Catalunya per equips,resum,tres sicilianes,una francesa,per aguantar l'escomesa.(1º PART)

.Jo vinc d'un silenci, antic i molt llarg.
Després del per equips, punt d'inflexió de la temporada d'escacs, es a dir fas una extensió i continues la temporada....o et flexiones amb el cul ben a prop  del terra i fins la temporada vinent, xato....
Dedicat   als germans Gonzalez Muelas i l'Hector Hernandez, quatre motius per continuar jugant a escacs.
La defensa Siciliana segons M.A.en próxims episodis.
La defensa Siciliana segons aquest cronista ara.
Tornant  a  la qüestió de que hi ha en el nom?, l'origen de la defensa Siciliana es fosc....

La primera noticia qu'ens arriba, ve del segle XVI, el senyor Polerio, escriu sobre la reposta a 1e4....c5,el origen del nom sembla ser un homenatge  a Pietro Carrera, siciliá, escritor de escacs del segle XVIII, com que la "frikipèdia", m'aborreig....ho deixarem en origen del nom " a una oferta que no pots rebutjar........"

Resumin:   primera partida important, al 1834,la quarta del matx entre Labourdonnais  i  McDonnell.
Bé si més no, mediàtica.....
perqué si anaves  a fer un cigaló al Café de las Regènce, l'ambient es debatia entre tallar-li el coll a  Maria
Antonieta, ( o sigui, sacrifici de dama....),o penjar els collons d'en Robespierre al campanar de Sainte Geneviève,(final amb parella d'alfils......).
En canvi en el casino de Villanueva de la Serena , provincia de Badajoz,d'on era natural un profe de EGB, que em posava de cara a a la paret,i jugant als mots encreuats, amb ell,veiem com tot el d'Extremadura, no es dolent; primera partida d'escacs d'aquest blogaire, a cinqué d'EGB, per equips,res de veure amb el "catxe",eh, dos parelles, hetero o homosexuals, un moviment cada membre o no, de la parella,fins la desfeta final.
Bé, els encreuats,eren els meus braços, i els mots als llibres, damunt d'ells; la sort es que la paret era mestra,i alguna cosa vaig aprendre.
vaig aprendre qie no hi ha enemic petit.
Primera Siciliana.
Penultima ronda per equips Preferent Barcelona.
Estic motivat,
tota la setmana preparant el matx,jugo amb blanques, ja sabem.....1.e4, blanques rendeixen.......
no era de preveure que fos veritat,
no reproduiré la partida, les negres només juguen en condicions els quatre primers moviments, al parany posat per el conductor de les peces blanques,(sempre he desitjat escriure aixó), cauen peça i després la torre, no serveix ni d'exemple, 1-0 en vuit moviments i 15 minuts de joc.
no pot ser veritat.
2º siciliana......no és del per equips, però tant si val......
 Victor Vehí amb les peces negres, enfront l'Ismael Molano, sancionat, per hiper-activitat, o era no-activitat?,ben tornat als nostres tornejos.
En veure el resultat de la partida, la primera imatge, qu'en vingué al cap, em portar a 1979 al local del gloriós històric club Associació  Barcinona 39/69, de un jove, un any més que jo, Vehí, amb un manual,de
precisament, la defensa Siciliana, però no s'entenien les lletres......
Bé jo no entenía els diagrames tampoc, però el llibre, era un manual de la Paulsen, en no se quina llengua, jo  a l'escola aprenia, a més de "espanyol" sense ny, francés, "per brindar per la memòria del maleït Felip V",
suposo.....però jo crec que era centre europeu i no anglés.potser jugoslau.......
Vaig compartir uns moviments en les velles i aromàtiques, (aroma indefinit) ,taules de fusta de pi amb l'escaquer, incorporat,i amb sorpresa descobrir que podiem respondre a 1e4, amb un altre moviment que no fos 1.....e4 o  e6.Jo tossut, mai he respost 1 ....c5,tots els altres peons,si, però el c no. Però com que mai he jugat altra cosa que 1e4.doncs,
sicilianes a dojo......desde el punt de vista de les blanques es clar.
En veure la  derrota del primer MI catalá de la meva generació,o sigui juvenils del 60 i 61 del segle passat....,, el meu afany investigador, va voler comprovar, si havia alguna causa objetiva en la desfeta.
Comprobe-ho en el meu modest anàlisi, de analògic, no de anal......


Blanques  Ismael Molano  2022
Negres     Victor Vehí       2326  MI

Es tracta de una Paulsen,bastant comú, bé fins  a la jugada nou.
Parlant sovint amb els companys de club, molts d'ells es declaren incapacitats per seguir una linea teòrica,més enllà de la jugada 5, o menys.....
Jo sempre explico una anecdota de la meva primera participació al Open de Sants,on en la quarta jugada de l'obertura,el meu rival, assatjar una forma revolucionaria de triar l'arbre d'obertura.
A la base de dades de l'enciclopedia d'obertures de Chessbase,en 47295 partides, dona en aquella posició concreta,16 moviments posibles, dels quals, només s'havien jugat 8, la meitat, el colega en la seva reflexió,els retalla a dos,la vuitena part,llençà la moneda et voilà, l'enciclopedia dona un 4 per cent, de partides,en la seva jugada i aqui comprobant el elo promitg d'aquest jugadors en dona ,no sé perqué però m'ho esperava, el ELO del meu rival¡¡¡¡¡¡¡
No sé si la moneda era de un euro o 50 cts o qué, però funciona ,vaig sortir de l'obertura amb avantatge,pero la partida la va guanyar ell.
Fi de la digressió.

La posició jugada 10

no sé quantes partides hi han però moltes.
Aqui en Ismael Molano,no innova però aplica un principi profilàctic,impedir el salt de cavall.
només l'havia jugat Grishuk de juvenil.
10.b3
El rival de Grischuk,per tal de neutralitzar el potencialmnt perillós alfil de caselles negres,jugar g5.
Vehi opta per seguir el desenvolupament de forma natural,fins a la seguent posició.......
continuarà......

My 6 memorable games,(1)

El primer llibre d'escacs que vaig fullejar,llegir encara no he acabat de llegir-ne cap sencer.
Com excusa he de resaltar que era en el idioma de la "pérfida Albión",y per trobar a primers dels 70,un diccionari, Español-Albionés,ni a Perpinyá,que per cert ara s'assembla a la Barcelona dels 70,o sigui,que menys conya amb el dopatje.............
Com deia. Bobby Fischer,My 60 memorable games,un nen de deu anys,l'any 71,el llibre sembla ser editat el 1969,amb aquella edició, Ho entenia molt bé,perqué l'habitual era la merda de la  notació descriptiva,en la que els peons no son teus sino que ni ha un que es del alfil blanc,aiii no, son les caselles que son del alfil blanc,no,tampoc,les caselles son multipropietat,segons el ordre, del alfil blanc,del blanc i del alfil negre ,del negre,quin embolic.
jo vaig arribar a segona categoría,sense saber apuntar,i ara segueixo a segona categoría,però apuntar,apunto bastant bé.les jugades exactes,el que m'equivoco es de columna,però així sempre rendeix el contrari....
Jo no vaig entendre res,i ara encara no ho entec tot,però em serveix d'inspiració,bàsicament,perqué estan inclosos nou empats i tres derrotes;i per aqui vaig.
Inicio una mini-serie de les meves millors produccions,resaltant per damunt de tot els errors, no els encerts,perqué dels errors s'en aprén,i es clar els errors també els encerts dels contraris,que provoquen derrotes.
Per no ferir la susceptibil.litat de ningú els rivals,figuren, amb inicials,com els menors delinquents i les dones maltractades.
L'ordre , el que a mi em doni la gana. el ritme de temps? el que tingui anotació,El resultat? indiferent.
l'obertura? irrellevant,el lloc de joc? a qualsevol.
Començaré am una breu partida d'interés conceptual,el meu jove i prometedor rival,(ara juga mitllor que jo i demà jugarà encara millor),i rep entrenament de jugadors molt ben preparats, lluita amb el seu instint natural i la seva disciplina d'entrenament,i jo que l'unica vegada que vaig entrenar,era  a l'Oro Negro,bar de la cantonada de Aribau-Diputació,on vaig veure algun president de la Federació Catalana d'Escacs,ex-president,clar,jugant a vint duros la partida.......i coses pitjors....,i el instint natural em porta a la auto-destrucció, sistemàtica,doncs tenia totes les de perdre,però no és tant fàcil,els meus seguidors ja saben  que entra dins de l'habitual,que m'esforci per perdre o si més no, per a evitar les taules peti qui peti..

Blanques Joan Codina 
Negres   M.F.            
Ritme 90 minuts més 30 segons per jugada realitzada.
Gràcia 12.11.2010

1.e4 e5,2 f4 ef4 3 Cf3 g5 4 h4 g4 5 Cg5?¡.....
el gambit d'Allgaier, arriscat i turbulent,complicat,........i qué? juga si en saps¡¡¡
5......h6, llògic 6.Cf7 obligada, si ets al ball, a ballar........6.....Rf7,7.Cc3.
aqui les opcions son diverses  però em sembla que le meu rival tria la millor......
7........Cf6.
el més divertit es que la posició malgrat l'avantatge material es incerta...
Ara jo no trio la més habitual o la bona segons els programes informatics.....
Si més no , estadisticament, l'han jugat tots els grans i ls petits,jugadors de la història, i si l'han triat ells,
qui soc jo per contradir-los.
8.d4....
el silici diu Ae2.
8......d5
9.e5,Ch5,10.Ae2.Tg8,11.O-O i ara  "le point"

Aqui ben bé no sé quina es la millor però sembla bona Dxh4.
El negre tria f3 i perd fulminat.
aqui jo no tinc prou coneixements per treure conclusions i fer una valoració de la variant,ara per jugar-la ocasionalment es interessant.
he d'afegir que el rival no es va precipitar en cap moment, per dotze moviments hora i quart, encara que els
meu estimats companys,Andreu,LLopis,Sadurni etc,es posin les mans al cap, modestament,crec que no es un tema de distrets de temps.
En realitat hi han catorze moviments que mantenen al rei negre al tro,o és la trona?i el rellotge encara  permitia uns bons quinze minuts de reflexió, es clar que a la jugada onze tenim un problema, i a més a més si el rival només ha emprat dotze minuts,s'agreuja,si triem malament es culpa del temps? recuperem el plaer de jugar una llarga partida d'escacs?
El ritme era 90+ 30 seg i el total de temps es 87 minuts entre tots dos jugadors.es necessari afegir més temps?
Afegim més temps o no?
Aquesta es una victoria, però vindran desfetes,paciència.
Més reflexions.........
El tema Elo dels jovenets, un servidor 1950,aqui i 1910 ara , el rival 2080 aqui i  2250 ara.
qui s'ha de queixar més de la competició ell o jo?la veritat es qu l'hi esgarrapo un bon grapat de rating, o no?
perque´m´ha de preocupar que ell me l'esgarrapi  a mi?si ell progresa i jo no, de qui es culpa?del elo?del ritme de joc?,del material de les peces?
tant es que sigui Fcde, Feda, Fide o Uscf,caminem per voler ser o volem ser per caminar?

Jo vaig començar amb els escacs de los "Juegos Reunidos Geyper", no em preocupen les peces de plàstic,ni
de paper ni de fusta, ni de grafeno, novetat teòrica..........
TO BE CONTINUED

Catalunya per equips 5º. No diguis "Prat",si no és al sac i ben lligat

Inici de la fase decisiva del per equips, d'enguany,estem on sempre hem de guanyar si o si.
En aquest per equips, em sorprenía no trobar ni maratons ni mitges maratons, ni pedalem pels arbres o cursa de sacs,per una Barcelona amb més arbres,o que els arbres siguin més verds, amb una botifarrada amb fusta d'alzina, al bell mig de l'autopista....etc,etc..
Que no sabeu que el diumenge al matí, es per "frikis"?
Al arribar al club,clavat a dos quarts de vuit, sempre que juguem a la "banlieu", quedem així,vaig recordar que si que hi havia mitja marató, anunciada només amb poca antelació, per evitar el cabreig, dels esportistes de veritat,nosaltres.
rapidament conbinem una consulta a google maps, amb el gps del MA, el nostre heroi d'avui,i conseguim arribar al Prat aparcant i trobant un lloc per esmorzar en menys de 25 minuts.
Però després dels croissants i cacaolats,etc, de sobte el mòbil del Ma   a 150 metres del objectiu,va "gripar",, a dos quarts clavats, vaig interrogar diversos transeunts, una inmigrant xinesa, que considera el Prat com Shangai, virtuts de la globalització, no coneixia el barri, ni cap avinguda de Shanghai tampoc, el seguent interrogat, era un invident, que va
millorar la prestació de la xinesa, però de forma insuficient,i per ultim uns ciclistes,(vestits de ciclistes,si més no, perqué les bicis no hi eren.....,ens assenyalen amb el dit de "Mou",el cami correcte.
Al final els pratencs, havien posat en marxa els rellotges, després dels cinc minuts de cortesía, perqué n'aprengui la Fide, i avui repetiem arbitre,aquest cop,l'internacional,en Jordan lluitant  a Reus amb el primer equip, en Montes pujant un tauler com tots,i per darrere de nou repetia en J.R. Batuecas,aquesta vegada amb un rival més assequible, aparellament que ens va donar el primer punt.
En tots esl taulers s'establir una lluita aferrissada, tot i que l'alineació rival, en teoria, i segons les llistes era la més fluixa de la temporada........
I molt ràpidament jo vaig quedar molt millor a la meva partida i en Xavier Gonzalez, molt malament a la seva, coses de les obertures.....
Degut al meu lamentable estat de forma,en dos jugades vaig perdre tot el meu avantatge,i després en dos més completament perdut.
En Xavier aguantant en situació desesperada, consumint molt temps, però irreversiblement perd.
Afortunadament, el que si es el jugador més en forma,diria que de tots els equips del Congrés, l'Hector, em sorprenia en un atac demolidor, dintre d'una obertura, de prestigi "tranquil", un giuoco pianísimo, en la que el piano va caure al cap del seu rival.
I en Montes, a una Siciliana, que vaig tenir que mirar la variant  a la Enciclopédia d'obertures, 2 Ac4.....també engaltant un atac demolidor en 22 o 23 jugades,tres punts per nosaltres,dos per al rival.
 A la resta dels taulers, en Marco lluitaba en igualtat material, però en lleugera inferioritat, en Bañon, en una partida ultra-tàctica  reeixía a collar al rival,en Lucas en una Siciliana molt académica, massa, per al estat de forma del nostre company, només competeix al per equips amb tres o quatre partides al any...., i patint  per equilibrar.

Fen un cop d'ull per les vitrines del club, observo enmarcada, la llicència federativa de la temporada 84-85 ,del gran
David Garcia Ilundain, nascut a el Prat,  comprobant que es la de tercera categoría, somio en que jo vaig començar a federar-me amb 17 anys, y als dinou era segona categoria, i ara es pot dir que encara ho soc, perqué em va faltar mitg punt en el ultim torneig que vaig jugar per assolir la primera catalana, i al reprendre la meva carrera, ara fa vuit anys es pot dir que estic al punt de partida no avancem, com la democracia a l'Estat Espanyol, que encara esta a 1931.
Tot aixó ho rumiaba, mentre el Bañon ,guanyava la seva partida i el Andreu, ens comenta al Hector i a mi ,que es creu guanyador, jo per mi si que era avantatge decisiu, però vaig fer cas de la decisió del delegat, més prudent, de comunicar estrictament ,
la situacio real que era un 4-2, i a la resta de partides només una, era molt inferior, excloent la d'en Josep Sadurní, que jo veia aquesta vegada si inferior, però lluitant;evidentment si pots fer taules no seré jo el que ho recrimini, quan sempre vaig del +- al -+, pero sense pasar per=,je,je.
I aquí es on entra en acció l'esperit d'equip, en MA i en Sadurni,resisteixen molt en posicions inferiors, mentre que l'Andreu en posició superior es confia i perd.I en J.Antoni Lucas, definitivament per una peça i també perd.
Ja estem en la nostra salsa......
En Josep Sadurni, quan jo creia que feia estona que perdiá un altre peó,el rival presionat per no se un habitual del primer tauler, al pactar taules, deixa al Josep amb la feina feta, i el pes del matx al gran Ma gonzalez que ara ja es troba inmers en un final de torres molt inferior, però el seu rival, que malgrat les seves dificultats, audio visuals, i de parla també però aixó serviria per inspirar als Who, de Tommy, als escacs no es un problema....; comet una errada "Made in Codina" i pert el punt,set i matx.
Felicitats Marco i Josep en un sol encontre es possible que mantingueu al equip a Preferent, en Xavier i jo algun dia guanyarem i l'Hector ja pot fer el que vulgui.
Próxima estació, Tres Peons C  a casa.
Tornarem a lluitar,tornarem a sofrir, tornarem a vencer, ..............o no.

4º Ronda,el partit del Barça a l'hora del vermut i ens trobem en un embut

Tota la setmana parlant, de les sensacions de Messi, al jugar a l'hora del vermut,i no  a la de sopar, doncs, Caissa la nostra musa ens va castigar.
Els mes "culers",del equip en Sorribas,jo mateix i en Hector,semblavem força nerviosos,i vist el nostre actual estat de forma, només l'Hector salva un punt en els tres taulers,gairebé simultaneament a les 11,30 h ,teniem temps de veure al Barça, encara.
Déspres del rapid desenllaç de les notres partides,em va quedar una sensació una mica extranya, (si no hagués jugat el Barça, segurament també podia haver perdut), com de culpabil.litat, vaig decidir recuperar el futbol a la mitja part i evaluar les partides dels companys, amb l'habil.litat, caracteristica, quan no tinc que arrossegar la fusta jo, vist desde fora..
Començant  per sota, en Marc Antoni, amb la seva especial Najdorf, es igual el que respongui el blanc al seu c5, totes son una Najdorf, pintaba molt bé, i al final va guanyar; encert.
El Bañon, també gaudia de bona posició, però no estaba clar li dono taules per confiança,va perdre.
En Xavier Gonzalez, jo el veia guanyador, per possibilitats en la posició bastant descoordenada del rival,al final taules.
El "presi", l'Andreu, disfrutant de una anglesa canónica, pintaba punt, i encara que amb més dificultat del previst, encert.
A més aquest diumenge recuperavem al nostre gran valor un  jugador d'estil universal, en Jordi Climent, per la seva tornada es posar la pell de boa constrictor, i en el moment de mossegar, va fer fallida, creia que victòria però va ser derrota.
Es clar que va debutar al tercer tauler, massa dur per la inactivitat.
I els nostres dos primer taulers que com sempre lluitaven amb rivals superiors, al Jordan el vaig veure bé però no per guanyar i al Josep Sadurni, una mica malament però no per perdre.
Calcul optimista, arribem, a cinc punts fàcil,calcul pessimista perdem dos partides i quedem 6-4,doncs no,només vaig veure el final d'en Sadurni, en aquesta posició:

(Rectifico,el diagrama es inexacte,el rei estroba a la casella e1 i sembla que no es pot aturar el peó).
malgrat aixó segons l'analisi del propi Josep creu que igualaba la partida en quan l'alfil esytigués una mica més restringit.....
A veure si aprenc a jugar els finals també de pipa, coi.........
..Total 7 a 3 i estem com totes les temporades,amb la por al cos, dins l'embut dels dels desempats,i les cabòries....
Per cert el Mestre Ruben, va tornar a casa però ni aixi aconseguim puntuar, la setmana vinent suposo.........
No diguis "Prat" si no es al sac i ben lligat......

Catalunya per equips 3º,L'obertura desencadenada

Esplugues  7- Congrés "B" 3


Diumenge al mati,prop dels terrenys del estudis cinematogràfics Balcazar,coneguts com Esplugues City......

No no son els jugadors del Congrés,cami del centre cultural L'Avenç,ni un grup d'aficionats,frisant de veure una retransmisió de Divisió d'Honor dissabte  a la tarda.
Son actors als estudis esmentats,al any 1965.

Avui en dia com veieu el asfalt inunda la pols i els taulons.

Temps passat que no tornarà.........

Tot aixó ve a que quan l'Andreu em trucar el divendres a la nit,per convocar-me, i el taulell amb que jugaba.
Jo estaba revisant, un vell spaghetti western, Django, de Sergio Corbucci,amb Franco Nero i el gran José Bòdalo,sòc coleccionista de westerns, i films "noirs",els euro westerns, no m'atrauen gaire però un cientific, ha de superar els seus prejudicis.
Mal presagi, en Django, entrant al poble arrossegant un taüt..............
No em va costar gens enllaçar, Esplugues amb l'euro western, potser no sabieu que abans del famós poblat de Tabernas, (Almeria), existia a la sortida de Barcelona per la diagonal, desde 1964 un decorat del oeste,construit amb un diseny sinuós, i tenin en compte, els angles de la trajectoria solar, per evitar la visual dels edificis moderns de l'entrada de la Diagonal,i els contra-llums.
Bé molt a prop d'aqui hi ha el centre cultural,l'Avenç,local de l'Esplugues, no de l'escola d'escacs esplugues,sembla ser que a la plaça Tirant lo Blanc 3,i no Angel Guimera 27,on erem.
La discusió,que si juguem aquí o allà ens va ocupar l'esmorzar, ara sort que erem al local on jugàvem, que si no...
Començavem el matx, amb l'ausència destacada del nostre delegat emérit, l'Hector Hernandez,al que el seleccionador del Congrés, l'Andreu, veien el seu gran estat de forma, l'alineaba amb l'equip A,i  vaig dedüir,que sense moltes consideracions tècniques, per la conversa al respecte entre el Josep Sadurní,i el "presi",el Josep l'hi deia que potser hagués jugat de gust al "A",i jo també ho creia, perqué mentres l'Hector,
treia el punt senser,contra un rival al seu nivell,en Josep suaba de valent al nostre primer tauler,contra un 2275,je,je.
El nostre equip però registraba més novetats,cambiant un arbitre per un altre, en Jordan, absent, per en Montes,i el retorn d'en Lucas, a les nostres files.
l'evolució de les partides, malgrat que de nou el rating, era ampliament favorable als rivals,era disputada.
En Sadurni que està fent un tancat per MC, segons ell en l'obertura,perdut,jo modestament crec que no,
un atac Trompowski,no molt agressiu, i el nostre company, reeixir a l'obertura, al mitg-joc i al final. merescudes taules.Molt bé Josep,molt bé, el nostre Wyatt Earp, el pacificador dels primers taulers...
I per la cua el nostre "promocionat" a la força J.R.Batuecas, lluitant una Pirc académica per ambdues parts,
una línea secundària, però molt académica i taules,bé Jordi,bé.
En Bañon i jo mateix,mostrarem la part més feble del nostre estil de joc,i encara que l'obertura no ens desequilibra, els plans erràtics, si, 3-1.
A la resta hi havia intensos combats cos a cos,al segon l'Andreu,¿oh sorpresa¡ inmmers en un garbuix tàctic,i quan es disposava a aplicar el seu tractament, del "rellotge tou", per rematar el final,el seu rival es va adonar que al seu rellotge li quedaven 0,47, en Andreu pensant que eren minuts, li deia que pensava que el apurat de temps, era el altre amb 8,30,però això si que eren minuts¡¡¡¡¡.
LLuita aferrissada amb el DGT 2000, algúns comentant, qui collons ha homologat aquest troç de ferralla,no hi va haver més remei, que en Montes,el nostre arbitre internacional, salvés la situació,si més no la del rellotge,perque l'andreu es va veure condemnat, a submergir-se una altra vegada al garbuix tàctic.
Mentrestant, en Xavi Gonzalez, en Sorribas i el nostre retrobat J.Antoni Lucas,lluitaven aferrissadament,per equilibrar el matx.
En Xavier després  de soportar una tortura escocesa,que a mi em sembla més forta que la Espanyola,per part d'en Melchor,arribar a un final, i malhauradament,  va perdre tota opció de taules.
El rival d'en Lucas en posició complicada, perd una peça i la partida,i el Sorribas, en un fort atac,guanya una peça,i malgrat no col.locar massa bé les peces de cara al final,s'acabar imposant.
En Montes després de la batalla del rellotge,s'enfonsar a la seva partida ,resum 6-3, i l'Andreu a Little Big Horn, fins la total inmolació, Axg6+ i mort el corneta, War is over.7-3
La setmana vinent un clàssic de Preferent, el Castelldefels,però aquesta vegada res de corredor mediterrani.
Al intercanviador de la Sagrera, les coses potser aniran diferents.
Com deien els cheyennes abans de la batalla,"Després de tot, avui es un bon dia per morir"

Catalunya per equips 2º ronda,es millor estudiar obertures o finals?

Én el darrer llibre d'en Victor Moskalenko, "The perfect Pirc-Modern", al pròleg, el Gm ucranià, Ivanchuk,admet l'advertència de Capablanca, de començar a aprofondir en el joc, per l'estudi dels finals,però, encara que al estar  escrit en anglés,no en ucranià,jo tradueixo, al català,:
"Es fa dificil, d'imaginar, com es pot sobreviure en un final,sense al menys una lleugera noció, dels principis de la  teoria d'obertures"
Això va pasar ahir al nostre local del Congres Chess Club,on aquesta vegada si el futbolí, apareixia, orgullosament descobert,ja que no tenim perqué avergonyr-nos,de la nostra afició secreta,no cal tapar-lo,i així en Frank Marshall i en Sammy Reshevsky, no tindrien problemes de mobil.litat,tot i que el que va patir un atac de cor el set de Març de 1942,mentre "pipejaba", a uns socis del club,el Manhattan Chess, no el nostre; va ser el cámpió mundial, Capablanca,que  va morir el dia següent.
Jo en principi, estic molt d'acord, amb Ivanchuk, del que tothom sap, que té un coneixement, enciclopédic, de les obertures.
Peró ahir com que coneixia perfectament, quasi diria, profundament, l'obertura,vaig jugar les vuit primeres jugades en 30 segons,mentre el meu rival les jugaba en 30 minuts, bé direu no passa  res si te les saps.........
Si el que pasa que el ordre no era el correcte,i vaig quedar perdut a la jugada nou..........
Mentre que l'Hector, el nostre delegat i candidat, enguany a assolir el primer tauler, si segueix amb aquesta eficàcia ; encara que no conegués la variant, contra un rival cent punts de rating,superior, aplicant la llògica,va conseguir seguir impecablement una variant fins  a la jugada 14,en una Siciliana¡¡¡¡¡¡¡¡,i no n'era una principal, i l'unic il.lustre referent que he trobat  a L'enciclopèdia d'obertures a la jugada 14, amb negres es el Gm Salgado Lopez, que va entaular contra un rival, dos cents punts d'elo inferior.
En Bañon, havia perdut, i els demés estaven en la lluita, el Sadurni el nostre solidíssim primer tauler, entaulaba,aquesta vegada el rival, "només" tenia 140 punts més.
En Sadurni, jugaba com sempre ni prioritzant  l'obertura,ni el final ni el mig joc, taules contra més elo,gust de victòria,2,5-1,5, els nostres s'escapolien de l'escomessa,( tenia ganes d'escriure-ho), força bé,fins que primer en Marco,que havia sortit bé de l'obertura,perdia una torre i en Jordi Rodriguez, malgrat la resistència, es rendia poc després.
En Sorribes resistia amb peó de menys al seu rival, l'Echarri,més fort que el seu Elo marca en aquest moment, i en Andreu, com sempre conservador,confiem més en el seu talent de finalista que en imposar-se a l'obertura, el seu rival encara que més veterà que el de la setmana pasada, va caure en els mateixos destrets de temps, i taules.
En Jordan, ultimament prioritzant l'obertura, per la responsabilitat de defensar taulers alts de l'equip,on només et treun 150 o 200 punts de rating......
Perdia un final d'alfils del mateix color, els mateixos peons,però molt dificil de defensar, 7-2.
I ara un petir comentari,sobre el nostre jugador més naif, en Xavier Gonzalez Muelas, molt talent natural,es un "ni.ni", ni obertures ni finals, només escacs.
Despre´s de resistir la pressió del MC Miralles en l'obertura, equilibra el mitg-joc va  arribar a tenir un final molt favorable,però el seu instint, no arribar per evitar els coneixements del jugador del Maragall, en els finals, que després de salvar-se,intentar la victòria, però el nostre company ja no va cometre més errors, i el seu 1/2 punt, no l'hi sapigué a victoria,però jo començaré a estudiar finals amb aquest de torres,i peons a sexta i doblats sobre la columna,dos centrals pasats contra un a cada columna de torre,majoria al flanc de rei contra majoria al flanc  de dama,tot un manual en una sola partida¡¡¡¡¡¡¡¡
Els estereotips, també tenen un risc, generalitzem,els jugadors d'escacs, no juguem al mateix equip,i si ho fem,no juguem de la mateixa manera,i aixó es raó de que uns poden guanyar mentre que els altres perden,
Total derrota dura,pero les matemàtiques, el dodtor Arpad Elo ens diría que era d'esperar:
Congrés B   1812 fcde,  Maragall  2120 fcde.
No ens jugarem els calers, amb aquest desavantatge,ehh.
La setmana vinent a Esplugues no estarem tant desnivellats,però podem perdre,empatar o fins i tot guanyar,
si no no hi jugo.......

 

Catalunya per equips 1º ronda,"Els escacs no son una questió de vida o mort,son molt més que tot aixó"

Parafrasejant en Bill Shankly,mìtic manager del gloriós Liverpool,manifesto la meva visió,en el nostre petit món dels escacs catalans, 7319 frikis,bé frikis amb llicència,dels altres moltissims més.
Diumenge al mati, al local del Club d'escacs Congrés, es reflectia, aquesta sensació,i ho dic perqué només empenyer la porta del local, em trobo, al nostre Delegat, l'Hector mòvil en má per trucar-me, eren les 9 i 33 minuts, ni tard ni mol d'hora,ja sabeu......."si ens llevem ben d'hora,ben d'hora,serem imparables....."

Els que es varen llevar aviat,si ben aviat en Bañon i el Marco Antonio,per la seva tan esperada,incorporació al equip B,gairebé la dels dos,perqué la darrera temporada d'en Bañon no va ser gaire reeixida,per contra en aquest primer matx, boníssima, dos a cero en hora i mitja,contra l'equip B, de la Escola de Escacs de Barcelona.
Una nota destacada del nostre equip de enguany,que algú em correigeixi,però crec que a la nostra plantilla,el unic jugador del campionat sense "Elo buñuelo",expresió copyright del amic Xavier Robla,que de pas si s'en recorda de com funciona el escalafó,ja sabeu,mandonguilla,tonyina,etc..que m'ho comenti que riurem una mica.
El nou company en Montes, només te elo fide,2039, cap rating més ni feda ni Fcde ni el FMI,  el que em fa pensar, que suplirá amb garanties a la nostra piconadora de Bulgaria, que ens ha deixat, vist la partida de boa constrictor,en una Caro-Kann,variant de l'avanç.que va arrasar al seu rival Manel Arellano.
Un altre detall d'en Montes,es que si fins ara, els equips rivals ja veien amb "carinyo",que a la nostra alineació,titular,la presencia d'en Jordan, incorporaba un arbitre en els taulers,ara en tindrem dos,i aquest internacional¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Mourinho's dream,i com deia l'Hector, el nas de l'Andreu,per trobar jugadors perque el club no s'enfonsi en les categories,del per equips,es remarcable.
El propi Hector ens donaba el tercer punt, en el que ell anomena obertura flexible,flexible per dilatar alguna cosa més que el flanc de Dama o de Rei.el Hector malgrat la seva joventut,es un jugador de la vella escola,jo ja maduret,maduret no,no se qui ho va dir ,però es veritat,jo no he vist mai cap home madur,podrit si,però madur........
Com deia es de la vella escola,en el sentit de que es pesimista,i sempre veu en l'obertura del rival,la jugada que liquidara la partida,com ahir,vaig tenir el privilegi,de combatre el seu exagerat pesimisme amb el meu,no gens menys, exagerat optimisme, en l'obertura.
La veritat es que només van competir en una linea bastant habitual de la francesa,quan ells es pensaven que era una Siciliana,i la jugada que el feia patir s'ha jugat algunes vegades i no dona res mes que taules.
El cert es que el rival a la travesia entre, Sicilia i Corsega,va naufragar,i tercer punt pel Congrés.Bé Hector,bé.

El 5-0,el conseguir un,dels dos arbitres del equip,l'internacional,en Montes.
Previament, jo havia el conseguit el 4-0,sense sacrificis,ni patiments inùtils, per un joc excesivament profilàctic del meu rival, en contra del desenvolupament,perqué jo no vaig fer cap joc espectacular,que es el caracteristic meu,jejejejejeje

Tot aixó mentres a la sala annexa,(en realitat només una amb un esglaó al mitg,però dit així ,pot semblar que ets al Manhattan Chess Club,el que pasaria molt sovint, es  que en  Frank Marshall s'estabellaria  de cap contra el futbolin, al que per cert no van caure a convidar als participants a la prova del Circuit de ràpides a probarlo.l,any vinent segur que ho trobarem.
Deia que  a la sala annexa, perqué la nostra es la principal,els companys del A rebien un correctiu per part del Tordera, una vegada varen sortir victoriosos el MA i en Bañon, tot va ser punts en contra dels nostres colors, es el rovell del que parlava l'Hector.
Hi havia una dura lluita en la Escola de Escacs,per evitar les taules que ens donaven,la victòria,fins que en Ricardo Nadal una promesa dels nostres escacs,es va adonar que per combatre la Pirc del nostre Presi,l'Andreu, havia consumit moltissim temps i al observar,les xocolatines,del presi,intactes damunt la taula,permés per favoritisme arbitral,evidentment,i calcular deu minuts per xocolatina contra parella d'alfils em queden,deu minuts,mes l'increment,va óferir taules,i lAndreu ni s'inmuta,tot aixó amb preséncia,meva, i jo pensant, com deia Nigel Short,si el rival t'ofereix taules ,abans d'aceptar,pensa perqué creu estar pitjor que tu, però que,va que va, es que sordeja moltissim, i el nostre delegat, el Hector com un llamp va emergir d'entre les xocolatines,Andreu taules¡¡¡¡¡¡¡¡
I la resta fou sil.lenci, excepte per en Sorribas,un puntal que va patir una desfeta en un altra Pirc, però es que l'altre jove valor dels Escacs catalans,en Max Orteu,te una certa semblança amb Magnus Carlsen, fisica i escaquistica.
I en Sadurni,com sempre aguantant el primer tauler,contra els més forts rivals i en Xavier Gonzalez i en Jordan,també com de costum,conseguin bones posicions que no aconsegueixen rematar,
guardem forces,aixó no ha fet més que començar,si més no per els desempats que ni entenc ni vull entendre,
a empatar ni als escacs¡, 7 a 3 es una bona primera victoria.
fins la setmana que ve,que tindrem que desempotrar del futboli a en Frank Marshall un altre cop........tornem a jugar a casa,de donde es el arbitro?
del Club d'Escacs Congrés.