dissabte, 8 de juny del 2013

My 6 memorable games,(1)

El primer llibre d'escacs que vaig fullejar,llegir encara no he acabat de llegir-ne cap sencer.
Com excusa he de resaltar que era en el idioma de la "pérfida Albión",y per trobar a primers dels 70,un diccionari, Español-Albionés,ni a Perpinyá,que per cert ara s'assembla a la Barcelona dels 70,o sigui,que menys conya amb el dopatje.............
Com deia. Bobby Fischer,My 60 memorable games,un nen de deu anys,l'any 71,el llibre sembla ser editat el 1969,amb aquella edició, Ho entenia molt bé,perqué l'habitual era la merda de la  notació descriptiva,en la que els peons no son teus sino que ni ha un que es del alfil blanc,aiii no, son les caselles que son del alfil blanc,no,tampoc,les caselles son multipropietat,segons el ordre, del alfil blanc,del blanc i del alfil negre ,del negre,quin embolic.
jo vaig arribar a segona categoría,sense saber apuntar,i ara segueixo a segona categoría,però apuntar,apunto bastant bé.les jugades exactes,el que m'equivoco es de columna,però així sempre rendeix el contrari....
Jo no vaig entendre res,i ara encara no ho entec tot,però em serveix d'inspiració,bàsicament,perqué estan inclosos nou empats i tres derrotes;i per aqui vaig.
Inicio una mini-serie de les meves millors produccions,resaltant per damunt de tot els errors, no els encerts,perqué dels errors s'en aprén,i es clar els errors també els encerts dels contraris,que provoquen derrotes.
Per no ferir la susceptibil.litat de ningú els rivals,figuren, amb inicials,com els menors delinquents i les dones maltractades.
L'ordre , el que a mi em doni la gana. el ritme de temps? el que tingui anotació,El resultat? indiferent.
l'obertura? irrellevant,el lloc de joc? a qualsevol.
Començaré am una breu partida d'interés conceptual,el meu jove i prometedor rival,(ara juga mitllor que jo i demà jugarà encara millor),i rep entrenament de jugadors molt ben preparats, lluita amb el seu instint natural i la seva disciplina d'entrenament,i jo que l'unica vegada que vaig entrenar,era  a l'Oro Negro,bar de la cantonada de Aribau-Diputació,on vaig veure algun president de la Federació Catalana d'Escacs,ex-president,clar,jugant a vint duros la partida.......i coses pitjors....,i el instint natural em porta a la auto-destrucció, sistemàtica,doncs tenia totes les de perdre,però no és tant fàcil,els meus seguidors ja saben  que entra dins de l'habitual,que m'esforci per perdre o si més no, per a evitar les taules peti qui peti..

Blanques Joan Codina 
Negres   M.F.            
Ritme 90 minuts més 30 segons per jugada realitzada.
Gràcia 12.11.2010

1.e4 e5,2 f4 ef4 3 Cf3 g5 4 h4 g4 5 Cg5?¡.....
el gambit d'Allgaier, arriscat i turbulent,complicat,........i qué? juga si en saps¡¡¡
5......h6, llògic 6.Cf7 obligada, si ets al ball, a ballar........6.....Rf7,7.Cc3.
aqui les opcions son diverses  però em sembla que le meu rival tria la millor......
7........Cf6.
el més divertit es que la posició malgrat l'avantatge material es incerta...
Ara jo no trio la més habitual o la bona segons els programes informatics.....
Si més no , estadisticament, l'han jugat tots els grans i ls petits,jugadors de la història, i si l'han triat ells,
qui soc jo per contradir-los.
8.d4....
el silici diu Ae2.
8......d5
9.e5,Ch5,10.Ae2.Tg8,11.O-O i ara  "le point"



Aqui ben bé no sé quina es la millor però sembla bona Dxh4.
El negre tria f3 i perd fulminat.
aqui jo no tinc prou coneixements per treure conclusions i fer una valoració de la variant,ara per jugar-la ocasionalment es interessant.
he d'afegir que el rival no es va precipitar en cap moment, per dotze moviments hora i quart, encara que els
meu estimats companys,Andreu,LLopis,Sadurni etc,es posin les mans al cap, modestament,crec que no es un tema de distrets de temps.
En realitat hi han catorze moviments que mantenen al rei negre al tro,o és la trona?i el rellotge encara  permitia uns bons quinze minuts de reflexió, es clar que a la jugada onze tenim un problema, i a més a més si el rival només ha emprat dotze minuts,s'agreuja,si triem malament es culpa del temps? recuperem el plaer de jugar una llarga partida d'escacs?
El ritme era 90+ 30 seg i el total de temps es 87 minuts entre tots dos jugadors.es necessari afegir més temps?
Afegim més temps o no?
Aquesta es una victoria, però vindran desfetes,paciència.
Més reflexions.........
El tema Elo dels jovenets, un servidor 1950,aqui i 1910 ara , el rival 2080 aqui i  2250 ara.
qui s'ha de queixar més de la competició ell o jo?la veritat es qu l'hi esgarrapo un bon grapat de rating, o no?
perque´m´ha de preocupar que ell me l'esgarrapi  a mi?si ell progresa i jo no, de qui es culpa?del elo?del ritme de joc?,del material de les peces?
tant es que sigui Fcde, Feda, Fide o Uscf,caminem per voler ser o volem ser per caminar?

Jo vaig començar amb els escacs de los "Juegos Reunidos Geyper", no em preocupen les peces de plàstic,ni
de paper ni de fusta, ni de grafeno, novetat teòrica..........
TO BE CONTINUED


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada