dilluns, 27 de febrer del 2012

No es pot respirar,tot es olor de victòria.Congrés "B" 5,5-Molins de Rei 4,5

Aixó diuen que va comentar Elias Canetti,parlant del desembarcament de Normandia;el matx d'ahir,no era tant important,peró la nostra "Omaha beach" particular,(la permanència),está més accesible.
Tot que les primeres andanades del Molins de Rei,ens produien gairebé la desbandada general.Perdien,primer en Lucas,que havia arribat a obtenir un peó d'avantatge,en Sorribas i el Xavier que aquesta setmana,transmitia sensacions negatives de la seva posició i la partida en general,fins la derrota.
3-0,i no es veia cap tauler on tinguèssim posició molt dominant.
Però aquesta setmana el "Presi"i el Petar,han compensat el descarrilament de Castelldefels,i en Bañon s'ha anotat la seva segona victoria consecutiva,igualant el matx.
En Cecili,en posició inferior,es lamentar,després de la desfeta,del seu repertori d'obertures,i que els rivals en saben més,de teoria.......i anuncia canvis per propers encontres.
Amb el 4-3 en contra,restaven el Jordan amb qualitat de més el Hector,que després d'una obertura plácida,era inmers en un final de cavalls i peons igualat,i jo mateix,que amb negres,m'allunyava del meu caòtic joc habitual,ull,sempre en busca d l'iniciativa a gairebé qualsevol preu.....i en una variant del canvi de la francesa,els rivals a mi no m'entren en debats teòrics,no se si es bó o dolent....la questió es que en una posició dinamica,amb lleuger avantatge per mi,el rival va cometre una imprecisió,i vaig aprofitar per anotar la primera victòria del per equips d'enguany,era l'empat a quatre,i en Jordan i l'Hector,es barallaven amb el pestell de la lantxa de desembarcament,i en guanyar en Jordan,l'hector va plantar l'ensenya al formigó,del bunker del local del Congrés;ja ho deien al Maig del 68,"sous les pavés,c'est la plage",la platja on l'olor de la victòria,ens ofega els nostres pulmons.
la setmana vinent,parlarem del Congrés,no el de mòbils ehhh......

dijous, 23 de febrer del 2012

Terres Llunyanes (the Far Country)




Malgrat que no va ser el primer film d'Anthony Mann que vaig disfrutar,i tampoc el visualitzat en les millors condicions;els lladres varen fer una visita de cortesia,la tarde de Sant Esteve de 1986, i es van endur el televisor i el video Betamax,per cert amb una copia de Alicia al pais de les meravelles dins,Disney és clar,(deu volgués que la Reina de Cors,els tallés el cap);el vaig visionar en una tele de 17 polsades en blanc i negre,i um so a mig camí,entre un disc de 78 r.p.m. i un esquellot rovellat.





Malgrat aixó deia, va colpir la meva percepció de forma contundent, atret pel seu inici trepidant,la brillant planificació,i potser lo més atractiu,com amb quatre pincellades defineix magistralment,els personatges,arquetípics i a l'hora originals en els seus comportaments.



Filmada amb l'elegància dels cineastes clássics,es a dir,sense rebuscar en els plans, enquadraments artifcials,filmant amb sencillesa i molta energía,en el moviment dels actors.


El personatge de James Stewart,es ja un "indignat",amb l'economia neo-liberal d'un Montesquieu,a l'inversa,
els poders ,legislatiu,executiu i judicial en una sola persona, i corrupta¡,el jutge,interpretat per un espléndid John Mcintire,amb una "performance",digna de tots els elogis,brillants,també la resta dels actors,fins i tot Ruth Roman,habitualment freda i amb poca flexibilitat interpretativa,está bé en el seu rol d'oportunista-romántica,guió excelent d'en Borden Chase,i extraordinària prestació del gran operador de càmara,William Daniels,en resum no deixeu escapar qualsevol oportunitat de veure-la,en qualsevol circunstància i qualsevol mitjà técnic,la PlayStation,també reprodueix Dvd,homee....

dimecres, 22 de febrer del 2012

Descarrilant pel corredor Mediterrani (1).Castelldefels 6,5-Congrés "B" 3,5

Iniciavem,el diumenge el nostre particular corredor mediterrani,no,no,no pasa per Toledo,sra ministra,amb



els rivals del grup IV de Preferent,el Prat,Castelldefels i Sitges "B".Matx amb el Castelldefels,feia dos anys que varem jugar al mateix escenari,un matx del per equips.Amb victòria,i curiosament jo jugant al mateix tauler al 8 amb blanques.També amb victòria,ara ja no puc dir el mateix.Però la realitat,es que la referencia del Elo,al  Catalunya per equips,es mes inutil que el paraxocs del "Costa Concordia"
Exemples en el promitg d'Elo dels nostres quatre rivals:en els encontres en que erem superiors,un,contra el Cornellá,1974-2020, patiem per empatar,en els altres tres,erem inferiors i contra quasi exactament el mateix elo promitg.2060 per 2020 nostre.un empat i dos derrotes.Aquesta es la part negativa,la positiva pot ser que tendriem que estar 3 derrotes a una victòria,la part neutra es que tenim els mateixos punts :un i tercers per la cua,baixem.
Però el lider. L'Espiga,2062 promitg,derrota,primer amb quatre de quatre.el Sant Marti B,2061  promitg,empat i només amb 0,5 punts més que nosaltres.1,5 punts.
Bé en aquest encontre,la locomotora,en Cecilio,vell però no rovellat,es el que ens aguanta els encontres per dalt,i el vagó de suministres en Petar,(sembla ser que Pere,en bulgar,però com l'hi va recordar el seu rival,si et dius Maçanet de Cabrenys,no ets Demasiado limpio de cabritos.al anotar el nom a la planella..
El que va ocorre,es que el Petar,estaba agobiat perqué tenia que arribar  a la feina a les dues i,potser no era a la situació ideal per mostrar la seva habitual,prestació de joc contundent,aqui teniem mitg punt,el "presi" i en Jordán,el mateix a l'inrevés, 0,5 per nostre titulat,arbitre,.
Als vagons de primera classe.avui el cap de tren,no va tenir sort,malgrat una bona obertura,la perdúa d'un peó,fonamental,va fer activar el fré d'emergeència al Hector.però segueix impecable amb la logística.



En Sorribas,feia taules,merescudes amb un rival teoricàment superior.
I en el vagó restaurant,en Xavi Gonzalez Muelas,ens mantenía a la via,apuradament,el rival no sabía que al encontre amb el Cornellá, havia lluitat contra la mateixa obertura,una variant agressiva de la escocesa,i punt sencer per ell.4,5-2,5
I arribem als vagons de segona,on la lluita era aferrissada.teniem, l'incorporació de un Cristian Aguado,que juga molt poc,però te un bon nivell,en Bañón,feia una bona partida,guanyant,i un servidor,que no recordaba la recepta contra una Najdorf,no massa complicada,que després de complicar,vaig esgarrar totalment,i el Cristian perdía un final que havia portat bastant bé,suposo que per l'inactivitat.
Total :fora de la via,i les pròximes estacions,hem de mirar que estiguin a recer,i no com les de la linea nou,o rodalìes.
Les imatges,son d'un torneig de semi-ràpides en un tren,entre Praga,Budapest,i altre vegada Praga;
imagineu un torneig, a la linea Barcelona Puigcerdá i tornar..............
Ritme de joc?.....el dels escacs postals¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

dilluns, 13 de febrer del 2012

Zambia,on my mind,Catalunya per equips,tercera,Congrés"B" 5,Sant Martí "B" 5




Comprobant les visites del blog,aquesta setmana, tachaaaaan..... Zambia 13¡¡¡¡,empatada amb Alemania y Rusia,i a curta distancia Usa.
Interrogatori a Mr google,el silencioso.........conclusió,la combinació de paraules a la cronica de la Copa catalana, barretjant, anglés,castellá i catalá i argot militar,que es a la llengua,com la música militar,a la mùsica.....va despistar als seguidors de la selecció africana,campiona continental,i (te felicito fill....)no se quines conclusions treurien de la pseudo.crònica,parte de guerra,etc..,però l'unic que era pertinet es la paraula copa.
La conclusió que vaig treure jo al veure com Drogba,"l'indignat de Stamford Bridge",penjant als nuvols el penal decissiu,de la final,es que no es pot cantar victoria fins a que pita l'arbitre,o el rellotge d'escacs es posa a 0,00.....
Gairebé a zero el tenia l'Elena Casset,quan feia estona que amb  peça de menys,el nostre company Javi Gonzalez,lluitaba per complicar la posició,4 a 5 pels Martinencs,dotze minuts al rellotge,uns 47 segons al de la jove promesa del Sant Martí.
i en aquests 40 segons i escaig,es començar a resoldre un problema d'aquells que m'agraden tan a mi,amb aquesta posició quina es la jugada més dolenta?,aquesta?,no.ni ha de haver alguna pitjor,i tant,que sigui l'instint que decideixi,efectivament ni havía una de pitjor,i un altra?.aixi ens posem en xarxa de mat i no perdem per temps.Jo ho he fet,es comprensible que amb el "zeitnot",(amb aquesta paraulota, el buscador tremolará i amb llegirán desde les illes Feroe......) la jove jugadora s'atabalés,i aixó es podria ajudar més a evitar el descens,que la "Mourinhistica",intervenció d'un co-equipier,indignat amb l'actuació,per altra banda llegitima,d'en Jordi Sabater,que a la seva partida amb en Jordan,arbitre¡¡¡¡¡,en torn de joc i posició de taules,
s'aixecar a recorre els taulers en joc,i va arribar a la conclusió de que podia concedir taules,tenien posicions ventatjoses en tres dels quatre taulers,restants.
L'interessant es saber,quina sanció volia aplicar el nostre company?un alfil al ull?,un tauler contra el peu dret?
En tot cas oferim disculpes públiques,a més de les privades,ja ofertes.Es que li agrada jugar amb el tauler sec,i a nosaltres ens agrada més,la gespa curta i ben mullats,sobretot per dins.....
El més destacable,dels tres primers encontres d'enguany,per a mi com humil "amateur" es la prestació del nostre delegat,l'Hector, tres de tres,i l'atzar,com deia aquell no juga  als escacs.
La setmana vinent,cambio de ciclo,que ja toca.....no serà gens fàcil......
Ganar?',debe ser la Hostia¡¡¡¡.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Nos cubre la losa,en la Ciudad Satelite.Catalunya per equips segona.Cornellá "B" 5-Congrés "B" 5

No ens va cobrir,gairebé,però no.......
En Hector,amb un final de torres de cinquanta jugades,amb 30 segons al rellotge per 21 minuts del rival.la va aturar a la ciutat de La Banda Trapera del Rio,per ells :

"Ciutat podrida
Ens portes la nit i la por,
Ara que ets adormida
Els carrers
Son plens de foc"

De FOC¡¡¡¡¡ , -1, el diumenge,quan vaig aparcar,sota un termometre municipal.Foc diuen.
Es clar que el meu vehicle,fabricat al nord d'Europa,en tranquilitzar,amb un 2 al seu,que no seria premonitori de la quiniela.
En començar,en Javi Gonzalez, no va solucionar bé els problemes d'obertura,que l'hi plantejar,el veterá
Joaquim Peris,i abandonar a la primera hora del matx.
Jo vaig tenir una posició molt favorable,i en intentar rematar per la via ràpida,vaig descarrilar,2-0.
Igual que la temporada pasada a Badalona, a l'inrevés,ja es veia venir el paleta amb la silicona a segellar.
El rival d'en Jordan,perdía peça i malgrat la resistència va abandonar,2-1.
En el reste de partides,les posicions eren equilibrades,més aviat,amb un desequilibri estable,que no ens donava gaire tranquilitat.
Amb l'excepció,d'en Petar,que en posició complicada ens donaba el punt numero 2.
El "presi",l'andreu,gaudia de una posició controlada,però en la jugada decisiva,a cara o creu,malgrat la seva intensa reflexió,entre dos xecs a la primera fila,va triar el dolent,la creu,i ja veig venir el marmolista,per escolpir l'epitafi.

"Aquest es el moment,
 en que ha mort la vida,
no m'importa el ponent,
puc caminar sense guia"

En Sorribas lluitant per evitar les taules es trobar que al iniciar un final de alfil i cavall amb igualtat,el rival es penjar l'alfil, per fer cas dels consells, de que en els finals s'ha d'apropar el Rei,si si,sempre que no ens donguin un xec amb descoberta..........4-3
En Bañon,com a qualsevol de les seves partides i les meves,també,en posició complicada deixar de remar en el moment més inoportú,i en Lucas lluitant per les taules en un final d'alfils de diferent color,optar per entregar el seu,en la desesperació,5-3,el marmolista ja havia pulit la creu,i començar a preguntar on és cobra....
Retaven el Cecilio,en posició superior i l'Hector de taules però  només amb 45 segons al rellotge.
En Cecilio s'imposa amb col.laboració del rival,i ja donàvem per perdut el matx,quan sorprenent-nos a tots el rival del Hector,en lloc de jugar a assegurar les taules, començar a fer llargues pensades,per anar a guanyar,ja ho diu l'Hector,amb distrets de temps la cagada es menys grossa.....
Ningú del seu equip li transmet,tranquilitat i tots asistim a un llarguisim final de torres,en que les alternatives,ens deixen succesivament,am la boca,oberta,tancada,esbufegant i finalment cridant,el Hector canta bandera del rival,que sembla ser que confonia les taules de partida amb les del encontre,perqué sinó no s'entén....
El Hector despatxa al marmolista i deixa la llosa  a mig tancar fins les properes jornades,ho podem fer mitllor,ja ho veureu.

"Ciutat podrida
ciutat podrida
ciutat podrida."
(La banda trapera del rio)

dilluns, 30 de gener del 2012

Catalunya per equips,primera,l'espiga i el lleó,"I have faith,in this desolated times"

Primer, el que pronuncia la frase,del tìtol del meu anterior escrit,a  un episodi de Star Trek,la inmortalitat......etc,es un personatge,anomenat Zefram Cochrane,els autors materials no ho sé.poden ser diversos entre ells,Harlan Ellison o Theodore Sturgeon,reconeguts escritors de ciencia ficció,ja sabem que els guionistes no tenen prestigi,alló de "Diguem que m'estimes encara que sigui mentida",és un exemple,la frase s'atribueix al geni de Nicholas Ray,però ni ell ni el personatge de Sterling Hayden,ni ell mateix son els autors,l'autor es  Philip Yordan,que firma el guió.si el deixen,l'Edgard Hoover de torn.
Priner cap de setmana de combat,al Catalonia teams championship,No Mourinho,amb el seu depurat estil,no l'ha guanyat .Encara¡,el problema final;(Sherlock contra Moriarty),és.......




on és el vehicle,del arbitre?
Spock i McCoy,no el troben,el Enterprise és més gran que el soterrani del Camp Nou,l'arquitecte era el sogre d'un directiu bancari,i mira el va fer més accesible.No hi ha res com estimar la profesió.
El de dalt de tot es Bronstein,no Spock, es la cara que va posar en un post-mortem, a Oviedo,je,je.

Els tres ben concentrats,com el Congrés "B",al seu primer encontre enguany,l'Espiga de les Corts.
Els rivals amb equip de gala,nosaltres fent gala de l'equip.
Chisstttt,je,je.
Bé jo al que m'interessa,el equip "A",impresionant,ja va fer en Rubén bé de fitxar per nosaltres,us puc ben dir,que el que no falta mai al Congrés es el bon humor.
Gran victória,ja sabeu la victòria te molts pares la derrota,cap.
Jo soc raret,la derrota té més pares que la victoria i gairebé cap mare.
Vaig arribar justet,9,29.Weather report van anar sobrats........8,30,i axí va acabar en Pastorius.
M'enfronto al delegat rival,En S.L.,les inicials son la meva cançó protesta,no mencionaré els cognoms,sinó m'ho demanen, res de publicitat gratuita.
Bon jugador d'Escacs,paciencia,sang freda i equanimitat.Molt agradable jugar amb ell.





El problema és el seu joc brut, a la jugada 12 de una aburrida francesa classica,que jugo fins a la extenuació,
del rival,no la meva,clava els colzes,i m'obliga a donar un tomb per la nostra nova sala de joc,adequada per dotze taulers,no vint,però dona molt caliu.

Un cop d'ull,a tots vint taulers de la sala "A" i "B", i només m'interesso per dos.
El nostre delegat i futur director de "La Vanguardia" o l"Ara",depén dels esdeveniments......
L'Hector Hernandez,i la nostra connexió bùlgara,que ara que en Topalov es dedicará al Backgammon....té futur,en Petar Plamenov.
La partida del Hector, m'interessa poc,tantes errades a l'obertura del rival,que per cert és molt bó en els Post.Mortems,els guanya tots, F.M. donen clara superioritat als nostres colors.
I l'Hector,treballa molt pels  nostres colors,blanc i negre ,que us pensaveu?,i es mereix una partida tranquila,
sense destrets de temps.
Però mentres el sol esperavem i els carros veiem passar.............
39 minuts de reflexió del meu rival per jugar Cg5.............
El rival d'en Petar,no posso inicials,que va guanyar......,que pagui.Google ads
Deu o dotze segons a sacrificar una peça,sobraoooooo...................tenin en compte que com a molt eren taules,com em va dir en Roger Salvo,referint-se al meu rival,deixa que pensi,mentres no trobi la bona.
En Petar veia aquesta posició:


Cg5,hxg5 i Ag5,la seguent jugada era clara Ae6,tot aixó en un minut i escaig,no digueu que em capfico en els que reflexionen molt,però sempre m'he fixat en molts jugadors que anoten el temps,per.........?,si no és per fer cròniques.......com jo i "rajar a gusto",no O.M. i  C.B.? el que val "pasta"es el que discurria,per la vostra imaginació aquella nit.
En tot aixó,jo veia al rival d'en Petar i ell mateix,supertranquils,i jo al meu super-amoïnat.en posició de 0,00¡¡¡¡tots quatre.Jo també supertranquil....però en posició de 0,00 noooooooo,no pot ser,CxH2????????



Tomaaaaaaaaaaa,si abans eren nervis,ara Ian Dury and the blockheads,que és el malnom,que rep el germà mes llest del Ruben Hernandez Funes,blockhead,no Dury.

Sacrifici d'aburriment que no porta enlloc,només al rival a jugar una posició complicada amb catorze o setze minuts de rellotge.

No faig més analisi,perqué  "No hay mas dios que  Fritz i  Rybka es su profeta",i en primicia,us puc dir que Houdini 2.0 es una canya i gratiiiiiiiis,nomès 0,35 per sota meu......
Al Post-Mortem,F.M,deia que els sacrificis eren guanyadors,els jugadors rivals,també però els unics que tenien la raò,eren l'Andreu,la millor peça sacrificada es la del contrari,L'Hector,si el Fritz diu que tens avantage,serà veritat,( no ho deia pas) i per damunt de tot I LOVE THIS GAME,ehh Ricky¡

I have faith in this desolated times,before long the espiga and the lion may lie with the lass in the grass
at dawn

I have faith but for how much longer?

Post scriptum: En Terence Trent D'Arby,no diu espiga,diu lamb,corder,però ovelles no n´hi havien i ahhhhh   alerta    "LASS", no és el del Madrid,vol dir noia n argot,que ahir tampoc n'hi havien.
Les trobo a faltar
La posició d'en Petar es util pel vostre progrés escaquístic,no la desaprofiteu,en el pròxin Post.Mortem,
la posaré d'examen,no sacrificare el nombre de Fritz en vano.

dimecres, 18 de gener del 2012

L'inmortalitat no ès altra cosa,que un aburriment perpetuo,Copa Catalana 2012

Les Cotxeres,diumenge, les nou del matí,"I'm Waiting for my Team", no es el carrer 125 amb la Lexington Avenue,però....s'hi assembla.....,de fet crec que els antics barris de Barcelona,s'assemblen cada vegada més al Soho o al Bronx novaiorquesos,segons la evolució econòmica dels seus habitants.





Adivineu quin es qui?




Aquesta es molt més maca.



Tornant a Lou Reed,estic esperant al meu equip,però no am vint i sis dòlars a la má, però el "presi  L'Andreu,porta aproximadament 9 euros amb 80 cts, el import de la bossa de croissants,jugadors no porta,però aliments....

Tornant a la Velvet,(Reed i Cale)

"It's just a restless feeling by my side
early dawning,sunday morning"

En realitat jo mateix vaig decidir jugar el divendres al matì,no puc retreure l'escassa participació,dels companys,i a l'habitual improvisació, s'afegeix, la formació del exèrcit,abans del reclutament.
Bè en qualsevol cas,disposem de vuit jugadors i la promesa de l'incorporació del nostre nº1 el mestre Ruben,
a l'estil dels films iankis,on el cap de escamot , organitza fins i tot el desembarcament de Normandia,o l'atac al Reichstag,ab el corneta i la mascota,cabres no si us plau.....
El sargent veterà de "Les cotxeres del alfil d'acer",o "El turò de les patates braves",o"Tres lanceros Congresistas",l'Hector Hernandez,va disenyar la tàctica,ell el numero 21 de la llista del Congrés,es el limìt en l'ordre de forces,on comença l'equip "C",que després de la derrota a "LLavarenopoli"en la darrera Gran Guerra,( per equips 2011),milita,mai millor dit a la 2º Categoría provincial.juntament amb el caporal,Xavier Gonzalez Muelas,decideixen reclutar per la força, al corneta Marco Antonio Gonzalez Muelas,i de mascota, un servidor,Kamikaze retirat,que malgrat les ferides rebudes en anteriors campanyes,i disposant de un ull mit sà,només 1,25 de astigmatisme i una mà, la dreta amb tres dits semi-rigids per atrapar la fusta, (en el nostre cas el plàstic),s'incorpora sense ductes a la conquesta del objectiu final un poblet de una provincia,llunyana,no en l'emoció,es la meva "Homeland",sinò en l'anim dels ministres consellers o nyaps d'obres pùbliques,que consegueixen la fita de que a  l'historia dels transports de tota la humanitat,en avançar els segles,les distancies per mitjans que no siguin de tracció a sang, s' allarguen contes d'escurçar-se .




Comença el combat:

En primera ronda el escamot, amb municions,(els croissants) i la moral intacta, se enfronta al Montcada B,
en teoría superior el enemic dona mostres de debilitat i el comandant i la mascota es llancen per ell,malgrat
la seva escomesa, han de ser el caporal i el corneta que igualin el matx,2-2.
Segona trinxera,Castellar del Vallés A:
Ara la moral és molt alta,especialment al caporal i el corneta,que toca a la carga,sense pensar que les ferides dels companys encara obertes,en el cas de la mascota,més,per la derrota,malgrat haver capturat un niu de ametralladora i un tanc enemics,sense veurel's reflectits al mapa de la victoria.
Malgrat  aixó torna amb una emboscada el seu rival,que  cau amb moltes baixes,sumant a la victoria del escamot. 2,5-1,5.contra el Castellar del valles A.

Enfortida la moral,ara si dels quatre militars,afrontem amba enteresa,la captura de la fortalesa del Maragall A,
La mascota amb la incerta missió de eliminar al General Miralles,Mc de reconeguda solvencia en un frec a frec agossarat,perd un dels dos dits que li restaven per empunyar l'arma,només el corneta resisteix,amb valentía entregant-se al final de la batalla. 4-0.
En la quarta ronda es el Caporal Javi Gonzalez que llençat una arenga per a mi errònea,dedicada més aviat a superar el nostre regiment germà,que encara sense l'incorporaciö de  la nostra tropa d'èlit,(Mariscal de camp,Rubén Hernandez) ens superaba en la ofensiva,per la bona prestaciò del Coronel en la reserva Cecili Dominguez.
Si més no va servir per  entaular un ferotge combat,contra els Molins,no de vent, sinò de Rei el equip A,no entraré en detalls,taules 2-2.
La mascota ,el "Kamikaze" Codina,malgrat una baixa prestació militar,encoratjaba als companys cap a la victoria final,i s'en fotia de les maniobres dilatories del escamot germà.convertides en victories pírriques,de Pirro, no de "Pirri".
Amb una forta escomesa contra la trinxera del Tres Peons "C",rebutjada apuradament per aquest,2-2
En la pausa del combat,ens visita un espía de la coalició internacional.o força de interposició,que ens interroga, per la posició de les seves tropes,No vaig entendre bé la denominació,perô sembla ser integrada per Barcelona,Uga,Barceloneta,Vulcá i dos o tres mercenaris més.la resposta era clara per separat si,hem vist algù, però aixi tots junts en ordre de combat,no.
En aquests moments una fort contraatac del Ripollet A-1,a més de les ferides habituals ens deixà al caporal Javi Gonzalez amn una forta "Fatiga de combat",al mateix temps el nostre comandament Hèctor mostraba la seva millor versió,i el Corneta M.A.Gonzalez,ja combatía cos a cos sense defallir ni un instant,multiplicant-se als baluarts,per evitar la defallida,amb éxit doncs ens va donar el punt guanyador contra un jove soldat femení del Sant Andreu "C",tot l'equip molt per sota de l'edat de reclutament. Victoria 2,5-1.5,i derrota  amb el Ripollet 3-1.
Ja la victoria final era impossible però superada la fatiga de combat,del caporal,i el el lògic cansament del corneta,en Hector i el Kamikaze,provocaren la forta desfeta del ultim escamot enemic,Masnou A2,3,5-0,5.
Mentrestant la mascota consultant els serveis d'inteligència del Estat Major,el Mossad,la Cia,i per fi la xarxa secreta del Andreu,esbrinar amb horror,que el estat Major per enfortir la moral de la tropa,ens facilitaba informació,com "Garbo",bé més aviat com Torrente.completament falsa.
El Hector Hernandez en la llista de ordre de forces del exèrcit Congresista,es el numero 20 i no el 21,suposem que en una maniobra, de la pagaduria militar,o la jubilació de la Tinent Coronel,Teresa Canela,i si conquistem l'objectiu final,una vegada,formats els tribunals de la Força de interposició,amb la Uga o sense;
el consell de guerra sumarísim ens hagués descalificat........i al Kamikaze Codina li seria completament inùtil,el dit sencer restant,per penjar la medalla,obtinguda.
Els que tingueu l'honor de visitar el Congres Headquarter,en la molt propera campanya,trobareu la nova estatua del corneta Marco Antonio Gonzalez Muelas,heroi de la campanya de "Les cotxeres de Gloria".
El titol de aquesta crònica pertany a un personatge de Star Trek,però per atribuir correctament la cita ,entro a la Wikipedia, i está en negre i sona el pasodoble  "Y Viva España",sera competència del conseller Puig?
en quan tingui les dades,l'adjudico.

Ah i jo vui,que m'àrbitrin sempre la Beatriz Alfonso i el Daniel Leiro,si pot ser,el tiempo, lo permite y la  autoridad(militar,por supuesto) no lo impide.