeja moltissim, i el nostre delegat, el Hector com un llamp va emergir d'entre les xocolatines,Andreu taules¡¡¡¡¡¡¡¡
I la resta fou sil.lenci, excepte per en Sorribas,un puntal que va patir una desfeta en un altra Pirc, però es que l'altre jove valor dels Escacs catalans,en Max Orteu,te una certa semblança amb Magnus Carlsen, fisica i escaquistica.
I en Sadurni,com sempre aguantant el primer tauler,contra els més forts rivals i en Xavier Gonzalez i en Jordan,també com de costum,conseguin bones posicions que no aconsegueixen rematar,
guardem forces,aixó no ha fet més que començar,si més no per els desempats que ni entenc ni vull entendre,
a empatar ni als escacs¡, 7 a 3 es una bona primera victoria.
fins la setmana que ve,que tindrem que desempotrar del futboli a en Frank Marshall un altre cop........tornem a jugar a casa,de donde es el arbitro?
del Club d'Escacs Congrés.
divendres, 16 de novembre del 2012
VI Vila de Gràcia,"El ELO no importa" o el fantasma de Lasker visita el Tres Peons
Després de fer vaga el 14 del 11, a partir de mitjanit,ehh,vaig descobrir, que al cinqué Vila de Gràcia, l'any passat,hi va haver ronda el 11 DEL 11 DEL 11, i a la meva partida de la setena ronda, enfront el company Calafell del Catalunya, la meva resposta a la seva primera jugada e4, no ho endevinarieu mai, una FRANCESA¡¡¡¡¡¡
Però no es això del que volia parlar.....
Espero que no reclami per drets d'autor, l'objecte, no perdó el subjecteee
es el company Joan Grifell,del que comprobant el elo Fide només acredita 20 escarransits punts més que jo,i em podeu creure que totalment merescuts, fis a 200 i tot......
Bé donem un cop d'ull a la seguent posició.........
Es va produir a la setena partida del match pel titol mundial de 1910...............
El que pasa es que el dia 9 del 11 del 2012, els meus ulls varen asistir a la repetició de les jugades de
Emanuel Lasker,per la má del jugador del Tres Peons, Armando Daguro Dasalla,fins que a la jugada 12,
el company Grifell va decidir desviar-se de la continuació del "challenger" de 1910 Carl Schlechter, no Schlecker ,alemany,si però no a qualsevol preu.......
El que em crida l'atenció, home es clar tot aixó no ho sabia, es la jugada 12 d'en Grifell,que es el punt de partida de la meva investigació.
12 Axd6¡¡¡¡¡¡¡
a mi en aquestes situacions el que m'interessa no es el que vindrà després sinò el que ha produit la jugada en questió.......,el jugador de blanques a 1910, es va limitar, tot i l'epoca romántica, a retirar l'alfil dit de Fischer, a b3,la veritat es que suposo que el jugador del Sant Josep, coneixía la teoria de la Sozin, i es veia inferior, i com em passa a mi no volem nedar per morir a la vora del tauler......
Després de les molt correctes,jugades per part del negre...
El jugador de negres comença a perdre els papers, amb jugades poc clares de dama, que perden la posició
fins arribar a.......
una situació on l'avantatge es clar, però la 21 de les negres es Df6???????,i ara Schlechter,ai noo, Grifell si que está inspirat amb Txd6¡¡¡¡¡¡
i la resta es silenci.....
No silenci no, 5 de 6 i a les primeres taules concretament a la tres contra el Maaku Amigo, on activará la
protecció dels bons contra les tropes del imperi.......ridicul,no?em refereixo a que et sumin 300 o son 350?
punts perqué no perdi, tant el jugador teòricament superior.
Osti,Lasker era del imperi Alemany,i Schlechter de l'Austrohungar.....
Per cert el 1910 i van haver dos campionats mundials, a veure si espavilem....
el segon el va disputar Lasker contra el francés David Janowsky.
la setmana vinent més.
Però no es això del que volia parlar.....
Espero que no reclami per drets d'autor, l'objecte, no perdó el subjecteee
es el company Joan Grifell,del que comprobant el elo Fide només acredita 20 escarransits punts més que jo,i em podeu creure que totalment merescuts, fis a 200 i tot......
Bé donem un cop d'ull a la seguent posició.........
Es va produir a la setena partida del match pel titol mundial de 1910...............
Emanuel Lasker,per la má del jugador del Tres Peons, Armando Daguro Dasalla,fins que a la jugada 12,
el company Grifell va decidir desviar-se de la continuació del "challenger" de 1910 Carl Schlechter, no Schlecker ,alemany,si però no a qualsevol preu.......
El que em crida l'atenció, home es clar tot aixó no ho sabia, es la jugada 12 d'en Grifell,que es el punt de partida de la meva investigació.
12 Axd6¡¡¡¡¡¡¡
a mi en aquestes situacions el que m'interessa no es el que vindrà després sinò el que ha produit la jugada en questió.......,el jugador de blanques a 1910, es va limitar, tot i l'epoca romántica, a retirar l'alfil dit de Fischer, a b3,la veritat es que suposo que el jugador del Sant Josep, coneixía la teoria de la Sozin, i es veia inferior, i com em passa a mi no volem nedar per morir a la vora del tauler......
Després de les molt correctes,jugades per part del negre...
El jugador de negres comença a perdre els papers, amb jugades poc clares de dama, que perden la posició
fins arribar a.......
una situació on l'avantatge es clar, però la 21 de les negres es Df6???????,i ara Schlechter,ai noo, Grifell si que está inspirat amb Txd6¡¡¡¡¡¡
i la resta es silenci.....
No silenci no, 5 de 6 i a les primeres taules concretament a la tres contra el Maaku Amigo, on activará la
protecció dels bons contra les tropes del imperi.......ridicul,no?em refereixo a que et sumin 300 o son 350?
punts perqué no perdi, tant el jugador teòricament superior.
Osti,Lasker era del imperi Alemany,i Schlechter de l'Austrohungar.....
Per cert el 1910 i van haver dos campionats mundials, a veure si espavilem....
el segon el va disputar Lasker contra el francés David Janowsky.
la setmana vinent més.
dijous, 15 de novembre del 2012
VI Vila de Gràcia,Tres franceses,una jugada dura, i un senyor d'Extremadura
Introduim un nou idioma,entre el albanés de Mourinho,porqué?psé,psé; el japonés dels "Maakus"Avui toca el tema,de gestió del patrimoni cultural.El nou idioma es,un hibrid,de occità,la parla Provençal,el xinés,ni cantonés,ni mandarí,ans al contrari,més aviat de la xina més profunda........
"XI TENG CUIONX.......
No citaré el nou del distingit acadèmic,ja que tots el coneixeu i tal vegada.... ,( com a producte destacat de l'escola del Linex-Magic;) "Ajedrez Saludable"...para prevenir el deterioro cognitivo de los mayores.....".(sic).
Potser en el trauma de enfrontarse a una terrorífica revelació, i descobrir que als escacs no només no hi havia una sola obertura,l'espanyola.
Fins i tot en el convenciment de que sería consequentment,la partida alemana, o la defensa Frankfurt,o l'obertura Beckenbauer,i el Gambit de Baviera,variant Bundestag,sistema Merkel.
Amb horror com deia,comprovar l'existència de l'obertura Catalana,arma terrible en mans,no Mas, de jugadors de alt nivell, estratègic, i dificil.lisima de refutar.
Bona foto, es a un balneari d'Extremadura i els jugadors a la piscina,si,si ja sé que el primer en que os heu fixat,es en que tots porten uniforme,en el nostre cas, com a esport mental,doncs, al cap, com es natural.....el segon, evident, la falta de braços de l'estatua per moure les peces, i el tercer no cal dir-ho en els util.lisims escaquers flotants.Com deia, els jugadors son d'una selecció sudamericana,entrenant a la terra
del pernil ibèric.
En altres blogs, menys irreverents, la foto publicada vindría a ser aquesta.....
Però ja no m'interessa tant per la absència dels taulers de suro i no s'aprecia tant que l'escultura no te braços........................
Balneari a terres bressol de conqueridors.....inventors de la teoría de les defenses indies.......menys la Grunfeld,es clar, ministra de assumptes socials de Renania del Nord.
Anem al Meu sisé Vila de Gràcia.
Fins la ronda sis,no he volgut parlar del tema però, ara ja comenco a perdre la memoria i faré un resum.
Primer les meves brillants aportacions:
Primera francesa, de la defensa del mateix nom.com diu la wikipedia, en argot d'escacs,tenim un argot? als escacs o uns termes tècnics?,"la francesa", bé casualment, la meva resposta preferida a 1.e4.
Desde que vaig adoptar com a jugadors més estimats als qu'en diuen Campions sense corona, de llorer.si us plau, a més de Bronstein,Keres.Stein i per suposat Korchnoi, i gràcies a ell i a les seves partides,si més no, les seves abans dels matx pel tìtol, en que gairebé no les va utilitzar.
Primera contra el Victor Marquinez del Tres Peons, impresió favorable, juga la Winawer, perqué com que jo contra la meva defensa favorita sempre jugo,Cc3.els rivals casi mai juguen Ab4.
M'en surto bé de l'obertura i amb clar avantatge, em dic vaig a entregar l'Alfil blanc a h7, que no el tinc ben situat,i millor el trec del mitg.
No cal dir-vos que de clar avantatge vaig pasar a lluitar per les taules, però amb una sola jugada, en el
diagrama....
Després de Cg5+ el blanc ha de jugar Ta6 i la dama negra s`ha d'inmolar,perque sinó, amb Dh4, l'atac blanc,s'imposará, evidentment no la vaig jugar i vaig perdre.
Segona Francesa.
Ara si jo soc bàndol negre,malgrat els dos jugadors som més aviat rossets i tots dos som Joans.
Ell Joan Cantallops Arianoutsos,vaig descobrir en la meva investigació prèvia per internet a tots els rivals,més coses com a músic que com a escaquista,però també juga Cc3 contra la francesa,Winawer al canto, sempre que puc la jugo,hi ha un ventall tan ampli de teoría que tots els rivals sense coneixer-la,segueixen una variant o sub-variant, extranya, jo trio sempre la variant dita Armenia, per l'us intensiu, dels
Vaganian,Akopian,Petrosian i Lputian, que per cert es deu haver tret la vocal del cognom la a?,i potser per
disimular també la del Nom es anomena Smbat, no cal dir quina, devia ser Simbat Laputian, es bonic,trobo....
Jo es que soc molt de Shakespeare.......Qué hi ha en el nom?.
Diagrama
Una variant Armenia bastant reeixida, però el meu rival te un estil semblant al meu, i he de dir que amb els mateixos encerts i errors.
Al igual que jo al per equips d'enguany contra una Alekhine,deixo que es mengin la torre, doncs ell també.
He de dir que el meu sacrifici era una mica desesperat i el de ell aqui no tant, perque ell consegueix amb una jugada garntir les taules, amb quina?
Dg4¡
Després de cruspir-me la torre,Ch5, el negre es obligat a g6,i s'equivoca al jugar Tf3,tenía que jugar Cf6+
i taules.
Després d'errors alternatius pero amb les taules a l'abast, en aquesta posició, no jugo la correcta Db6,sino De4,per complicar més que res.
i arrivem ell a prop de Itaca (la victoria) i jo a Troia ardent........
contes de jugar la guanyadora Tf4 juga Tf7 i aqui el cronista, clava els colzes 21 minuts, oblidant que havia jugat De4 per complicar i quan ja tenia tot complicat. Que la veieu la jugada?si,segur jo ara la veig,
Perdó si que veia Dxe5 i continuu,el que no feia més que com mirar d'evitar el mat, i de tant mirar vaig oblidar Dxe5+.
I a la tercera va la vençuda,
Un jove rival de l a Escola de Escacs, aqui no ensenya en Moskalenko?,bé es igual un altra francesa, el noi tria la variant del centre tancat, a la primera opció......i després de un joc una mica superficial per ambdues parts en aquesta posició, faig una oferta de taules que es la primera vegada que pasa a la meva carrera,oferir-les,no fer-les; i l'ocasió com era d'esperar s'ho val.........
Negres juguen i guanyen......però ofereixen taules i son acceptades,jejejeje.
Aquesta es la jugada dura que heu de trobar.....
perque rimi amb Extremadura
i aquí fem una pausa
a suivre¡¡¡¡¡¡¡¡
"XI TENG CUIONX.......
No citaré el nou del distingit acadèmic,ja que tots el coneixeu i tal vegada.... ,( com a producte destacat de l'escola del Linex-Magic;) "Ajedrez Saludable"...para prevenir el deterioro cognitivo de los mayores.....".(sic).
Potser en el trauma de enfrontarse a una terrorífica revelació, i descobrir que als escacs no només no hi havia una sola obertura,l'espanyola.
Fins i tot en el convenciment de que sería consequentment,la partida alemana, o la defensa Frankfurt,o l'obertura Beckenbauer,i el Gambit de Baviera,variant Bundestag,sistema Merkel.
Amb horror com deia,comprovar l'existència de l'obertura Catalana,arma terrible en mans,no Mas, de jugadors de alt nivell, estratègic, i dificil.lisima de refutar.
Bona foto, es a un balneari d'Extremadura i els jugadors a la piscina,si,si ja sé que el primer en que os heu fixat,es en que tots porten uniforme,en el nostre cas, com a esport mental,doncs, al cap, com es natural.....el segon, evident, la falta de braços de l'estatua per moure les peces, i el tercer no cal dir-ho en els util.lisims escaquers flotants.Com deia, els jugadors son d'una selecció sudamericana,entrenant a la terra
del pernil ibèric.
En altres blogs, menys irreverents, la foto publicada vindría a ser aquesta.....
Però ja no m'interessa tant per la absència dels taulers de suro i no s'aprecia tant que l'escultura no te braços........................
Balneari a terres bressol de conqueridors.....inventors de la teoría de les defenses indies.......menys la Grunfeld,es clar, ministra de assumptes socials de Renania del Nord.
Anem al Meu sisé Vila de Gràcia.
Fins la ronda sis,no he volgut parlar del tema però, ara ja comenco a perdre la memoria i faré un resum.
Primer les meves brillants aportacions:
Primera francesa, de la defensa del mateix nom.com diu la wikipedia, en argot d'escacs,tenim un argot? als escacs o uns termes tècnics?,"la francesa", bé casualment, la meva resposta preferida a 1.e4.
Desde que vaig adoptar com a jugadors més estimats als qu'en diuen Campions sense corona, de llorer.si us plau, a més de Bronstein,Keres.Stein i per suposat Korchnoi, i gràcies a ell i a les seves partides,si més no, les seves abans dels matx pel tìtol, en que gairebé no les va utilitzar.
Primera contra el Victor Marquinez del Tres Peons, impresió favorable, juga la Winawer, perqué com que jo contra la meva defensa favorita sempre jugo,Cc3.els rivals casi mai juguen Ab4.
M'en surto bé de l'obertura i amb clar avantatge, em dic vaig a entregar l'Alfil blanc a h7, que no el tinc ben situat,i millor el trec del mitg.
No cal dir-vos que de clar avantatge vaig pasar a lluitar per les taules, però amb una sola jugada, en el
diagrama....
Després de Cg5+ el blanc ha de jugar Ta6 i la dama negra s`ha d'inmolar,perque sinó, amb Dh4, l'atac blanc,s'imposará, evidentment no la vaig jugar i vaig perdre.
Segona Francesa.
Ara si jo soc bàndol negre,malgrat els dos jugadors som més aviat rossets i tots dos som Joans.
Ell Joan Cantallops Arianoutsos,vaig descobrir en la meva investigació prèvia per internet a tots els rivals,més coses com a músic que com a escaquista,però també juga Cc3 contra la francesa,Winawer al canto, sempre que puc la jugo,hi ha un ventall tan ampli de teoría que tots els rivals sense coneixer-la,segueixen una variant o sub-variant, extranya, jo trio sempre la variant dita Armenia, per l'us intensiu, dels
Vaganian,Akopian,Petrosian i Lputian, que per cert es deu haver tret la vocal del cognom la a?,i potser per
disimular també la del Nom es anomena Smbat, no cal dir quina, devia ser Simbat Laputian, es bonic,trobo....
Jo es que soc molt de Shakespeare.......Qué hi ha en el nom?.
Diagrama
Una variant Armenia bastant reeixida, però el meu rival te un estil semblant al meu, i he de dir que amb els mateixos encerts i errors.
Al igual que jo al per equips d'enguany contra una Alekhine,deixo que es mengin la torre, doncs ell també.
He de dir que el meu sacrifici era una mica desesperat i el de ell aqui no tant, perque ell consegueix amb una jugada garntir les taules, amb quina?
Dg4¡
Després de cruspir-me la torre,Ch5, el negre es obligat a g6,i s'equivoca al jugar Tf3,tenía que jugar Cf6+
i taules.
Després d'errors alternatius pero amb les taules a l'abast, en aquesta posició, no jugo la correcta Db6,sino De4,per complicar més que res.
i arrivem ell a prop de Itaca (la victoria) i jo a Troia ardent........
contes de jugar la guanyadora Tf4 juga Tf7 i aqui el cronista, clava els colzes 21 minuts, oblidant que havia jugat De4 per complicar i quan ja tenia tot complicat. Que la veieu la jugada?si,segur jo ara la veig,
Perdó si que veia Dxe5 i continuu,el que no feia més que com mirar d'evitar el mat, i de tant mirar vaig oblidar Dxe5+.
I a la tercera va la vençuda,
Un jove rival de l a Escola de Escacs, aqui no ensenya en Moskalenko?,bé es igual un altra francesa, el noi tria la variant del centre tancat, a la primera opció......i després de un joc una mica superficial per ambdues parts en aquesta posició, faig una oferta de taules que es la primera vegada que pasa a la meva carrera,oferir-les,no fer-les; i l'ocasió com era d'esperar s'ho val.........
Negres juguen i guanyen......però ofereixen taules i son acceptades,jejejeje.
Aquesta es la jugada dura que heu de trobar.....
perque rimi amb Extremadura
i aquí fem una pausa
a suivre¡¡¡¡¡¡¡¡
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Pour vos vacances n'allez pas en Grèce,vous y êtes dejà
Els murs dels carrers de Paris,eren plens de paraules enginyoses,com les del titol.
En aquest cas,la referència,no era tan visionària,com per referirse a la crisi del deute sobirà,
els estudiants francesos,es referien a la dictadura del pais transbalcànic,la dels coronels,per cert perquè,
deu ser que a un costat dels balcans,es juga millor als escacs que a l'altre?.
Es pel vent a favor,o potser un dèficit en infraestructures escaquistiques.....
Bé es igual,els carrers del sisè arrondissement,s'omplien d'adoquins,espessos com el meu joc,a la primera ronda del Vila de Grècia,ai no Gràcia, sisé també.
El primer damnificat,el numero 1 del torneig el MI Filemon Cruz,sembla ser per un problema relacionat amb les infraestructures ferroviaries,el corredor mediterrani,pagat per el Govern d'Extremadura,a canvi de 150.000,dels seus habitants i futurs jugadors del Linex-Magic Extremadura,i participants en el seu programa:
"Ajedrez Saludable",..........el ajedrez como estrategia para prevenir el deterioro cognitivo entre los mayores"
ARA HO ENTENC¡,Monago,Sanchez Vara,Rodriguez Ibarra,juguen a escacs¡,o potser es que com diu en Sabina.....
De pronto alguna tarde,te pasan calidad,y de repente,
los bulevares arden.........,
S,ha de vigilar el que es fuma........
i la ronda?
bé,gràcies.
Tot normal,excepte el incident,mencionat,la setmana vinent,potser parlaré d'Escacs.......
o no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)