dijous 23 de febrer de 2012

Terres Llunyanes (the Far Country)




Malgrat que no va ser el primer film d'Anthony Mann que vaig disfrutar,i tampoc el visualitzat en les millors condicions;els lladres varen fer una visita de cortesia,la tarde de Sant Esteve de 1986, i es van endur el televisor i el video Betamax,per cert amb una copia de Alicia al pais de les meravelles dins,Disney és clar,(deu volgués que la Reina de Cors,els tallés el cap);el vaig visionar en una tele de 17 polsades en blanc i negre,i um so a mig camí,entre un disc de 78 r.p.m. i un esquellot rovellat.





Malgrat aixó deia, va colpir la meva percepció de forma contundent, atret pel seu inici trepidant,la brillant planificació,i potser lo més atractiu,com amb quatre pincellades defineix magistralment,els personatges,arquetípics i a l'hora originals en els seus comportaments.



Filmada amb l'elegància dels cineastes clássics,es a dir,sense rebuscar en els plans, enquadraments artifcials,filmant amb sencillesa i molta energía,en el moviment dels actors.


El personatge de James Stewart,es ja un "indignat",amb l'economia neo-liberal d'un Montesquieu,a l'inversa,
els poders ,legislatiu,executiu i judicial en una sola persona, i corrupta¡,el jutge,interpretat per un espléndid John Mcintire,amb una "performance",digna de tots els elogis,brillants,també la resta dels actors,fins i tot Ruth Roman,habitualment freda i amb poca flexibilitat interpretativa,está bé en el seu rol d'oportunista-romántica,guió excelent d'en Borden Chase,i extraordinària prestació del gran operador de càmara,William Daniels,en resum no deixeu escapar qualsevol oportunitat de veure-la,en qualsevol circunstància i qualsevol mitjà técnic,la PlayStation,també reprodueix Dvd,homee....

0 comentaris:

Publica un comentari