dijous, 23 de febrer del 2012

Terres Llunyanes (the Far Country)




Malgrat que no va ser el primer film d'Anthony Mann que vaig disfrutar,i tampoc el visualitzat en les millors condicions;els lladres varen fer una visita de cortesia,la tarde de Sant Esteve de 1986, i es van endur el televisor i el video Betamax,per cert amb una copia de Alicia al pais de les meravelles dins,Disney és clar,(deu volgués que la Reina de Cors,els tallés el cap);el vaig visionar en una tele de 17 polsades en blanc i negre,i um so a mig camí,entre un disc de 78 r.p.m. i un esquellot rovellat.





Malgrat aixó deia, va colpir la meva percepció de forma contundent, atret pel seu inici trepidant,la brillant planificació,i potser lo més atractiu,com amb quatre pincellades defineix magistralment,els personatges,arquetípics i a l'hora originals en els seus comportaments.



Filmada amb l'elegància dels cineastes clássics,es a dir,sense rebuscar en els plans, enquadraments artifcials,filmant amb sencillesa i molta energía,en el moviment dels actors.


El personatge de James Stewart,es ja un "indignat",amb l'economia neo-liberal d'un Montesquieu,a l'inversa,
els poders ,legislatiu,executiu i judicial en una sola persona, i corrupta¡,el jutge,interpretat per un espléndid John Mcintire,amb una "performance",digna de tots els elogis,brillants,també la resta dels actors,fins i tot Ruth Roman,habitualment freda i amb poca flexibilitat interpretativa,está bé en el seu rol d'oportunista-romántica,guió excelent d'en Borden Chase,i extraordinària prestació del gran operador de càmara,William Daniels,en resum no deixeu escapar qualsevol oportunitat de veure-la,en qualsevol circunstància i qualsevol mitjà técnic,la PlayStation,també reprodueix Dvd,homee....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada